Resultats de la cerca
Es mostren 5024 resultats
Alberto Puig de la Rosa
Motociclisme
Motociclista.
Iniciat en trial i motocròs, destacà guanyant el Campionat d’Espanya de trial 1984 La seva primera cursa en asfalt fou el Criterium 250 1986 El mateix any participà en les últimes 24 Hores de Montjuïc L’any 1987 debutà al Mundial de velocitat amb una JJ Cobas, competició en què també participà amb una Honda 1988, 1993, una Yamaha 1989-91 i una Aprilia 1992, sempre en la categoria de 250 cc El seu millor resultat fou una segona plaça aconseguida al circuit de Malàsia 1992 Durant aquest període també fou campió d’Espanya de velocitat de 250 cc 1988 El 1994 debutà al Mundial de 500 cc amb el…
Gran Premi Pasqua

Cartell de l’any 2011 del Gran Premi Pasqua
Federació Catalana de Natació
Natació
Competició de natació que es disputa anualment a Barcelona des de l’any 1909.
Organitzada pel Club Natació Barcelona, fou la segona competició de natació de l’Estat espanyol que sobrepassà les cent edicions, només superada en antiguitat per la Copa Nadal, que organitza el mateix club La primera edició tingué lloc l’11 d’abril, per les festes de Pasqua, i suposà l’inici de la temporada per als nedadors barcelonins Sobre una distància de 250 m al port de Barcelona, el vencedor fou el francès Gaston Giraud, resident a Barcelona Posteriorment, registrà moltes variants en el sistema de competició i del port es passà a la piscina de 33,33 m de l’Escullera 1924 i més…
Vilatge del tossal de Santa Llúcia (Agramunt)
Art romànic
Situació Estructura d’una antiga cabana o cort, única part excavada d’aquest desaparegut vilatge medieval ECSA-JR González El tossal on hi havia els vestigis d’aquest vilatge anorreats fa pocs anys— és una petita elevació que fa de contrafort meridional de la serra d’Almenara, al nord-oest del petit poble d’Almenara Alta Mapa 33-14 360 Situació 31TCG377238 Per a arribar al jaciment des d’Agramunt, cal prendre la carretera que va a Tornabous Un cop passat el coll de la serra d’Almenara cal seguir endavant fins arribar prop del canal d’Urgell i el poble d’Almenara Alta Cal agafar…
Sant Pere de Comalats (Copons)
Art romànic
Situació Esglesiola que presideix un petit nucli rural del terme de Copons ECSA - M Raurich L’església presideix el llogaret de Sant Pere, proper a Copons, vers el nord-est Mapa 35-15391 Situació 31TCG776123 S’hi accedeix per la carretera de Calaf a Igualada per Jorba Entre els quilòmetres 21-22 hi ha el trencall que mena a Sant Pere Cal demanar la clau en una casa que hi ha vora l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Copons, al lloc anomenat Comalats Sempre fou capella o sufragània de la parròquia de Santa Maria de Copons, car no sembla…
Sant Esteve de Ferriols o Sant Blai (Bellprat)
Art romànic
Situació Edifici senzill i rústec d’una nau sense absis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és enfilada dalt d’un turó vorer a la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna, a l’extrem occidental del terme, a frec amb la Conca de Barberà Mapa 34-15390 Situació 31TCF669989 El camí que hi mena arrenca, a mà dreta anant en direcció a Santa Coloma de Queralt, just després del quilòmetre dos, davant mateix d’on hi ha unes installacions agropecuàries, poc abans de travessar el Pont de Ferriols L’església roman oberta als visitants FJM-AMB Història El lloc i la villa rural de…
Escola de Ripoll
Música
Cercle de monjos actiu a Ripoll des de la fi del segle X fins al segle XIII, que conreà especialment la poesia, la música, l’hagiografia, la gramàtica i altres arts liberals del trivi i el quadrivi.
Ja en temps de l’abat Oliba 1008-1046, la música ocupava un lloc preferent al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fundat cap a l’any 879, que posseïa un nombre significatiu de còdexs musicals sortits del seu escriptori Entre els que s’han conservat, n’hi ha que utilitzen un tipus particular de notació neumàtica, que Dom Maur Sabayrolles batejà amb el nom de notació catalana El fragment més antic dels que es poden datar escrit en notació musical catalana és l’antífona Surgite, sancti Dei Biblioteca de Catalunya, perg 9135, de l’any 889 Si bé no hi ha un vincle clar entre la notació…
Castell i vila de Llardecans
Art romànic
Les minses restes del castell de Llardecans són a la part més alta del poble, al sector nord-oest, al lloc conegut com el Castell El lloc de Llardecans fou de repoblació tardana i no se’n comencen a tenir referències fins al segle XIII Fou atorgat als Santcliment el 1248 Al segle XVIII pertanyia a la baronia de Maials, que llavors era de la família Bassecourt, comtes de Santa Clara Aquesta família fou el senyor de Llardecans fins al segle XIX La construcció dels dipòsits d’aigua de la població va motivar la destrucció de la major part de les restes del castell Actualment només resta el mur…
Concepte de normalitat de la conducta sexual humana
Definir uns paràmetres de normalitat de la conducta sexual humana, des d’un punt de vista estrictament científic, és molt complex, si no impossible, ja que cal fer una sèrie d’abstraccions, discernint quines de les pautes imperants són producte de qüestions morals i ètiques d’índole social Tanmateix, el cert és que molts individus se senten preocupats per saber si llurs preferències sexuals o les pràctiques que realitzen es troben dins de la normalitat Per això, molts investigadors han realitzat nombrosos estudis que permeten d’aprofundir en aquestes qüestions, comparant la conducta sexual de…
Josep Carroggio. El darrer del segle XIX
El 1883 Josep Carroggio i Avellí Trinxet constituïren la societat Carroggio i Trinxet, que es volia dedicar al comerç i a la indústria del cotó Però aviat l’activitat industrial serà l’única duta a terme per l’empresa S’installà una filatura a Sant Quirze de Besora —Can Trinxet—, moguda per força hidràulica, i una de teixits a Manresa La filatura a Sant Quirze de Besora Josep Carroggio farà primer el cicle complet del cotó amb l’empresa Carroggio, Codina i Sureda Josep Carroggio i Torelló, nascut a Capellades el 1832, havia treballat de jove a L’Espanya Industrial Primer com a…
les Escaldes
Poble
Poble (1 053 m alt) d’Andorra de la parròquia de les Escaldes i Engordany, que actualment forma una única aglomeració urbana amb els nuclis d’Andorra la Vella i d’Engordany.
És a la capçalera de la vall central, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, des del riu Madriu fins a la confluència amb la Valira d’Ordino Deu l’origen i el nom a les fonts d’aigües calentes Calidae que brollen en aquest indret, entre 22° i 66°C, d’aigües sulfuroses i nitrogenades sulfuroses Les virtuts medicinals de les aigües, conegudes ja dels romans, en feren un balneari d’anomenada A partir de l’edat mitjana es desenvolupà una remarcable indústria farguera i tèxtil els paraires i els teixidors locals es trobaven agrupats, al començament del s XVII, en gremi Actualment, els blocs de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina