Resultats de la cerca
Es mostren 3463 resultats
Joan Serra i Vilaró
Historiografia catalana
Historiador eclesiàstic i arqueòleg.
Vida i obra Es formà als seminaris de Solsona i especialment al de Vic, on estudià en el si de la càtedra d’arqueologia cristiana Al llarg de la seva vida, s’interessà pel conreu de la prehistòria i la història antiga i medieval catalanes Destinat a les parròquies de Cardona, Bagà i Solsona, n’ordenà els arxius, i es dedicà a estudiar-ne la documentació i les restes arqueològiques properes al territori Esdevingué conservador del Museu Diocesà de Solsona 1906, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1907, de la Real Academia de la Historia 1914, soci de mèrit de la Societat…
Joan Muntaner i Bujosa
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra De formació autodidàctica, fou cronista de la ciutat i de l’antic Regne de Mallorca 1949-69 Collaborà amb articles en diferents publicacions, com ara Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, Montesion, Documenta, La Nostra Terra i Estudios Lulianos En aquest sentit, destaquen la collecció de documents sobre la història de les belles arts en el BSAL Entre el 1936 i el 1968 fou secretai de la Societat Arqueològica Lulliana i, entre el 1968 i el 1969, bibliotecari d’aquesta institució El 1956 rebé el premi Ciutat de Palma d’investigació Collaborà en el Corpus de Toponimia de…
ground
Música
Baix obstinat (ostinato) i, per extensió, peça que consta d’un baix obstinat.
H Purcell Dido and Aeneas , núm 3, ‘Ah Belinda’ , fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Un ground o ground bass acostuma a presentar valors llargs, unes dimensions, tot i que variables, no gaire extenses, una direcció melòdica descendent i un final caracteritzat per un gir clarament cadencial vegeu exemple La repetició constant del ground no exclou algunes modificacions com ara el canvi de mode o de to H Purcell Dido and Aeneas , núm 3, ‘Ah Belinda’, compàs 45 i següents D’altra banda, tot i que l’ús d’un ground pugui originar unes variacions variació i acostar-se molt a la…
equació diferencial de Bessel
Matemàtiques
Nom donat a l’equació diferencial x2y’’ + xy’ + (x2-ν2)y = 0, essent ν un nombre complex qualsevol.
Resulta d’expressar l’equació de Laplace, ∇ 2 ψ x, y, z = 0, en coordenades cilíndriquesquan és possible d’aplicar a la funció ϕ el mètode de separació de variables ϕ x , y , z = X x Y y Z z Una sollució particular de l’equació de Bessel és la funció de Bessel de primera classe , d’ordre ν on Γ és la funció gamma J - ν x n'és també solució particular Si n és enter, la corresponent funció J n x pot ésser estesa a tot ℂ si ν no és enter, J ν x pot ésser estesa a ℂllevat de l’eix real negatiu Si n és enter, J - n x = -1 n J n x en canvi, si ν no és enter, J ν x i J - ν x…
Nació Digital
Periodisme
Diari digital en català.
Pertany a l’empresa editora de continguts digitals de capital familiar SCG Aquitània SL, creada el 1995 pel periodista Miquel Macià De caràcter gratuït, té l’origen en Osonacom , diari digital que inicià l’activitat el 1996 i que, al llarg dels deu anys següents, anà incorporant altres capçaleres i creant noves seccions, fins a assolir un àmbit nacional Al maig del 2005, integrat al Grup Nació Digital , llançà la capçalera generalista Nació Digital naciodigitalcat, que combina amb edicions territorials, com ara el mateix Osonacom El 2016 en formaven part, a més, edicions…
El perquè de tot plegat
Cinematografia
Pel·lícula del 1994; ficció de 92 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu en off Jordi…
Romà Oltra i Costa
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Estudià diverses disciplines a la Universitat Industrial de Barcelona de preparació cap al sector editorial, que exercí passada la guerra civil en diverses editorials, empreses de publicitat i d’arts gràfiques També treballà a la revista "Cinema" 1945-46 a Cinescola-Organización Internacional de Enseñanza por Correspondencia 1947-51, els mateixos anys en què exercí la corresponsalia a Barcelona de la revista "Cámara" de Madrid Durant la dècada del 1960 rodà reportatges de viatges d’aficionat en 8 mm A partir del 1981 entrà com a comptable a l’ICC fins a la jubilació, moment en què s’…
Josep Oller i Roca
Cinematografia
Empresari.
Vida De família d’industrials tèxtils, visqué a París des de petit Home emprenedor i amb nombroses aficions, feu prosperar el negoci familiar tèxtil, però el 1865 també creà una agència que gestionava els hipòdroms francesos i un parell d’anys després Le Pari-Mutuel i el "Butlletin des Cours", primera publicació sobre el sector Alguns anys més tard, s’introduí en el món de l’espectacle i les sales d’atraccions i gestionà els locals següents Cafè de Baden 1876, que convertí en Fantaisies Oller La Bombonnière el Théâtre des Nouveautés 1878 el Petit Parc 1881 l’hipòdrom de Saint-…
Javier Coma Sanpere
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…
houthi
Islamisme
Membre de la milícia xiïta del Iemen Ansar Al·lah (‘militants de Déu’).
El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ afavorí l’hegemonia dels sectors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina