Resultats de la cerca

Després d’uns estudis gairebé autodidàctics i d’haver exercit com a professor d’escola, el comte Bunau l’incorporà a la seva biblioteca, a Noethenitz, l’any 1748, on restà fins el 1755, que anà a Roma, arran de la seva conversió al catolicisme El 1758 el cardenal Albani, incondicional protector, el nomenà bibliotecari i conservador de les seves colleccions Més tard, el 1763, fou designat president-inspector de les antiguitats de Roma i els seus encontorns La seva obra —de catalogació d’antiguitats i teòrica— no és gaire extensa Com a treballs més importants cal destacar Gedanken über die…

Aquesta església és situada al poble de Vilanova de les Escaldes, del qual és el temple parroquial No és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, datada l’any 819, que sembla que fou redactada, en realitat, al final del segle X Tanmateix, el lloc de Vilanova és conegut des de l’any 926, en què el comte Miró II de Cerdanya llegà en testament a la seva filla Goltregoda l’alou de Vilanova Per a tenir notícies de la parròquia de Vilanova cal esperar fins el 1247, que Blanca de Mataplana, esposa del difunt Galceran II d’Urtx, i els seus fills van vendre a Arnau…

El petit nucli de Claravalls, a 337 m d’altitud, s’emplaça a llevant del tossal d’Espígol Al punt més elevat de la població es construí el castell medieval, el qual ha arribat a l’actualitat totalment modificat i en un deficient estat de conservació El lloc de Claravalls és documentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona La fortalesa de Claravalls formava part dels límits més occidentals de la marca de Berga una de les primeres referències documentals consta en el testament de Pere Ponç, datat l’any 1116, el qual llegà el castrum de Claresvals a la seva…

El castell d’Elins era situat dins l’antic terme de Pallerols del Cantó, que antigament s’anomenava “Vall d’Elins”, la qual va donar nom al cenobi de Santa Cecília d’Elins Les notícies més antigues d’aquest castell són de l’any 839, en què Aconci vengué a Sisebut, bisbe d’Urgell, uns horts, un dels quals era situat prop del camí que anava al castell d’Elins L’any 878 el levita Sibara, Adila i la seva esposa Ulíbula van vendre a Astoald i a la seva muller Sisenanda una peça de terra que era situada “in locum dicitur subtu castro Elinsi” En l’acta de consagració de Santa Maria de…

Aquest castell, avui desaparegut, devia ser situat dins l’antic terme de Montanissell, annexat el 1969 al de Coll de Nargó El prat de Cintiniano és esmentat el 988 com a límit de les viles de Cuvilare i de Montanissell però el castell de Centinyà no és documentat fins l’any 1094 en el testament del seu propietari, Guillem de Taús, que va deixar a la seva muller Ermengarda el castell de Cintinna Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’any 1140, el comte Ermengol, la seva muller Elvira i llur fill Ermengol confirmaren la donació feta per Bernat de Taús, del…

Situació El pont en el seu estat actual ECSA - V Roca A la carretera comarcal 1 313, a la cruïlla amb la de Fígols i Sant Llorenç de Morunys i un xic al N del pont actual, trobem les restes del que fou el pont d’Espia, destruït l’any 1939 Mapa 34–11253 Situació 31TCG622721 MTV-VRM Història El pont d’Espia o de l’Espí travessava el Segre al congost que limita els termes de Coll de Nargó i d’Organyà, límit ja existent al principi del segle XVI quan, en establir-se els límits de la batllia de Coll de Nargó, es diu “… e devalle serra aygua vessant vers la part de Nargó e va fins al pont d’Espia,…

Situació Església romànica d’una gran simplicitat amb la coberta i el campanar méas tardans F Tur Per la carretera de Girona a Olot hom pot arribar a Santa Maria de Calders o Mare de Déu de Calders a 13 km, surt de Girona la carretera que porta a Sant Gregori i a 1,5 km aproximadament hi ha la pista, en direcció de tramuntana, que mena a Calders, a uns 400 m Mapa L38-13333 Situació 31TDG729478 JAA-MLlC Història D’aquesta capella, situada al terme de Constantins, parròquia de la qual depenia, no n’ha restat cap notícia documental de l’època romànica Les notícies són tardanes, dels…

Gràcies a la recent redescoberta del Cartoral de Santa Maria de Roses Arxiu Diocesà de Girona coneixem notícies prou importants sobre el vilar de Rustià o Rusticià, on hi havia una església La primera vegada que s’esmenta és el 898, en la venda d’un camp situat a “ Rusticiano” Les possessions i els drets que hi tingué l’abadia de Santa Maria de Roses anaren creixent des del segle X fins al segle XIII La dotació del comte Gausfred a aquest cenobi de l’any 976 concedia, a més d’una diversitat de possessions en aquest lloc, la seva església “ in loco qui dicitur Rusticiano…

L’església parroquial de Santa Maria de la Múnia o d’Almúnia al poble de la Múnia, cap del municipi de Castellví de la Marca, se segregà de la parròquia de Sant Sadurní de Castellví el 1907 L’actual església fou construïda el 1886 damunt una altra de molt més antiga que havia sofert diverses modificacions amb els anys No disposem de notícies directes de la capella fins al final del segle XIII, però sí que hi ha indicis que apunten la seva existència, com en un document del 1258 pel qual Jaume el Conqueridor va concedir a Garsenda i al seu fill Gastó, senyors de Castellví, la…

El lloc de Peralta, avui despoblat, degué ésser colonitzat, igual com Renau, al segle XII El seu castell fou bastit entre els segles XII i XIII per la família Montoliu, nissaga que conservà la senyoria sobre l’indret fins el 1447, any en què Joan Gabriel de Montoliu llegà el castell i lloc de Peralta al monestir de Santes Creus Malgrat les notícies antigues sobre l’indret de Peralta, no es disposa de referències sobre la seva església, que era dedicada a Santa Maria, tot i que és possible que la seva construcció inicial correspongués al segle XIII Hom sap que era sufragània de l’…