Resultats de la cerca
Es mostren 14728 resultats
Carles Pirozzini i Martí

Carles Pirozzini i Marti
© Fototeca.cat
Art
Crític d’art.
Fill de pare italià, estudià a Itàlia i a Barcelona Especialitzat en temes d’art, fou collaborador de La Renaixença des del 1879 i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i històrica de les arts a Llotja El 1888 esdevingué secretari general de l’Exposició Universal Com a funcionari municipal fou l’ànima de les posteriors Exposicions de Belles Arts de Barcelona, de les quals fou també secretari general, i així mateix organitzà els concursos arquitectònics anuals del municipi, dels quals fou secretari Fou cap de la secció de museus i belles arts del municipi i acadèmic de Sant Jordi 1907…
Salvador Llobet i Reverter
Geografia
Geògraf.
S'especialitzà en geografia regional publicà El medio y la vida en Andorra 1947 i El medio y la vida en el Montseny 1947, tesi doctoral, primera a l’Estat espanyol sobre les tesis regionals modernes inspirades en PVidal de la Blache També estudià la geografia agrària del Maresme, la urbana de Granollers, les terrasses fluvials del Besòs i el Ter, el periglacialisme del Ripollès, etc Amb caràcter general, preferí la geografia física Collaborà en la Geografia de Catalunya , dirigida per Solé i Sabarís sobresurt el capítol de l’explotació del camp Fou catedràtic de la…
dràvida
Etnologia
Individu d’un poble que pertany al tronc mediterrani caracteritzat per un color de pell molt fosc.
A l’antigor s’estenien per tota l’Índia i actualment ocupen els estats de Tamil Nadu, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh En contraposició als invasors aris, lligats al nomadisme com a forma de vida, els dràvides foren pobles agricultors i sedentaris, íntimament associats a la cultura de la ciutat estat, a la qual sembla que també pertanyien les ciutats de Mohenjo Daro i Harappā, a la vall de l’Indus Tota la cultura índia és el resultat de l’afrontament violent d’aquesta cultura preària amb el nomadisme essencial dels invasors aris, i d’aquest afrontament, que acabà convertint-se…
voluntat de poder
Filosofia
Segons F. Nietzsche, primitiva forma d’afecte de la qual deriven totes les altres.
Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que…
Susane Bier
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica danesa.
De pares jueus alemanys exiliats durant la Segona Guerra Mundial, estudià arts a la Universitat Hebrea de Jerusalem i arquitectura a Londres L’any 1987 es graduà a l’Escola de Cinematografia de Copenhaguen La seva filmografia, generalment centrada en fets que trastoquen la vida quotidiana, inclou Freud flytter hjemmefra ‘Freud s’emancipa’, 1991, Pensionat Oskar 1995, Det bli'r i familien ‘Afers de família’, 1994, Sekten ‘Sectes’, 1997, Den eneste ene ‘L’únic’, 1999, Livet är en schlager ‘Un cop a la vida’, 2000, Elsker dig for evigt ‘L’amant etern’, 2002, Brødre ‘…
congrés eucarístic
Cristianisme
Celebració multitudinària del catolicisme destinada a promoure la devoció eucarística.
Pot ésser local, nacional o internacional La iniciativa fou deguda a Marie Marthe Emilie Tamisier 1844-1910, que promogué el primer pelegrinatge eucarístic a Avinyó 1874 El primer congrés eucarístic internacional se celebrà a Lilla 1881, i fins el 1938 hom en celebrà 34 El següent tingué lloc a Barcelona el 1952, i posteriorment n'hi ha hagut un cada quatre anys a altres ciutats del món El 1993 se celebrà a Sevilla, centrat en el tema de l’eucaristia i l’evangelització,on assistí Joan Pau II A l’octubre del 2004 se celebrà el 48è Congrés Eucarístic Internacional, intitulat L’Eucaristia Llum i…
beat
Literatura
Dit d’un moviment literari nord-americà vigent durant els anys cinquanta.
Els seus membres contestaven amb la seva obra i estil de vida el que consideraven convencionalismes, rigideses i hipocresies de les classes mitjanes nord-americanes Hi oposaren unes concepcions més o menys rousseaunianes, que exaltaven la naturalitat, l’espiritualitat i l’hedonisme Els autors d’aquest moviment, de vida bohèmia, no formaren mai un grup cohesionat i els seus representants mantingueren sempre una forta individualitat Temes recurrents foren les drogues i el seu poder pretesament visionari i alliberador, i també les religions orientals especialment el…
Grigorij Jefimovič Rasputin
Grigorij Jefimovic Rasputin
© Fototeca.cat
Història
Monjo rus, el nom de família del qual era Grigorij Jefimovič Navykh.
Abandonà la família i menà una vida aparentment d’asceta i taumaturg Favorit del tsar Nicolau II i de la tsarina Alexandra F’odorovna, el 1905 s’introduí a la cort i, utilitzant el misticisme de la família reial, se’n convertí en l’home de confiança Exemple d’intrigant, donat a una vida de disbauxa, influí en la política reaccionària del tsar, activitat facilitada per l’avançat estat de descomposició de la cort i dels assessors del tsar Foren tan grans el seu pes i la seva influència, que fou assassinat per un grup de monàrquics Jusupov, Puriškevič i el gran príncep…
Aleksandr Ivanovič Kuprin
Literatura
Escriptor rus.
Militar 1890-94, actor, periodista i obrer, denuncià la misèria del poble Čudeznyj doktor, 'Un metge meravellós’, 1897 i el trist destí del soldat Nočnaja smena, 'El torn de nit’, 1899 Protestà contra l’explotació obrera Molokh , 1896 i contraposà la civilització corrompuda de la ciutat burgesa a la vida pura de la natura Olesja, 1898 A la novella Pojedinok ‘El duel’, 1905 descriu la vida de l’oficialitat tsarista, basada en l’egoisme i la desigualtat social A Granatovyj braslet ‘El braçalet de granats’ enfronta la noblesa de sentiments amb la baixesa hipòcrita…
William Glock
Música
Pianista i crític musical anglès.
Feu els seus estudis al Gonville College i al Caius College, a Cambridge, i estudià piano amb Arthur Schnabel a Berlín Com a intèrpret, feu alguns concerts, però consagrà la major part de la seva activitat a la crítica musical Treballà en diverses revistes com a crític i el 1949 fundà The Score L’any 1959 fou nomenat director artístic de música de la BBC, càrrec que exercí fins el 1973 i des del qual aportà una nova vitalitat a la vida musical de Londres a més, fou el responsable de la introducció de molts artistes forans en la vida musical d’aquesta ciutat, com fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina