Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
La força dels nuclis extrabarcelonins
El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…
factor de forma
Física
En els edificis, relació entre la superfície de l’envolupant i el volum contingut; aquest factor incideix en el potencial d’eficiència tèrmica de l’edifici, més gran com més petit és el seu valor.
La desconstrucció de l’arquitectura gòtica catalana
Art gòtic
Obrers aterrant el portal de migdia de l’església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà durant la Guerra Civil Espanyola AHCP Després d’haver estudiat àmpliament les manifestacions de l’arquitectura religiosa durant els segles XIII, XIV i XV, és a dir, en els anomenats segles del gòtic, i d’haver pres en consideració, en els capítols anteriors, l’arrelament i la supervivència de les formes gòtiques en els temps moderns, en aquest capítol i en els següents abordem dos dels aspectes més significatius de la presència del gòtic en el món contemporani D’una banda, la problemàtica i els conflictes…
Sant Esperit
Convent
Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu, al municipi de Gilet (Camp de Morvedre).
Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília el 1404 s’hi installà una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501 Fou objecte d’un atac de…
Paestum

D’esquerra a dreta, el segon i el primer temple d’Hera. a Paestum
Kārlis Dambrāns (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat grega d’Itàlia, sobre el golf de Salern (sinus Paestanus), al pla banyat pel Sele.
Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A causa de la…
Xodos
Xodos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat al vessant oriental de Penyagolosa (1.814 m alt.), límit oriental del terme.
Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i matollar Al secà hi ha 874 ha, dedicades només a cereals…
Ankara
Ciutat
Capital de Turquia i de l’il homònim, situada al centre de l’altiplà d’Anatòlia, tocant a la confluència dels rius Ankara Suyu i Sakarya.
La situació d’Ankara afavoreix les relacions amb la resta del país, fet que influí en la seva elecció com a capital de la nova Turquia, en lloc d’Istanbul, capital més important, però amb una situació massa excèntrica Actualment constitueix una ciutat administrativa i cultural El nucli antic es desenvolupà sobre un turó d’origen volcànic i és format per una sèrie de carrers estrets, de difícil circulació, on es troben les mesquites i els mercats a l’aire lliure Ja al pla s’estén, separada de la ciutat vella per la via del ferrocarril, una àrea molt nova, d’aspecte europeu La…
el Kremlin

El Kremlin, amb el riu Moskva en primer terme
© Corel / Fototeca.cat
Fortalesa
Kremlin de Moscou.
De forma triangular, és encerclat pel riu Moskva, per la plaça Roja antigament un fossat ple d’aigua i per l’avinguda prospektiva Marx, antigament una riera Erigit al segle XII, fou refet al segle XV per arquitectes italians Les muralles, de més de 2 km de perímetre, tenen vint-i-vuit torres, algunes amb fletxes del segle XVII, la principal de les quals és la torre del Salvador Spasskaja A l’interior hi ha diverses esglésies, convertides en museus les més importants són la de la Dormició Uspenskij 1475-79, obra de l’italià Aristotile Fieravanti , la de l’Anunciació Blagoveščenskij ,…
Chartres

Vista de la catedral de Chartres
© Atmospheric / Fotolia.com
Capital del departament d’Eure i Loir, a la regió del Centre, França, situada vora el riu Eure.
Mercat agrícola i nucli industrial indústria de material agrícola, química, metallúrgica Té edificis remarcables, tals com les esglésies de Saint-André segle XII, romànica, Saint-Pierre segles XII-XIII i Saint-Aignan segles XVI-XVII El màxim monument és la catedral de Notre-Dame Construïda sobre una primitiva catedral destruïda el 1194 per un incendi, fou consagrada el 1260 De l’antic edifici restaren la cripta i la façana occidental, amb una portada triple, el Portail Royal, amb notables escultures Presenta el pla cruciforme habitual i és la primera gran catedral gòtica sense…
Manila
Ciutat
Capital de les Filipines, al SW de l’illa de Luzon, situada a la badia de Manila.
És un dels ports més grans i actius de l’Extrem Orient La ciutat és dividida en dues parts pel riu Pasig el nou centre comercial i industrial, al N del riu i la ciutat antiga fortificada i les millors àrees residencials, al S Hi ha indústries de muntatge d’automòbils, mecàniques, tèxtils, del calçat, del tabac, de la fusta i alimentàries És arquebisbat catòlic Hi ha la Universitat de Santo Tomàs, fundada el 1611 El 1571 el poblat indígena fou fortificat per López de Legazpi, que és, doncs, el fundador d’Intramuros la ciutadella, amb les casernes, l’administració i els convents, i durant el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina