Resultats de la cerca
Es mostren 3083 resultats
candidiasi
Patologia humana
Infecció produïda per la proliferació dels fongs del gènere Candida, especialment per l’espècie Candida albicans.
S'anomena també moniliasi Segons la seva localització hom distingeix la candidiasi mucosa muguet , vulvovaginitis , balanopostitis , la candidiasi cutània a la regió anal en els nadons, o en la pell dels plecs —inguinal, axillar, interdigital, etc— en els adults, la candidiasi esofàgica o digestiva, la candidiasi urinària , etc La sèpsia candidiàsica representa la invasió sanguínia pel fong i és un quadre greu que pot donar abscessos a la retina o al pulmó i pot afectar també el cor endocarditis, l’os osteomielitis, la pell, els músculs, el cervell, les meninges meningitis i les…
stratiformis
Meteorologia
Dit de l’espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té forma de capa horitzontal extensa.
Els estomiformes: peixos abissals
Els peixos de l'ordre dels estomiformes són en conjunt els més abundants de totes les mars, si bé no ens són gens familiars a causa dels seus hàbitats generalment mesopelàgics la majoria viuen entre els 200 i els 1000 m de profunditat La fotografia mostra les fileres de fotòfors que caracteritzen la petita destral d'argent Argyropelecus hemigymnus , i també els seus ulls tubulars, en aquest cas dirigits cap amunt fa migracions per la columna d'aigua, entre el dia i la nit, de vegades de diversos centenars de metres Jean-Georges Harmelin Els estomiformes són considerats els neoteleostis més…
Les hepàtiques o marcanciates
Característiques generals Amb uns 300 gèneres i unes 8000 espècies, les hepàtiques figuren entre les plantes terrestres més senzilles Es diferencien del grup anterior per molts caràcters les cèllules amb cloroplasts nombrosos, sense pirenoides, l’absència d’estomes a l’esporòfit però la presència de porus al gametòfit, l’esporòfit típicament portat per una seta i sense clorofilla, mai obert per dues fissures longitudinals, etc Per altra banda, l’aparell vegetatiu presenta una gran varietat, segons els grups Tenen una gran preferència pels llocs ombrívols i humits El gametòfit…
tipificació
Medicina
Qualsevol dels mètodes utilitzats per a diferenciar soques de microorganismes que presenten diferències biològiques i bioquímiques molt petites.
La tipificació d’espècies patògenes és molt útil per a determinar l’agent causant d’un brot d’una malaltia infecciosa La tipificació clàssica es feia mitjançant l’ús de marcadors fenotípics, com ara la presència de bacteriocines, produïdes per soques de l’organisme que hom vol tipificar o a les quals poden ésser sensibles de fags que poden atacar algunes soques de l’espècie en qüestió d’anticossos que poden causar la formació d’antígens en diferents llocs de la cèllula d’agents antimicrobians als quals poden reaccionar de diversa manera les diferents soques Actualment també s’…
capacitat màxima de càrrega
Ecologia
Nombre màxim d’individus d’una població (o quantitat màxima de biomassa) que poden mantenir-se en equilibri dinàmic durant un cert temps en un ambient determinat.
En els models poblacionals la capacitat màxima de càrrega s’expressa sovint com a K El seu valor és determinat pels recursos disponibles, incloent-hi l’espai, i per això diferents poblacions d’una mateixa espècie poden tenir una K diferent, segons l’indret on viuen La capacitat màxima de càrrega es pot inferir a partir de la natalitat i la mortalitat, però moltes vegades aquestes no es coneixen i s’ha de fer l’estimació directament a partir de les observacions de camp A mesura que una població s’apropa a la seva capacitat màxima de càrrega el seu creixement es va alentint, i quan…
racofòrids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs del subordre dels diplasiocels.
Tenen un aspecte, semblant al dels hílids, però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica i les dues meitats de la cintura escapular fermament soldades per les vores Comprèn 10 gèneres, que habiten a l’Àfrica, Madagascar, l’Àsia sud-oriental, l’Índia oriental, la Xina, les Filipines i el Japó El gènere més representatiu és Rhacophorus, amb l’espècie Rleucomystax , d’uns 7 cm de llargada, que habita a la Xina i al sud-est d’Àsia presenta els ulls molt grossos, el timpà rodó i palès i els dits de les potes anteriors independents i acabats en un disc adhesiu…
saimiri
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.
Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’espècie…
flora intestinal
Biologia
Conjunt dels bacteris simbiòtics comensals dels budells dels vertebrats que fermenten restes orgàniques no digerides, les quals després formaran part dels excrements (la quarta part d’aquests excrements són bacteris i restes bacterianes).
Anomenada també més pròpiament microbiota intestinal, els gèneres més nombrosos són Escherichia, Lactobacillus, Proteus i Mycobacterium Hom estima en més de 700 les espècies de bacteris que habiten a l’aparell digestiu humà, una tercera part de les quals són comunes a tots els individus de l’espècie humana i els dos terços restants tenen una composició específica per a cada individu N'hi ha uns 100 bilions 10 vegades més que el nombre de cèllules del cos humà, que contenen entre 3 i 10 milions de gens diferents Un bon nombre d’aquests microorganismes tenen una importància…
diable de Tasmània

Diable de Tasmània
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Mamífer metateri marsupial, de la família dels dasiúrids.
El marsupi és poc profund, en forma de ferradura i proveït de quatre mamelles De règim carnívor, el crani és robust i proveït d’un dentat poderós, i les potes són curtes Fa uns 60 cm fins a l’acabament del tronc, i 30 cm més de cua El pelatge és curt, fosc amb taques blanques L’àrea de distribució ha estat progressivament reduïda des d’Austràlia, d’on desaparegué fa uns 3000 anys, probablement per una combinació de factors, entre els quals hi ha l’augment de les poblacions humanes, la introducció dels dingos i un canvi climàtic sobtat, fins a les zones més inaccessibles de Tasmània…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina