Resultats de la cerca
Es mostren 5432 resultats
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la peça de dos rals castellans d’argent, del tipus ‘‘segovià’’ de Carles II.
Tanmateix, s’inspirà en el ralet barceloní, i fou encunyada a Barcelona, del 1707 al 1714, pel rei arxiduc Carles III, destinada a l’equipament de l’exèrcit i altres despeses de la guerra contra Felip V de Castella Contenia part de l’argent procedent de la gran massa de moneda anglesa, italiana i, sobretot, portuguesa, procedent del pagament de les tropes dels aliats Aquesta emissió feta des de Barcelona, però dins la tradició monetària castellana, confirma la pretensió de Carles III sobre el conjunt dels estats hispànics i l’extensió a tots ells del sistema de doble moneda,…
tamís molecular
Química
Denominació genèrica, introduïda per McBain, per a diverses zeolites anhidres i cristal·lines que poden separar per adsorció (persorció) molècules basant-se en llurs diàmetres crítics.
Hom designa usualment els tamisos moleculars mitjançant un nombre, en el qual hom fa esment del diàmetre dels porus per tal de saber quines molècules seran adsorbides per cada tamís en particular En forma anhidra, arriben a tenir un 45-50% del seu volum buit tanmateix, a causa de llur preu elevat, és convenient de regenerar-los, la qual cosa és feta generalment per escalfament al buit a temperatures entre 150°C i 400°C Comercialment, foren introduïts l’any 1954 per la Union Carbide, i l’aplicació inicial era la dessecació de fluids refrigerants Hom els sol presentar en forma de…
obediència
Religió
Cristianisme
Virtut consistent a sotmetre la voluntat pròpia al judici d’un altre, reconegut com a superior jeràrquic legítim.
L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a vot únic— Exigida després…
Polignot
Pintura
Pintor grec.
Fill d’Aglaofont el Vell, n'aprengué, juntament amb el seu germà Aristofont, la pintura A través de la descripció minuciosa de la seva obra, feta per Pausànies i d’altres, hom sap que efectuà, a Atenes, nombrosos treballs de decoració mural al temple dels Dioscurs, al Tesèon, al Pòrtic i a la Pinacoteca dels Propileus de l’Acròpolis i, a Delfos, representà la Caiguda de Troia i la Nékyia o Davallada als Inferns No se n'ha conservat res Sembla que emprà només la quadricromia i que fou el primer que pintà els vestits femenins transparents Plini Influí notablement en la ceràmica…
Jacint Alfons Maluenda
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta líric.
Vida i obra El 1619 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Fou autor de diverses comèdies en castellà de tema històric i hagiogràfic, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 Escriví nombrosos entremesos i obretes de tradició cortesana que li reportaren una fama notable i que foren recollides a Ramillete gracioso València 1643 Publicà també tres colleccions de poesies jocoses La cosquilla del gusto València 1629, El bureo de las Musas del Turia València 1631 i El tropezón…
,
escola ukiyo-e
Art
Escola pictòrica japonesa que, iniciada al començament del segle XVII, representa un intent de crear un art assequible al poble.
És una mena d’expressió artística i fins i tot sociològica molt diferent del concepte tradicional de l’art japonès Aquesta escola perdurà fins al segle XIX N’és considerat l’artista iniciador el pintor Iwasa Matabei, i en fou un dels artistes més importants Kitagawa Utamaro destacà també la producció ukiyo-e feta per famílies del poble d’Otsu Moltes d’aquestes obres eren venudes per les platges i carreteres properes a Kyoto Generalment les obres de l’escola ukiyo-e són notes fetes amb pinzells de tinta En una primera etapa la temàtica era d’escenes budistes, fins a arribar,…
edicte
Dret romà
Font important dels ius honorarium consistent en les comunicacions que publicaven els magistrats romans en començar a exercir llurs càrrecs per tal de donar a conèixer les directrius que seguirien en l’administració de justícia i en el govern.
Aquesta facultat legislativa era inherent a la mateixa magistratura i obeïa l’exercici de l' imperium i el dret dels ciutadans romans de conèixer les normes que els serien aplicades En un inici, la promulgació de l’edicte era feta verbalment en reunió pública convocada a aquest efecte, i posteriorment en taulers de fusta fixats als llocs públics Aquesta forma legislativa es mantingué sota l’Imperi en assumir el cèsar les magistratures, i evolucionà en el marc de les constitucions imperials constitució A la Catalunya medieval les ordinacions ordinació dels organismes de l’…
detenció
Dret penal
Acció mitjançant la qual la policia, en exercici de les seves atribucions, limita la llibertat d’una persona, retenint-la per tal com hom la suposa relacionada amb un fet delictuós, o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
Pot ésser judicial o governativa, segons l’autoritat que l’ordeni Hom parla de detenció illegal quan és feta sense cap causa legal o sense manament judicial La majoria d’estats tenen establert un terme de temps relativament breu de detenció, passat el qual el detingut ha d’ésser posat en llibertat o lliurat a l’autoritat judicial A l’Estat espanyol, aquesta detenció preventiva és de 72 hores, passades les quals la detenció és illegal En el supòsit de terrorisme, després d’una sollicitud justificada dins el termini de 72 hores, el jutge competent pot autoritzar-ne la retenció per…
sentència arbitral de Baiona
Història
Decisió formulada per Lluís XI de França, que actuava de jutge (23 d’abril de 1463), amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya-Aragó i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat de Catalunya, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.
En virtut de la sentència, Enric IV havia de tornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat de Catalunya Per part seva, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II La sentència, que fou admesa a Castella 29 abril i a Aragó 4 maig, no…
Guillem de Bellera
Història
Senyor de la baronia de Bellera.
Fidel servidor de Pere III, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d’Erill, d’iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya Annexat al Principat el reialme de Mallorca, fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1344 i encarregat de l’enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l’acusació de fals moneder feta contra Jaume III L’any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els qui havien estat partidaris…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina