Resultats de la cerca

L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…

Situació i presentació El terme de Boadella i les Escaules, de 10,76 km 2 , s’estén a la vall mitjana de la Muga, riu que el travessa de NW a SE, i corre en gran part encaixat entre els vessants de les serres que formen part dels últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa al N es destaca la serra dels Tramonts i a migdia la dels Eixarts, les carenes de les quals formen la divisòria amb els termes veïns de Biure i de Terrades al SE limita amb el de Llers i Pont de Molins i al NW amb el de Darnius El formen el poble de Boadella, cap de municipi, i el de les Escaules Resclosa…

L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…

En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos…

Situació Vista del costat de ponent, amb el gran atri que dóna accés a l’església EÇSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada a la part alta del poble de Castellet, a llevant del castell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF860693 Història Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977 L’església de Sant Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de Santa Maria de Solsona aquesta notícia recollida en la documentació solsonina es pot considerar suspecta a causa de la relació de…

Situació Vista de l’església des de la banda de llevant, ambl’absis i l’inici de la nau, als quals s’adossa un cosd’edifici molt més tardà ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Serni és al bell mig del poble de Meranges, situat a 1 540 m d’altitud, als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Mapa 35-10 216 Situació 31TDH003002 Des del poble de Ger, situat al km 172 de la carretera N-260, surt en direcció nord-oest la carretera local que, després de 10 km, porta a Meranges RMAE Història La parròquia de Meranicos és esmentada en…

Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…

La vida pública d'una ciutat romana es concentrava al voltant d'una plaça central, el fòrum Aquest era, per excellència, el lloc de reunió de la població, a la vegada que feia la funció de mercat i seu de les assemblees, arxiu i tribunal de justícia de la comunitat, marc de les festes religioses i també dels certàmens i espectacles que les acompanyaven Cada any hi tenia lloc una votació democràtica per tal d'elegir els magistrats urbans duumvirs i edils, alternada cada cinc anys amb la solemne cerimònia del census el registre oficial de tota la població juntament amb la seva declaració de…

Exemplar viu de Dentalium vulgare , del qual veiem el peu sobresortint de la conquilla per l’obertura anterior per l’obertura posterior es fa l’entrada i sortida d’aigua a la cavitat pallial Els escafòpodes viuen enterrats al fang o a la sorra Lluís Dantart Els escafòpodes viuen enterrats cap per avall en els sorrals més o menys fangosos de totes les mars, des de pocs metres de profunditat fins a les fosses abissals Llur cos és molt allargat i els sistemes orgànics segueixen una disposició linear al llarg de l’eix principal El mantell forma un cilindre que engloba quasi tot el cos La…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…