Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
Sant Pau de Fenolhet
L’església I les restes de l’antic monestir de Sant Pau de Fenolhet són situades al N del nucli antic de la vila del mateix nom, capital de la comarca de la Fenolleda, que té el seu origen en aquest antic monestir benedictí, conegut primitivament amb el nom de Sant Pau de Monisat o de Valhòlas Aquesta abadia és esmentada en la documentació per primera vegada l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, atorgat amb data d’1 d’octubre segons l’acta testamentària, entre les deixes fetes a molts altres monestirs, llegà “ ad Sanctum Paulum apostolum cuius cenobium fundatum…
Sant Aciscle de Trullars
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Aciscle presideix el poble de Trullars, situat a la dreta de la Canta-rana Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 47,4” N - Long 2° 48’ 31,2” E Aquesta localitat dels Baixos Aspres és 19 km al sud-oest de Perpinyà S’hi arriba per la carretera N-9 i la D-612, la qual cal agafar a la cruïlla del mas Sabole PP Història Trullars Truliars figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I —comte de Rasès i de Barcelona— i vídua d’Alaric —comte d’Empúries—, cedí, el 9 de novembre del 844, al seu fill Auriol Segons aquest document la villa era cedida amb tots…
Vila fortificada i castell de Sureda
Art romànic
Situació El poble de Sureda és situat al peu de l’Albera, al sud del poble de Sant Andreu de Sureda Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Hom arriba a Sureda, des d’Argelers, per la carretera D-2, després d’haver fet un recorregut de 6,5 km PP Història El 9 d’octubre del 898, Guatafons i la seva esposa Narbona donaven a l’església d’Elna i al bisbe Riculf I dues vinyes del lloc dit Sureda in locum Sunvereta i una altra a Zacindecxi o Azlindexi Tal és la primera menció coneguda de Sureda, que deu el seu nom a la seves sureres Hat suber El 23 de febrer del 944, els…
Cançó del Cid
Literatura
Poema èpic castellà.
Consta de 3730 versos distribuïts en sèries monorimes assonants, de mida variable —amb predomini de versos de 14 síllabes— i dividits en dos hemistiquis ben marcats Narra en tres parts El destierro, Las bodas i La afrenta de Corpes el darrer període de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid 1043-99, quan, desterrat per Alfons VI de Castella, estengué el domini castellà fins al Regne de València A la segona part, el Cid, tornat a Toledo i perdonat pel rei, concerta el casament de les seves filles, Sol i Elvira, amb els infants de Carrión la cerimònia s’escau a València A la tercera part, d…
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Historiografia catalana
Biblioteca situada, des del 1964, al primer pis de l’edifici de l’antic Seminari de Barcelona, al carrer de la Diputació on tenia la seu des del 1924, abans que no fos traslladada a la Biblioteca de Catalunya arran de l’esclat de la guerra civil.
El 1972 la biblioteca experimentà una renovació i s’inicià la catalogació dels fons Actualment té uns 500000 títols, especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques, que es poden dividir en un fons antic, un fons modern i quatre biblioteques en dipòsit El fons antic inclou 502 còdexs i manuscrits, com el còdex de Civitae Dei de sant Agustí, les cròniques de Muntaner i de Bernat Desclot, 90 incunables –el més antic dels quals data del 1468 Divinae Institutiones Roma de Lactanci–, 3000 volums de llibres editats abans del segle XVI i més de 100000 volums de llibres anteriors al segle XX…
Lot
Bíblia
Personatge que el llibre del Gènesi presenta com a nebot d’Abraham, el qual acompanyà a Canaan, i l’únic que, amb la seva família, fou salvat de la destrucció de Sodoma, bé que la seva muller restà convertida en una estàtua de sal pel fet d’haver guaitat endarrere.
Castell de la Guàrdia (el Bruc)
Art romànic
Situació Vista del turó on es troben els escassos vestigis del castell de la Guàrdia, amb l’arruïnada parròquia de Sant Pau als seus peus ECSA - F Junyent i A Mazcurïàn Les ruïnes del castell, conjuntament amb les de l’església de Sant Pau Vell, són encimbellades dajt d’un pujol situat en els primers contraforts montserratins, al sud del petit coll de Guirló, davant els impressionants es-padats de les Agulles FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF979074 Poc abans d’arribar al coll de Can Maçana, venint del Bruc, cal agafar la pista que surt a mà dreta A partir de l’esplanada que hi ha, cal…
comtat d’Empúries

Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
Bibliografia
Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’…
Joan de Gazanyola i Bou
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa originària de Pià, formà part de la burgesia honrada de la vila de Perpinyà Començà els estudis al collegi dels Oratoris de Pesenàs Baix Llenguadoc i els acabà a Perpinyà amb un any de dret El 1785, fou alumne de l’escola reial d’artilleria de Metz Lorena, on fou oficial arran de la detenció del rei Lluís XVI a Varennes Els esdeveniments que se seguiren i el jurament que s’exigia de l’exèrcit i que ell refusà, el decidiren a emigrar Ingressà al cos de la noblesa reial organitzat pel príncep de Condé i participà en noves campanyes amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina