Resultats de la cerca

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà material d’escalada

Hom en fabricà dues versions, la A i la B Els Scud A eren transportats en vehicles amb rodes i tenien un abast de 165 km, mentre que els Scud B eren transportats en vehicles amb erugues i el seu abast era de 200 km La seva installació sobre plataformes mòbils fou molt efectiva, ja que una gran part dels míssils no pogué ésser localitzada pels aliats i, per tant, no foren destruïts abans de disparar-se Tanmateix, molts ho foren en vol pels míssils Patriot nord-americans i gairebé cap no arribà al blanc que tenia assignat, de manera que la seva eficàcia destructora fou molt baixa

La més primitiva consistia en un cos de fusta molt robust i quatre petites rodes unides per dos eixos Mitjançant una clàvia, que hom podia collocar a diversos graons de diferent alçada sota el canó, era possible de variar l’angle de tir en sentit vertical Per a moure la peça horitzontalment calia arrossegar-la Posteriorment hom les construí només amb dues rodes grans radiades, de manera que n'esdevingués més fàcil el moviment i transport Actualment hom les fabrica amb ferro i acer, i la majoria són muntades sobre rodes pneumàtiques La curenya naval i moltes de les de costa no porten rodes

Continuà el negoci de compravenda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell a partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats installà una filatura a Rosselló Segrià i una fàbrica de teixits a Salt Gironès, per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu El 1936 es refugià a París, on morí L’empresa perdura en la mateixa família sota el nom de Successora de J Coma-Cros

Els seus orígens es troben en l’empresa química Montecatini fundada el 1888 i l’elèctrica Edison fundada el 1885 El 1966 es constituí Montecatini Edison SpA, que canvià aquest nom per l’actual uns quants anys després El seu capital, vinculat a l’IRI i a l’ENI en els seus inicis, fou privatitzat el 1981 El 1985 era la segona empresa industrial italiana amb un volum de vendes de 7 400 milions de dòlars, i ocupava 69 653 treballadors A l’Estat espanyol la seva principal inversió és a Montefibre Hispania, fabricant de fibres acríliques, amb domicili a Barcelona i fàbrica a Miranda de…

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, s’emplaça a llevant del terme municipal, al nord de les costes de Palou Sembla que l’església de Palou, com la de Massoteres, també era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll A la darreria del segle XVI passà a formar part de la nova diòcesi de Solsona Cal dir que l’advocació de sant Jaume no és gens freqüent entre les esglésies més antigues d’aquestes comarques L’edifici actual és una construcció reformada en època plateresca sobre una fàbrica medieval, amb un airós campanar d’espadanya

Aquesta església, parroquial, antiga capella del castell al qual és adossada, ha sofert forts remodelatges al llarg del temps Al segle XVI fou oberta una porta d’accés al mur de llevant, i després del 1716 hom construí al mur de ponent una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb uns plafons de ceràmica als murs laterals, d’una gran bellesa, amb ornamentació barroca, amb representacions de miracles, alguns d’ells relacionats amb calamitats i guerres esdevingudes a la comarca En un document de l’any 1279 consta una deixa “pro fabrica sancti Saturnini de Palaciolo” L’any 1698 el lloc…

D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot de Jacint, continua l’activitat i s’ha…

Treballa sobretot per cobrir les necessitats de l’armada espanyola a Ferrol, Cadis i Cartagena El 1978 adquirí la Fábrica de San Carlos i engegà un ambiciós pla d’inversions A més de construccions navals per a ús militar, els anys vuitanta diversificà la seva activitat vers altres tipus de construccions mecàniques, com ara material per a centrals tèrmiques, etc El 1982 construí el primer portaavions fabricat a l’Estat espanyol La xifra de vendes de l’any 1983 fou de 76382 milions de pessetes i ocupava 14087 empleats De la fusió el 2000 amb Astilleros Españoles  sorgí Izar,…

Fundat al segle IX, Alfons III el Magne 866-910 li concedí un privilegi com a nucli repoblador A mitjan segle X fou destruït pels musulmans i reedificat pel comte García-Fernández de Castella Fou panteó de personatges emparentats amb els comtes de Castella conserva el sepulcre del Cid i la seva família Sofrí constants reformes en el curs dels segles XIV al XVII De la fàbrica antiga hi ha restes del claustre i la sala capitular El 1502 era unit a la congregació vallisoletana i després de l’exclaustració del 1836 fou casa correccional del clericat i, posteriorment, cedit a trapencs, escolapis i…