Resultats de la cerca
Es mostren 14339 resultats
Ramon de Boïl i Montagut
Història
Noble, senyor de les baronies de Bétera i de Boïl, virrei de Nàpols (1433) i de l’Abruç (des del 1443).
Fou des de jove camarlenc del rei Alfons el Magnànim Prengué part en una expedició contra Hiniesta i Cañete durant la guerra contra Castella 1430 Acompanyà el rei en l’expedició contra Nàpols el 1433 i fou fet presoner amb ell a la batalla naval de Ponça 1435 Formà part d’algunes ambaixades el 1434 d’una prop del papa Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols 1436-42 i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l’Abruç 1442 El 1447 fou enviat amb tropes pel rei Alfons al…
Arnau Guillem de Bellera
Història
Noble originari del Pallars.
El 1396 defensà la Vall d’Aran contra les tropes invasores del comte de Foix Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera 1406 El 1409 fou nomenat governador de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne Durant l’interregne prengué partit per la causa del comte d’Urgell, sostingut per la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut Lluità contra el bàndol dels Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera, i contra les tropes aragoneses i castellanes que aquells havien cridat El 1412, abans de…
Pierre de Brézé
Història
Polític i guerrer francès.
Participà en la conjura contra Georges de La Trémoille 1433 que portà al poder el comte de Richemont i els angevins Fou creat cavaller, conseller de Carles VII i senescal d’Anjou 1437 Collaborà en l’obra de redreçament del regne francès restà fidel al sobirà en la revolta de la Praguerie 1440, i fou nomenat senescal de Poitou 1441 Lluità contra els anglesos a Normandia 1440-41 i a Guiena 1442 Camarlenc del rei, esdevingué personatge preponderant en el govern Es destacà en la reconquesta de Normandia 1449-51, d’on fou nomenat senescal 1451 Prestà suport contra…
Miklós Zrínyi
Història
Militar
Literatura
Política
Aristòcrata hongarès, poeta, militar i polític, ban de Croàcia (1647).
El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs
Albert Calmette
Biologia
Bacteriòleg occità.
Professor de bacteriologia i director dels Instituts Pasteur de Saigon 1891 i Lilla 1894, fou una de les grans figures de l’escola de microbiologia francesa Entre les seves nombroses aportacions a la profilaxi, la diagnosi i el tractament de les malalties infeccioses, cal esmentar els treballs fets juntament amb Guérin referents al bacil atenuat de la tuberculosi i a la vacunació preventiva contra aquesta malaltia vacuna BCG, 1926 Altres treballs seus es refereixen als sèrums contra les picades de serps i contra la pesta 1895
Enric d’España i de Taverner
Història
Militar
Militar, quart marquès d’Espanha (1838) i primer baró de Ramefòrt.
El 1811 ingressà a l’exèrcit i lluità contra la invasió francesa El 1823 participà en el setge absolutista de Tarragona, i el 1827 lluità amb el seu oncle, el comte d’Espanya, contra els malcontents de Catalunya Lluità a Portugal a favor dels miguelistes 1833, però reconegué Isabel II com a reina d’Espanya i lluità contra els carlins El 1850 fou ascendit a mariscal de camp El 1850 fou capità general interí de Puerto Rico, i el 1854 era governador de Santiago de Cuba
José Miguel Carrera Verdugo
Història
Militar
Polític i militar xilè.
Lluità a l’exèrcit espanyol en la guerra contra Napoleó Tornà a Xile el 1811 i esdevingué, ajudat pels seus germans Juan José i Luis, un dels caps de la revolta contra la metròpolis Assumí el poder 1811-13, però, derrotat pels espanyols, fou substituït en la direcció dels independentistes per O’Higgins La rivalitat entre ambdós caps contribuí a la derrota de Rancagua 1814 S’exilià a l’Argentina, i en un dels seus intents d’aixecar-se contra O’Higgins fou detingut i executat
moció de censura
Política
Proposició presentada i votada en una assemblea
legislativa amb l’objectiu de reprovar l’acció del govern i que, en cas de ser
aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per
un d’alternatiu.
Si la moció ateny la majoria dels vots, el govern en qüestió pot presentar la dimissió o bé dissoldre l’assemblea per tal que els electors arbitrin el conflicte que l’oposa al poder legislatiu És el procediment invers a la qüestió de confiança La moció de censura és una de les peces fonamentals del sistema parlamentari, i hom la regula de diverses formes, segons les constitucions A la Gran Bretanya, perquè la moció de censura reïxi només cal una majoria simple Contràriament, la constitució de la V República Francesa imposa moltes més traves, la més important de les quals és que els diputats…
William Penn
Història
Militar
Almirall anglès.
Oficial de la marina mercant, lluità contra Carles I durant la guerra civil Almirall, participà en la primera guerra contra Holanda 1652-53 i el 1655 fou enviat per Oliver Cromwell a les Antilles Ocupà Jamaica, però, vençut a Santo Domingo, fou empresonat 1655 i es retirà a Irlanda Més tard lluità a les ordres del duc de York, el futur Jaume II, en la segona guerra contra Holanda 1665-67 Fou l’autor de diversos manuals de navegació i de tàctiques navals, molt utilitzades per la marina anglesa
Emili de Molins
Història
Militar i arqueòleg.
Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància 1842, i en retre's la Ciutadella hagué de fugir a França El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins Passà a Manila, on fundà un Boletín Militar , i en 1883-84 fou capità general de les Filipines Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando 1856
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina