Resultats de la cerca
Es mostren 8227 resultats
Política 2013
Política
Política internacional Nelson Mandela va tornar a ser la figura més destacada de l’any Ara, però, a causa del seu traspàs, el 5 de desembre EUA, "annus horribilis" Obama va ser poc resolutiu amb molts temes, com per exemple en l’estrena de la reforma de la sanitat, amb un problema de funcionament del web que va arruïnar una de les seves promeses electorals © National Institute of Health NIH Aquest va ser un any difícil per a la Casa Blanca espionatge, Síria, Egipte, bloqueig pressupostari, bloqueig del pla de salut "obamacare", etc Alhora, va ser jutjat el responsable de les filtracions a…
Política 2011
Política
Política internacional L’any 2011 es van mantenir les tendències clau de la geopolítica mundial a grans trets, la pèrdua de centralitat i hegemonia dels Estats Units i la Unió Europea UE, que van confirmar, en parallel, la influèn-cia creixent i el protagonisme de la gran po-tència unànimement reconeguda, la Xina, acompanyada pels anomenats BRIC Brasil, Rússia, Índia i Xina i llur potencialitat econòmica i política Els EUA i la UE, obsedits per la contenció del dèficit i el pagament del deute, van continuar solucionant la pitjor crisi financera globalitzada i no van assolir gestionar un nou…
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…
Història de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe administrador d’Urgell vers el…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…
Breu història del sistema viu
Els orígens de la vida Per a poder afrontar el problema de l’origen de la vida hem de tenir ben present les condicions ambientals que hi havia a la Terra immediatament després de la seva formació, fa uns 4 500 milions d’anys Aquestes condicions eren profundament diferents de les actuals Amb el pas del temps, les contínues transformacions han portat a unes condicions geològiques i atmosfèriques determinades i essencials per al naixement de la vida Per què la Terra és apta per a la vida La Terra és, pel que sabem fins ara, l’únic planeta del sistema solar que allotja organismes vius, és a dir,…
Cultures juvenils i contracultures
Joves i societat La nostra societat, com totes les altres, de la més simple a la més complexa, es manté gràcies sobretot a la transmissió, de generació en generació, del seu patrimoni de coneixements, de tècniques, de maneres de vida Aquesta transmissió comporta la protecció i la defensa del seu patrimoni tradicional La finalitat de l’educació, a la qual els joves són sotmesos des dels primers anys de vida, és precisament fer-los conèixer el patrimoni de les generacions anteriors perquè conservin la cultura adquirida Però una societat “moderna” no pot viure de renda del que ja té, sinó que ha…
L’art d’explicar contes
Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny, tant en el…
Els estudis astronòmics
Consideracions generals Representació de la constellació del Lleó segons El Llibre de les estrelles fixes 964, de l’astrònom i filòsof persa Abd al-Rahman al-Sufí, que va sintetitzar l’ Almagest de Ptolemeu, tot incorporant-hi els coneixements astronòmics tradicionals de la cultura islàmica The Bristish Library El coneixement actual de l’Univers és el resultat d’una llarga i complexa història cultural que fa de mediadora entre el que un observador aprecia i el pensament acceptat al voltant de l’astronomia i la cosmologia La contemplació de la bellesa i la grandesa de l’Univers, comparades amb…