Resultats de la cerca

El seu oncle Calixt III el nomenà capità general de l’Església, castellà de Sant'Angelo, governador de Spoleto i d’altres ciutats, i prefecte de Roma, càrrecs de gran confiança política, militar i personal En traspassar Alfons el Magnànim, hom suposà que el papa li volia atorgar el regne de Nàpols Però a la mort de Calixt el mateix 1458, l’enemistat dels barons romans, sobretot dels Orsini, l’obligà a fugir cap a Òstia i Civitavecchia

Emigrat després de la presa de la Bastilla, s’establí a Worms i el 1792 formà, amb els exiliats, l' exèrcit de Condé , que combaté la Revolució Francesa fins al tractat de Campoformio 1797 Tornà a França el 1814, amb la Restauració

Senyor de Gallinera i Ebo Fill i hereu de Guillem de Vic i dels Arcs Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València El rei el féu batlle de Cullera 1475 Per la seva primera muller Antònia de Romaní 1441, adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer

Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica , i Juan Sánchez, el Estampío Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc Creà les coreografies…

Fill de Joan de Déu Trias i Giró En acabar els estudis de medicina 1917, ingressà en el Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, i més tard a l’Institut Municipal d’Higiene Amplià estudis a París amb CLaubry El 1925 fundà la revista Ars Medica , a Barcelona Dirigí l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona 1939-61, i des del 1958 fou president del Collegi de Metges de la ciutat També presidí 1959-63 la Sociedad Española de Cardiología, i creà el servei de cardiologia i cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Publicà diversos treballs sobre endocarditis agudes i…

Fill del poeta  Francesc Crespí de Valldaura i de Borja  i germà de  Cristòfor  i  Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela Es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu construir el…

Germà del poeta Francesc de Castellví i de Vic , el 1461 es casà amb Violant de Montpalau, a qui Joan Roís de Corella dedicà la seva Vida de la gloriosa santa Anna Contertulià del seu consogre Berenguer Mercader , figura en el Parlament en casa de Berenguer Mercader de Roís de Corella Un romanç seu en castellà fou inclòs en el Cancionero general d’Hernando del Castillo

Vida Estudià dret a la Universitat de Barcelona i rebé la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Entre el 1950 i el 1954 s’establí a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb H von Waltershause i composició amb Karl Amadeus Hartmann a la Musikhochschule de Munic El 1954 retornà a Barcelona, on realitzà alguns concerts com a director Establert a Colònia definitivament des del 1960, en aquesta ciutat collaborà a la Radiodifusió de la RFA Membre, entre el 1968 i el 1971, de l’Estudi de Música Electrònica de la Universitat d’Utrecht, pot ser considerat com una de les…

Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i batlle de Xàtiva, visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim , on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català, de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, L 1991 Vegeu bibliografia

Baró de Toga, governador de Xàtiva ~ 1526 i batlle general de València El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc ms E i la precedí d’una vida del poeta, que és la seva primera biografia Aquest manuscrit serví de base per a l’edició feta per Juan de Resa Valladolid 1555 i per a la traducció castellana de Jorgede Montemayor València 1560 El manuscrit de Carròs possiblement arribà a Valladolid a través d’ Honorat ↑ Joan