Resultats de la cerca

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles…

Formació i activitat professional en biblioteconomia Diplomada en biblioteconomia i documentació 1975 i llicenciada en filologia catalana 1977 En 1976-83 fou directora de l’Arxiu Històric de Sitges, i posteriorment cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya 1983-89 Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya 1989-90, gerent 1990-96 i directora 2000-04, inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca Fou sòcia fundadora de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària 1985-89…

Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa —seguint els exemples de Cabanyes i Carducci, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics— volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana estrofes sàfica i alcaica, entre altres L’obra, que, malgrat la seva rigorositat clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica fou editada dues vegades el mateix any Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país Anàlisi…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’ Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’ Ernest Lluch 1976  Pèls i senyals , de Dolors Bramon , Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977  Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978  Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984…

Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…

Inicialment s’escollí, per allotjar-lo, el palau Aguilar del carrer de Montcada Posteriorment, amb els donatius rebuts de l’artista a la mort de Sabartés 1968, que incloïen la sèrie Las Meninas , i amb el llegat d’obres custodiades per la família Picasso 1970, el museu fou ampliat amb l’annexió, el 1970, del palau del Baró de Castellet L’any 1986 hom hi annexà encara el palau Meca La primera planta d’aquest palau és dedicada a exposicions temporals a l’entorn de Picasso o els seus contemporanis Klee, Braque, etc Els fons del museu constava a final de l’any 2000 d’unes 4250 peces, incloent-hi…

Situació Vista del pont, un dels dos que habitualment han estat considerats romànics a Andorra Fou construït sobre el camí ral d’Andorra la Vella a la Maçana, al costat de la capella de Sant Antoni JM Ubach En el meravellós paisatge que forma la gran fondalada de la gorja de la Grella o de Sant Antoni, en un indret profundament engorjat entre parets de pedra que ha construït la mateixa natura i la densa vegetació de la ribera, hi ha el pont de Sant Antoni, un dels més típics de les Valls d’Andorra, antigament pas obligat per arribar a la Maçana des d’Andorra la Vella El pont es…

Algunes de les grans obres del pintor Bernat Martorell Sant Celoni, c 1400 — Barcelona, 1452 es troben en alguns dels grans museus del món Per exemple, l’extraordinària pintura al tremp sobre fusta anomenada Sant Jordi i el drac, que formava part del retaule de Sant Jordi de la capella del Palau de la Generalitat, a la ciutat de Barcelona, no és en cap sala d’aquest edifici, ni és propietat de la Generalitat, ni de cap institució catalana, sinó que pertany a l’Art Institute of Chicago, als EUA, on és exposada al públic Museus amb obra de Bernat Martorell Bernat Martorell és considerat una…

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1983, inicià la carrera acadèmica i docent al Collegi Universitari de Girona el 1974 Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona UdG des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement segles XV i XVI a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’…

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…