Resultats de la cerca

És nucli industrial, centre comercial i seu episcopal La catedral barroca del segle XVIII és construïda al lloc de l’antic monestir i conserva la tomba de sant Bonifaci L’abadia benedictina, fundada el 744 per Sturmi, deixeble de Bonifaci, de primer com a centre missioner, tingué una florida cultural molt notable, amb l’escola monàstica i la biblioteca conservada encara, rica en còdexs medievals Fulda fou elevada a bisbat el 1752 i l’abat esdevingué bisbe príncep de l’imperi De les antigues construccions resta l’església rodona de Sant Miquel ~820 A Franenberg hi ha el convent de franciscans…

La capital és Pirgos Com a regió històrica destacà pel cèlebre santuari d’Olímpia, únic ferment d’apropament entre doris i aqueus Al segle VII aC el rei d’Argos reemplaçà l’antic príncep local membre de la federació dels noranta prínceps en les festes religioses del santuari El 472 aC s’agruparen les petites comunitats rurals i fundaren la ciutat d’Elis, governada per 10 hellanòdics, representants de les 10 tribus que l’integraven Aliada d’Atenes al segle V aC, al segle IV aC s’incorporà a la Lliga de Corint i caigué sota la influència de Macedònia, fins que es rebellà contra Filip V i la…

Guardià de les marques de Galles 1201 i dels Cinc Ports, fou conestable de Chinon 1203, on caigué presoner dels francesos 1205 Alliberat, fou sheriff de Lincolnshire 1208, secescal de Poitou 1213 i justicier 1215, vitalici des del 1228 Durant la revolta dels barons, restà fidel a Joan Sense Terra mort el 1216 i a Enric III defensà el castell de Dover contra el príncep Lluís de França i fou un dels fautors de la decisiva victòria naval de Sandwich contra els francesos 1217 Durant la minoritat d’Enric III es convertí en un dels personatges més influents del regne Era també un dels grans…

Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer Fou catedràtic de l’estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476 El seu fill, Pere Joan de Riquer i de Boteller — 1505 fou també jurista, així com el fill d’aquest, Lluís Francesc de Riquer i de Cardona mort el 1519, senyor de la baronia d’Albatàrrec, cap important de les…

Advocat, s’afilià al partit social-revolucionari i fou elegit a la duma el 1912 Després de la revolució de febrer del 1917 fou nomenat ministre de justícia, i pel maig del mateix any, ministre de la guerra Com a tal, dirigí l’anomenada “ofensiva Kerenskij” a Galítsia, el fracàs de la qual provocà les revoltes de juliol Succeí el príncep L’vov com a cap del govern provisional, cercant suport en els aliats occidentals La temptativa de cop d’estat del general Kornilov, frustrada per la decidida acció dels bolxevics, debilità la seva posició Intentà de convocar l’assemblea constituent, però no…

El 1773 entrà a formar part de la capella del príncep Esterházy com a alumne de J Haydn, de qui aprengué composició Després d’algunes gires de concerts que el dugueren a viatjar per Europa, el 1777 s’installà a París, on tingué contactes amb els constructors d’arpes per tal de millorar-ne les prestacions, fins al punt que el fabricant Érard n’hi construí una expressament La seva tècnica innovadora i brillant li valgué el reconeixement com un dels millors arpistes del moment En la composició, aplicà els seus coneixements com a intèrpret per a escriure sis concerts per a arpa amb una gran dosi…

Nen prodigi, a l’edat de tres anys cantava en públic i quan en tingué vuit publicà la seva primera obra, Capricci puerili 1667, per a violí, clavicèmbal, arpa i altres instruments A deu anys inicià una brillant carrera com a contralt en el món operístic Del 1686 al 1695 treballà a la cort de Parma i el 1696 fou mestre de capella a Ansbach El 1702 fou nomenat músic virtuós de cambra i de capella del príncep Ferran de Toscana Pistocchi assolí una fama considerable com a cantant i com a mestre Entre els seus alumnes hi havia A Bernacchi, AP Fabri i GB Martini Compongué òperes, oratoris i…

El 1618 fou nomenat mestre de música del príncep Carles, i més tard, quan aquest accedí al poder, esdevingué mestre de música del rei Des d’aquest càrrec dugué a terme alguns serveis molt allunyats de la tasca de compositor Així, per exemple, entre el 1625 i el 1628 anà a Itàlia enviat per Carles I, gran aficionat a la pintura, amb l’encàrrec de comprar quadres per a la seva collecció Lanier sobresurt com a autor de cançons i, principalment, pel fet de ser un dels primers compositors que utilitzaren l’estil declamatori italià Escriví la música de diverses mascarades amb textos de…

Estudià teologia, però no arribà a ser ordenat de sacerdot Italianitzà el seu nom per motius professionals, fet que ha provocat la seva confusió amb diversos compositors italians homònims L’any 1773 s’establí a Wallerstein, on es distingí com a contrabaixista de l’orquestra de la cort Anà a París el 1781, viatge que li permeté conèixer ChW Gluck i N Piccinni i escoltar la música de J Haydn El 1785 el príncep de Wallerstein el nomenà mestre de capella, càrrec que a partir del 1789 també ocupà a Ludwigslust al servei del duc de Mecklenburg-Schwerin Compongué simfonies, algunes de concertants,…

Nen prodigi, debutà com a concertista a sis anys La intervenció del príncep Poniatowski, conegut mecenes musical, feu possible el seu ingrés a l’Escola de Música Religiosa Niedermeyer de París En 1866-69 estudià al Conservatori de París, on guanyà successivament els primers premis de piano, harmonia, solfeig i orgue Entre el 1871 i el 1892 fou organista i mestre de capella de l’església parisenca de Sant Eugeni També fou director del Théâtre Ventadours i professor d’harmonia 1892-96 i de piano 1896-1901 al conservatori de la capital francesa Aconseguí un gran prestigi com a solista i feu duo…