Resultats de la cerca
Es mostren 3175 resultats
Mare de Déu del Roser de Castissent, abans Sant Pere (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici molt simple de nau i absis amb el sostre cobert d’embigat ECSA - J A Adell L’església del mas Pere, dedicada originàriament a sant Pere, és situada en un turó, a llevant del conjunt d’edificis del mas Pere, possiblement un antic vilar Mapa 32-12289 Situació 31TCG131675 Per a anar-hi cal agafar una pista de 3 km en molt mal estat, només apta per a vehicles tot terreny, que arrenca de la pista que de Pont de Montanyana porta a Castissent, just abans del pont sobre el barranc JAA Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, manquen dades històriques sobre…
Sant Julià de la Torre (Sort)
Art romànic
Situació Capella del veïnat de la Torre, ara convertida en parroquial de Llessui ECSA - JA Adell L’església de Sant Julià es troba en el barri de la Torre de Llessui, que és situat al costat del nucli urbà de Llessui Mapa 33-10214 Situació 31TCH419020 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que condueix a Llessui, descrit en la monografia precedent JAA Història L’església de Sant Julià devia ser la capella del desaparegut castell de la Torre —documentat des del 1011 i el 1035—, i, per tant, degué restar vinculada històricament al castell, malgrat que no aparegui esmentada…
Sant Marçal d’Estac (Soriguera)
Art romànic
El primer esment del lloc d’Estac s’ha de situar entre els anys 1061 i 1098, en què l’alou d’ Estago apareix vinculat al comte Ramon V de Pallars Jussà, encara que l’any 1094, Estac, com a lloc de la vall d’Escós, passà a mans d’Artau II, de Pallars Sobirà El monestir de Santa Maria de Gerri rebé nombroses donacions de béns situats a la vila d’Estac l’any 1092 Gozflen i els seus fills li donaren un capmàs amb el seu delme i servei el 1105, els comtes Artau II i Eslonça li concediren el cens i el servei del capmàs de Miró, fill d’Enguilia Solma l’any 1149, amb motiu de la seva consagració,…
Lluís Borrassà
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic (1415), obra de Lluís Borrassà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, fill de Guillem Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i pertanyent a una extensa família de pintors gironins.
Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert La seva activitat a Barcelona com a pintor de retaules fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que, per a un sol any el 1392, hi ha la notícia que va contractar-ne cinc Tanmateix, no es conserven pintures documentades del seu període trescentista, en contrast amb els retaules documentats, i subsistents en tot o en part, pertanyents al segle XV retaules dels Set Goigs de la Mare de Déu , per a Copons 1402 del Salvador , de Sant Salvador de Guardiola Bages…
Croàcia 2011
Estat
Les negociacions amb la Unió Europea per a l’entrada de Croàcia van rebre l’impuls definitiu del Consell Europeu, que al juny va aprovar-ne l’adhesió Això significaria que Croàcia entraria a la UE a mitjan 2013 Les negociacions, que es van reprendre amb força el 2010 per les pressions d’alguns estats membres importants, com Alemanya, principal valedora de l’ingrés de Croàcia, van avançar No obstant això, les autoritats europees van demanar alguns canvis estructurals al Govern croat per a millorar la seva situació econòmica, recomanant la pressa de noves reformes que permetin…
Joaquim Ventalló i Vergés

Joaquim Ventalló Vergés
ARXIU PAU VINYES
Literatura catalana
Comunicació
Escriptor i publicista.
Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports , Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio…
, ,
Manuel Rivas Barros
Literatura
Escriptor gallec.
Periodista, ha dut a terme una reflexió sobre la realitat del seu país, de la qual són una prolongació els assaigs Galicia bonsai atlántico 1989, No mellor pais do mundo 1991, Toxos e flores 1992, El periodismo es un cuento 1997, Galicia, Galicia 2001, Muller no baño 2003, Unha espía no reino de Galicia 2004, Os Grouchos 2008, A corpo aberto Unha ollada "indie" do local universal 2008, Contra todo isto 2018 i Zona a defender A esperanza indócil 2020, entre d’altres La seva narrativa retrata amb ironia una Galícia plena de tòpics en la qual són omnipresents una sèrie d’…
Carles Balagué i Mazón
Cinematografia
Crític, productor, director i exhibidor de cinema.
Vida i obra Llicenciat en dret i en ciències de la informació, feu de crític en el diari Tele-exprés i la revista Dirigido por 1973-80 El 1977 s’inicià en la direcció amb els curts Lección acelerada de cine i La tragedia cotidiana de un acomodador de cine que un día descubrió la cinefilia 1978, primer premi al Festival de Films Curts d’Osca Aquell mateix any fundà Diafragma PC, la productora dels seus llargs, el primer dels quals fou Denver 1980 Amb Adela 1986 mostrà el seu interès per la crònica negra i policíaca que quedà palès en produccions successives L’amor és estrany 1988 —premi d’…
,
Al Tall
El grup Al Tall
© AVUI
Música
Grup de música tradicional i cançó creat el 1975 al País Valencià.
Els seus fundadors foren Manuel Manolo Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023, Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos, Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una projecció…
,
Ursula Kroeber Le Guin

Ursula Kroeber Le Guin
Literatura
Novel·lista nord-americana de fantasia i ciència-ficció, que signava Ursula K. Le Guin.
Filla dels antropòlegs Alfred L Kroeber i Theodora Quinn Kroeber, es graduà al Radcliffe College el 1951 i, l’any següent, obtingué un màster en literatura romànica medieval i del Renaixement per la Universitat de Colúmbia Posteriorment anà becada a París, on conegué l’historiador Charles Le Guin, amb qui es casà El 1966 publicà la seva primera novella, Rocannon’s World , a la qual seguí, dos anys més tard, el primer volum de la saga Earthsea A Wizard of Earthsea , 1968 The Tombs of Atuan , 1971 The Farthest Shore , 1972, que rebé el National Book Award for Young People’s Literature Tehanu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina