Resultats de la cerca

El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…

Vida Fill d’un funcionari del govern, la seva mare li donà les primeres lliçons de música A deu anys començà els estudis de piano amb Alexander Dubuque, un pianista deixeble de John Field Mentre seguia la seva educació a l’Institut Aleksandrovskij, continuà els estudis musicals amb un mestre alemany, mentre tocava el piano en les vetllades musicals que se celebraven a casa d’Aleksandr Ulibišev, personatge que influí de manera important sobre el seu futur Els contactes que continuà mantenint amb Ulibišev li descobriren les simfonies de Beethoven i, impressionat per les obres de Mikhail…

Vida Des de petit tingué molt poca salut l’asma, una vista feble i dolors persistents a les articulacions l’acompanyaren durant tota la vida Fill d’un pianista, el 1893 entrà al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford, que el qualificà de molt treballador però no gaire brillant En aquest centre conegué el compositor R Vaughan Williams, amb el qual establí una sòlida amistat i intercanvià crítiques i idees Un altre company d’estudis, Fritz Hart, li feu conèixer l’obra de R Wagner, i n’esdevingué un fervent admirador En aquesta època també tingué l’oportunitat d’estudiar…

Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…

Vida El seu pare, Konrad Scheidt, era treballador municipal de la ciutat de Halle Els seus germans més petits, Gottfried i Christian, foren també organistes Samuel Scheidt es formà al Gymnasium d’aquesta ciutat, on probablement aprengué les beceroles musicals sota el mestratge del kantor Matthäus Birkner i del seu successor, Georg Schetz El 1604 esdevingué organista de la Moritzkirche, plaça que ocupà fins el 1607 o el 1608 Durant aquest període sembla que viatjà a Amsterdam per estudiar amb JP Sweelinck, la influència del qual es fa patent en la música de tecla El 1609 fou nomenat organista…

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…

Els decrets de Nova Planta i la implantació de nous organismes governamentals capgiraren la vida política, social i cultural dels Països Catalans Per aquest fet, no participaren activament en la configuració de les grans formes instrumentals —simfonia, sonata, concert— que s’anaren consolidant a Europa al llarg del segle Molts músics d’aquests països emigraren cap a ciutats on la vida escènica era més activa Aquest fou el cas d’Antoni Soler i Ramos, que marxà a l’Escorial, de Domènec Miquel Terradelles, que anà a Nàpols o de Vicent Martín i Soler, que viatjà a Viena i a Sant Petersburg La…

Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels indrets europeus del Tirant foren visitats pel…

La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra verge…

Formació Clandestinitat Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, si bé només exercí breument com a metge a l’Hospital Clínic de Barcelona Abans d’ingressar a la Universitat de Barcelona ja es vinculà amb grups d’inspiració cristiana, de caràcter democràtic i catalanista La seva actuació fou, per una banda, de caràcter lingüístic, cultural i social, i, per l’altra, d’agitació política clandestina L’any 1947 ingressà en la confraria de la Mare de Déu de Montserrat de les escoles Virtèlia, impulsada per mossèn Pere Llumà, que fou qui li infongué la idea que la fe comporta…