Resultats de la cerca
Es mostren 2392 resultats
boa
boa irisada ( Epicrates cenchris )
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom aplicat a una cinquantena d’espècies de serps de la família dels boids, que pertanyen principalment als gèneres Constrictor, Eryx, Corallus, Eunectes, Charina, Epicrates, Enygrus ofidis
).
Són serps aglifes de grans dimensions, de cos robust i potent, que posseeixen dents en els ossos premaxillars S'alimenten de mamífers petits, de rèptils i d’ocells, que cacen preferentment de nit i que maten per constricció, envoltant-los amb el cos tenen la boca molt dilatable i s’empassen les preses senceres durant la digestió, que és llarga, romanen en estat letàrgic No són verinoses per a l’home Moltes boes tenen costums predominantment arborícoles i es pengen dels arbres ajudant-se amb la cua, que és una mica prènsil Viuen generalment a la selva, bé que algunes habiten en llocs desèrtics…
Anna Bofill i Leví
Arquitectura
Música
Arquitecta i compositora.
Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya Barcelona i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer Sant Cebrià del Rosselló Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’urbanisme i gènere,…
Sant Martí de Fornells de la Muntanya (Toses)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església de Sant Martí de Fornells de la Muntanya des del costat de migjorn M Anglada La primitiva església parroquial de Sant Martí de Fornells de la Muntanya es troba a la part alta, a l’extrem nord-occidental del poble homònim que queda a la vora esquerra del riu Rigart, en plena vall de Toses, a 1 280 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG217864 Per anar-hi cal agafar la mateixa carretera per anar a Toses, que es troba a 5 km de Planès, on també passa la via fèrria de Barcelona Puigcerdà, poc abans de començar el famós túnel del Cargol, que salva un…
Sant Sadurní del Cint (l’Espunyola)
Art romànic
L’actual església del Cint no conserva cap testimoni de la primera construcció romànica o preromànica Fou totalment transformada els segles XVII i XVIII El lloc fou un dels primers repoblats a la Vall de Lord, entre els anys 872 i 878, per iniciativa del comte Guifré el Pelós juntament amb els llocs repoblats de Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terres i la Pedra, el Cint Cincto fou objecte de l’organització parroquial per part del bisbe urgellenc Galderic, el qual adquirí drets en aquest lloc Més tard, el comte Sunifred II d’Urgell usurpà a la Seu urgellenca…
Josep Triadó i Mayol

Josep Triadó i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, exlibrista i pintor.
Cursà estudis a Llotja Amplià estudis, becat, a Madrid 1890-91 Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896 i 1898, amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per Ade Riquer, que li ensenyà gravat Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort Les arts gràfiques esdevingueren el seu…
Convent de Sant Francesc (Cervera)
Art romànic
Aquest convent franciscà era situat extramurs de la vila, a llevant del turó del castell i prop del camí ral El 1245 Jaume I oferí, juntament amb diversos béns, un terreny a les Planes, als afores de Cervera, per tal que els franciscans hi edifiquessin un convent Diferents deixes i donacions contribuïren al mateix fi, motivades en part per la indulgència concedida el 1246 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Amb tot, a Cervera, ja abans hi vivia una comunitat franciscana, segons indica la mateixa donació reial, i el 1235 el testament de Joan de l’Hospital i Ermessenda…
La serra de Montsià
La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans…
hoquei adaptat
Hoquei
Hoquei practicat per persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual.
Hi ha una modalitat que es juga amb cadira de rodes entre dos equips formats per quatre jugadors de camp i un porter, sobre un terreny de joc de superfície plana 26 × 16 m amb les cantonades arrodonides Els partits es divideixen en dues parts de 20 min –amb un descans entremig de 10 min–, i les porteries mesuren 2,5 m de llarg i 20 cm d’alçada Els esportistes, que presenten alguna discapacitat física o paràlisi cerebral, poden dur l’estic a la mà o fixat a la cadira Aquesta modalitat s’impulsà als Països Baixos el 1988 i té un reglament internacional A Catalunya s’inicià a les acaballes del…
Treiter
Masia
Antic volcà
Antic volcà (749 m alt.) i masia del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), al sector muntanyós del N del terme, a la capçalera de la riera de Cogolls.
fabària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles alternes, planes, oblongues i carnoses, i de flors pentàmeres, blanquinoses o rosades, disposades en corimbes terminals grossos i densos.
Creix en llocs de muntanya pedregosos i sicilis Té propietats cicatritzants i ablanidores
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina