Resultats de la cerca

En foren impulsors membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, com ara  Josep Maria de Guillén-Garcia , Royston Saint Noble, Eduard Rifà , Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens, entre d’altres Fou la primera ràdio de l’Estat que obtingué la concessió, i per aquest motiu li fou assignada la referència EAJ-1 codis corresponents a Espanya, Telegrafia sense fils —AJ— i primera emissora autoritzada Les seves emissions esdevingueren tot seguit molt populars hi contribuí des dels primers mesos el locutor Josep Torres i Vilalta   Toreski , creador del cèlebre personatge infantil Míliu Alhora,…

En l’antiguitat, el coneixement d’aquesta música es limita a les obres teòriques gregues i a les descripcions dels autors clàssics Fou una música essencialment melòdica basada en dos tetracords descendents, amb l’escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les variacions melòdiques el diatònic, el cromàtic i l’enharmònic Els grecs atribuïren una significació expressiva éthos als vuit modes coneguts i conrearen diferents tipus musicals, com la citaròdia, l’aulòdia cant amb acompanyament d' aulos o flauta i diferents formes musicals corals La notació fou alfabètica, i és…

Vida Installada a Barcelona des del 1939, fou alumna de la ballarina i coreògrafa Gisa Gert S’inicià com a cantant de varietats i guanyà un concurs a Radio España de Barcelona EAJ-15 interpretant la cançó La Lirio , de Conchita Piquer, la qual donà peu al seu nom artístic Dona d’una bellesa impressionant, fou la reina de les revistes barcelonines i representa el prototip de la vedet espanyola de la dècada del 1950 Debutà en el cinema amb Parsifal 1951, Daniel Mangrané i Carlos Serrano…

Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país Els seus orígens difícilment poden ser anteriors a mitjan segle XVIII Consta de set frases musicals de quatre compassos, i el text es presenta en la forma de quarteta octosillàbica La dansa és de participació oberta, de parelles i de coreografia senzilla Quan es canta, les cobles són de moviment més lent i es complementen amb preludis i interludis instrumentals Els dansaires s’acompanyen molt sovint amb castanyoles o…

Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz ,  actuacions de cantants i grups de…

De fet, aquest ús particular de la música constitueix una pràctica força antiga, que ja es pot observar, per exemple, en les estratègies dels venedors de carrer de segles anteriors Fou, però, a partir del desenvolupament de la radiofonia a la dècada del 1920 i, posteriorment, de la televisió que s’observà un ús verdaderament massiu de la pràctica musical amb finalitats publicitàries La música representa un important paràmetre dins la publicitat ja que, molt més enllà de constituir un mer fons sonor, és un poderós i…

Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’…

Aparegué ja al començament del segle XVIII, i amb la Revolució Francesa en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït pel cafè concert de l’època, fou conreat a la Península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del segle XIX fins als anys vint del segle següent, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Durant els primers decennis del segle XX, als Països Catalans foren molt…

La tornada, fenomen molt habitual en la música vocal occidental popular, acostuma a executar-se després de cada estrofa i no és infreqüent que estigui a càrrec del cor, en contraposició a l’estrofa, que és a càrrec del solista per això, en el context anglosaxó, la tornada es denomina chorus La tornada, la presència de la qual s’observa des de les formes fixes medievals fins a les cançons de música popular moderna, pot rebre denominacions específiques segons els gèneres Així, es parla de ripresa , en el cas de la ballata , i de burden , en el cas del carol D’altra banda, el fenomen descrit…

Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un contorn melòdic…