Resultats de la cerca
Es mostren 2126 resultats
la Sagrera

La plaça porticada de Masadas, al barri de la Sagrera de Barcelona (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, separat de Sant Andreu de Palomar per la riera d’Horta.
Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí El 1877 hi havia només unes 48 cases A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí , mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí El 1877 el…
Sant Esteve de Pomers (Clerà)
Art romànic
Situació Antiga església castellera situada al caire de l’esperó rocallós on s’assentava l’antic castell de Sant Esteve de Pomers ECSA - A Roura L’església de Sant Esteve és al caire d’un esperó rocallós, prop del cim de la Roca de Pomers, on hi ha les minses restes del desaparegut castell de Sant Esteve de Pomers Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 49” - Long 2° 27’ 20” E Per a arribar-hi cal sortir de Villerac per la pista, senyalitzada, que puja al Canigó A uns 3 km, en arribar a un coll, surt un corriol, en direcció sud, que s’enfila per la muntanya i en 20 minuts de pujada porta a l’…
Santa Maria d’Orfes (Vilademuls)
Art romànic
Situació Façana principal de l’església amb els antics carreus romànics aprofitats per la part baixa, a banda i banda del portal A Bramon El poble d’Orfes es troba prop de la riba dreta del Fluvià, en un terreny força planer drenat pel torrent Remirol, afluent del Fluvià i envoltat de serres de petita elevació, cobertes de pinedes EI petit nucli s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Maria Mapa L39-ll258 Situació 31TDG890691 S’hi arriba per la carretera local de Banyoles a Bàscara, que enllaça, en aquesta darrera població, amb la N-II Orfes dista 6 km de Bàscara JBH Història El…
Vila fortificada de Sant Feliu d’Amunt
Art romànic
Situació El poble de Sant Feliu d’Amunt és prop de la riba esquerra de la Tet, entre el riu i la carretera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 19,8” N - Long 2° 43’ 24” E Per anar-hi des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-116 en direcció oest, i després d’haver fet un recorregut de 14 km s’arriba just al peu del poble PP Història Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, de la qual avui es desconeix totalment l’emplaçament És curiós que actualment cap de les dues esglésies parroquials d’aquests…
Sant Martí de Llauró
Art romànic
Situació Interior de l’església parroquial, amb la volta de canó apuntat, molt modificada al segle XVIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada al centre del petit nucli de poblament de Llauro, situat a la dreta de la ribera del Mener, tributària del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 6,6” N - Long 2° 44’ 33” E Llauró, a la regió dels Aspres, és 22 km al sud-oest de Perpinyà, per la D-25 i la D-615 Història El nom de Llauró apareix per primera vegada en un precepte de Lluís el Piados, de l’any 814, com a afrontado de Ceret, sota la forma villam Laurosone —la qual…
La masia: habitatge, explotació i defensa
Mas torre La Villa, la Coma i la Pedra, Solsonès, segle XIII Els orígens de la masia com a unitat de sostracció pagament de rendes i d’explotació són, actualment, objecte de recerca i discussió Però el mas com a forma d’hàbitat dispers i habitacle de famílies pageses és, segurament, una estructura molt antiga que atreu poderosament l’atenció d’arqueòlegs i historiadors Durant el segle XIII i coincidint amb períodes d’inseguretats i canvis, s’observaren unes tendències constructives, inspirades en èpoques anteriors, de marcat caràcter defensiu Així, en diverses zones de Catalunya…
Francesc Martínez i Martínez
Folklore
Història
Erudit i folklorista.
Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…
, ,
Puigdefrancor
Nucli
Antic nucli de poblament i vil·la rural del municipi de Camprodon (Ripollès), dins l’antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’interfluvi del torrent de la Boixeda i del Ritortell, esmentat des del 904.
El comte Guifré II de Besalú en cedí el domini al monestir de Sant Pere de Camprodon 952 El nom primitiu és Pugna francorum , cosa que ha fet suposar que els francs obtingueren en aquest lloc una victòria
L’organització religiosa del Conflent
Art romànic
Les parròquies i el deganat Mapa del deganat de Conflent, al segle XIII A Pladevall El Conflent ha estat sempre un dels tres grans territoris que han format la diòcesi d’Elna, juntament amb el Rosselló i el Vallespir Les tres comarques formaran els tres futurs grans ardiaconats de la diòcesi Fins entrat el segle IX no hi ha notícia d’esglésies ni vida religiosa per manca de documentació anterior El primer “document” que se sol citar per fer esment del Conflent és la delimitació de la falsa o falsificada delimitació de la diòcesi d’Elna continguda en la divisió del rei Vamba vers el 678 en la…
estació
Al·legoria de Les estacions (la primavera)
© Fototeca.cat
Cronologia
Cadascuna de les quatre divisions de l’any compresa entre un equinocci i un solstici.
Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques, incidien molt en la vida…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina