Resultats de la cerca
Es mostren 1779 resultats
La divisió territorial de Catalunya: les vegueries
Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…
Els consolats de mar i comerç
Llibre del consolat de mar , DCrespí, València, c1408-12 AHCV / GC “Item statuim e ordenam que en Valencia sien dos consols que sien elegits cascun any en la festa de Nadal de nostre senyor Iesu Christ per bons homens de mar e presentats davant nos o davant lo iusticia de València, los quals consols apres que seran elets e presentats encontinent sien tenguts iurar en poder del iusticia que be e feelment se haien a feeltat nostra en loffici del consolat E volem que aquells que seran elets sapien del art e us de mar e determenen los contractes e discenssions entrels homes de mar e mercaders que…
Joan Lamote de Grignon i Bocquet

Joan Lamote de Grignon i Bocquet
© Fototeca.cat
Música
Director i compositor.
Vida Els seus pares, d’ascendència francesa, es traslladaren a Tortosa poc després del naixement de Joan En aquesta ciutat se li manifestà la vocació musical i rebé la seva primera formació amb el mestre Josep Abarcat i Sebastià Traslladat de nou a Barcelona vers el 1885, continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, sota la direcció d’Antoni Nicolau, com també de G Balart violí i P Tintorer piano El 1890 fou nomenat professor de piano de l’esmentat centre la seva dedicació a l’acompanyament i a la composició s’iniciaren en aquesta darrera dècada del segle XIX El 1902 fou nomenat…
,
Marià Manent i Cisa

Maria Manent i Cisa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra La seva família —paterna i materna— provenia de Premià de Dalt Maresme el seu pare dirigí una explotació de boscs al Gran Chaco Estudià comerç i idiomes Treballà a l’Editorial Políglota quan hi intervenia Josep Carner, de qui fou amic des de molt jove Els seus primers poemes, inèdits, estan datats entre el 1913 i el 1916 El 1914 encetà un dietari, mantingut, amb interrupcions, fins el 1986 Fou director literari de l’editorial Joventut, de Barcelona Creà, amb altres escriptors no universitaris, la revista El Camí 1918 i collaborà en publicacions com Ofrena , Terramar , L’Instant…
, ,
Julià Bernat Alart
Historiografia catalana
Filologia
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, filòleg i arxiver.
Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…
, ,
Felip V d’Espanya

Felip V d’Espanya, en un oli sobre tela de Jean Ranc (1723)
Història
Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05), de Sicília (1700-13), de Nàpols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…
Dislèxia en la infància
Es denomina dislèxia un trastorn consistent en una notable dificultat per a aprendre de llegir i escriure correctament, a una edat suficient per a accedir en aquestes tècniques, i sense qui hagi cap alteració orgànica —defecte visual o auditiu—, ni cap dèficit intellectual que ho justifiqui Es calcula que entre un 5 i un 10% dels escolars tenen dificultats per a aprendre de llegir i escriure, tot i que en una bona part hi ha problemes visuals o auditius, que poden corregir-se amb l’ús d’ulleres o d’audífons El llenguatge escrit és molt complex, ja que s’expressa per mitjà de signes gràfics…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és una estructura comuna dels aparells digestiu i respiratori és un tub on desemboquen les fosses nasals i la boca, per on hi arriben respectivament l’aire i els aliments alhora, la faringe comunica amb la laringe i l’esòfag, que pertanyen, respectivament, als aparells respiratori i digestiu La faringe és un tub allargat, situat verticalment i parallel a la columna vertebral, que s’estén des de la base del crani fins a l’alçada de la sisena o la setena vèrtebra cervical La seva longitud total és d’uns 12 a 14 cm En realitat té forma d’embut l’amplada màxima, d’uns 3,5 cm, és a l’…
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina