Resultats de la cerca
Es mostren 1131 resultats
Tomás Luis de Victoria
Música
Compositor i organista castellà.
Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…
Altres convents franciscans
Art gòtic
Sant Francesc de Girona El convent de franciscans de Girona era situat al Mercadal, en una extensa zona que avui és ocupada pels edificis del carrer Nou i de l’avinguda de Sant Francesc més propers al riu, i per l’espai de l’actual plaça de Josep Pla Per comunicar-se amb el nucli urbà, aquesta comunitat religiosa va sufragar les obres de construcció d’un pont sobre l’Onyar, que lògicament s’anomenà de Sant Francesc, el qual va ser aterrat a mitjan segle XIX per aixecar-hi l’actual pont de Pedra Girona és l’única ciutat catalana on s’ha pogut demostrar documentalment l’evidència d’una visita…
Les caixes
Art gòtic
Sala d’una casa del carrer de Graells, a Cardona Restitució ideal de la celebració d’una missa a la capella reial de Santa Àgata originalment dedicada a Santa Maria, construïda a partir del primer decenni del segle XIV L’actual retaule del Conestable, de Jaume Huguet v 1464, ha estat substituït per un d’argent que se sap per inventaris que havia presidit la capella El que s’ha dibuixat s’inspira en el de la seu de Girona, realitzat en diversos moments del tres-cents La reixa que tanca el presbiteri, per altra banda, mostra la tipologia d’aquestes estructures al segle XIV I els vestits…
Ramon Gonçalbo
Art gòtic
Ramon Gonçalbo era fill del pintor Jaume Gonçalbo de la Seu d’Urgell, que es casà amb Constança Nabiners, mare de Ramon i de dues filles, Constança i Elisenda A la mort de Constança, Jaume Gonçalbo contragué segones núpcies amb Sibilla Finà el 1428, poc abans del 21 d’octubre, atès que en aquesta data el seu fill Ramon va vendre un trillar a favor de Sibilla, la seva madrastra Tot i que J Gudiol i S Alcolea consideren Ramon Gonçalbo menor d’edat a la mort del seu pare –perquè en el testament d’aquest, del 28 de juny de 1428, nomena marmessors els fusters Bernat Carcolze i Antoni Castell, els…
Tumor de bufeta
Patologia humana
Definició És anomenat tumor de bufeta o tumor vesical el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules pertanyent als teixits que formen la bufeta urinària, les quals es reprodueixen molt acceleradament i originen una massa o tumor Es pot tractar d’un tumor benigne , i en aquest cas la massa cellular es manté localitzada sense infiltrar-se en el teixit adjacent, o bé pot correspondre a un tumor maligne , i en aquest cas les cèllules adopten característiques canceroses, s’infiltren en les estructures adjacents i fins i tot es disseminen a d’altres òrgans a través de la circulació limfàtica i…
Càncer d’esòfag
Patologia humana
Definició És anomenat càncer d’esòfag el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que formen una massa de teixit o tumor que es compon de cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament Si no rep un tractament adequat el tumor creix de manera accelerada i desordenada, i envaeix i comprimeix els teixits i les estructures anatòmiques properes Igualment, les cèllules canceroses tendeixen a desprendre’s de la massa primitiva i a introduir-se en els vasos limfàtics o els sanguinis, cosa que origina el desenvolupament de tumors secundaris o…
Malaltia tromboembòlica
Patologia humana
Definició S’anomena malaltia tromboembòlica un trastorn complex, comú a diverses afeccions, que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, amb la qual cosa es priva d’una aportació sanguínia adequada el sector que irriga el vas en qüestió La denominació de la malaltia inclou una sèrie de conceptes determinats Així, s’anomena trombe el coàgul de sang que es forma a l’interior d’un vas sanguini o del cor, i trombosi el procés de formació…
Flebotrombosi i tromboflebitis
Patologia humana
Definició S’anomena flebotrombosi la formació, a l’interior d’una vena, d’un coàgul de sang o trombe que es manté unit a les parets i pot obstaculitzar la circulació sanguínia a través del vas afectat D’altra banda, hom anomena tromboflebitis la inflamació d’una vena deguda a la formació d’un trombe adherit a les parets Aquests dos trastorns es localitzen en un 90% dels casos en les venes dels membres inferiors Si bé les definicions anteriors fan referència a alteracions diferents, actualment se sol emprar la denominació tromboflebitis per a designar la formació de…
El sistema ossi
Anatomia humana
El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En primer lloc, proporcionen…
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina