Resultats de la cerca

Les primeres notícies d’activitats musicals a la ciutat són del segle XVIII, concretament de la segona meitat, quan es començaren a celebrar els primers concerts i balls organitzats per William Tuckey, sacerdot a la Trinity Church i director del cor de l’església En els programes d’aquests concerts i en els City Concerts 1793-97 sovint es tocaven obres de J Haydn i GF Händel En les últimes dècades del segle es crearen les primeres societats musicals, com la Harmonic 1773-74, la Columbian Anacreontic 1795 i la Urania 1793-98 També nasqueren els primers teatres, els de Nassau Street i John…

La ciutat de Sant Petersburg fou creada per Pere I el 1703, com a port rus a la mar Bàltica Fou capital de Rússia del 1712 al 1918 Del 1914 al 1924 rebé el nom de Petrograd, i del 1924 al 1991, el de Leningrad El 1991 tornà al seu antic nom Pere I, que concebia la música com un instrument més del poder, donà impuls a l’activitat musical Durant el seu regnat nasqueren diverses bandes militars, i els conjunts de corda foren introduïts per amenitzar els balls de cort El 1713 el cor de la cort fou traslladat de Moscou a Sant Petersburg El 1729 es creà una orquestra a la cort i el 1736 hi tingué…

Vida Aprengué les primeres nocions de música del seu pare Més endavant ingressà al Conservatori de Praga, on estudià violí amb A Bennewitz i composició amb A Dvorák i K Stecker Notable violinista, el 1892 fundà el Quartet Bohemi amb K Hoffmann, O Nedbal i O Berger, i durant molts anys, després del seu debut a Viena, dugué vida de concertista per tot Europa El 1898 es casà amb la filla de Dvorák, Otylka, que morí al cap de set anys de matrimoni El 1922 accedí a la càtedra de composició del Conservatori de Praga, del qual fou rector fins a la seva mort Obtingué el doctorat honoris causa per la…

Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal…

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori de Madrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies de Madrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, de Madrid Una beca concedida el 1941 per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando li permeté d’…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona i posteriorment fou deixeble de Josep Soler en les disciplines de contrapunt, fuga i instrumentació Fou professor del Conservatori Professional de Música de Manresa 1982-86 i, parallelament, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inicià com a compositor el 1977, any que estrenà l’obra pianística Set de set Rebé encàrrecs de l’Asociación Música XXI 1979, el Festival Internacional de Música de Barcelona 1981, l’Ajuntament de Badalona 1989, l’Associació Catalana de Compositors 1991 i el Centro para la Difusión de…

Fill de Jaume Pahissa i Laporta Després d’haver fet estudis d’arquitectura i de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, estudià piano amb Francesc Laporta i composició amb Enric Morera Marxà a Brusselles, on amplià els seus estudis musicals 1910-11 Es donà aviat a conèixer com a músic compositor a Barcelona El seu catàleg comprèn obres simfòniques, com les obertures El combat 1900, En les costes mediterrànies 1904 i El rabadà 1917, els poemes simfònics De les profunditats a les altures i El camí 1909, dues simfonies 1900 i 1921, una Sinfonietta 1921 i tres obres orquestrals, en les…

Fundada el 1642 per colonitzadors francesos, fou un important centre del comerç de pells Durant la primera època de la ciutat, l’escassa activitat musical es limitava als oficis religiosos i les cerimònies oficials Arran de la conquesta del Canadà pels anglesos 1759, les bandes militars contribuïren al desenvolupament musical de la ciutat i començaren a celebrar-se regularment concerts setmanals al Champs de Mars El primer músic d’una certa importància que visqué a Montreal fou Joseph Quesnel 1749-1809, autor de música de cambra d’origen francès que hi arribà durant la guerra d’independència…

Fundada el 1180, la ciutat no adquirí cap notorietat especial fins al segle XIX L’activitat musical durant l’Edat Mitjana documentada en els Cantares antiguos , la música dels quals s’ha perdut, no tenia per centre Sant Sebastià sinó tota la regió, en particular el santuari d’Arantzazu El 1555 Sant Sebastià convocà places per a mestre de capella Aquest mateix any, Joan de Sicus ocupà el lloc de primer organista de la parròquia de San Vicente Es disposa d’informació escrita sobre la música que es feia a les parròquies a partir del segle XVII, on se sap que exerciren els mestres de capella…

Les dades més antigues sobre activitat musical a la ciutat daten del segle XI, corresponents a la catedral de Saint-Jean, on hi havia una escola de música i on sembla que la polifonia era prohibida Ja durant el Renaixement se sap que hi havia cors en diverses esglésies de la ciutat, com ara la de Saint-Nizier o Saint-Paul Pel que fa a la música profana, la documentació fa referència al conreu de la chanson polifònica i a la presència de nombrosos llaütistes, entre ells Alberto da Ripa Durant el segle XVI, foren molt coneguts els concursos públics de música vocal religiosa, anomenats puys , en…