Resultats de la cerca

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació…

De família benestant, el 1914 s’associà amb Joan Pallàs en un pròsper negoci tèxtil que li permeté de dedicar-se al mecenatge, la beneficència i les activitats culturals Viatjà extensament pel Pròxim Orient, els Estats Units i l’URSS, i fruit d’aquests viatges són, entre d’altres, les obres  Impressions d’un viatge a Terra Santa 1926,  Del país de les coses grans 1927 i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia 1929 El seu interès principal fou, però, l’excursionisme, amb una especial dedicació a la fotografia soci protector del Centre Excursionista de Catalunya  CEC, en presidí…

Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà, juntament amb JM…

El 1686 adquirí el títol de Collegi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils L’arribada a València al llarg del s XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal La documentació de la institució es remunta al s XV, i està organitzada en tres seccions la primera, una collecció de pergamins que comprèn privilegis reials i…

Fundat el 1949, nasqué com a secció de bàsquet de la Unió Esportiva Vic Debutà en les competicions de la federació l’any 1950 i dos anys després fou inclòs com a secció del Club Patí Vic L’any 1957 se n’independitzà i prengué el nom actual Al principi dels anys seixanta fitxà José Luis Martínez, exjugador del FC Barcelona i del Real Madrid, com a jugador i entrenador, i també alguns jugadors estrangers La temporada 1964-65, en plena crisi, abandonà la competició El 1966 reinicià l’activitat i el 1967 creà l’equip femení Entre el 1968 i el 1972 s’integrà en competicions de l’OAR i…

Fundat el 1951, nasqué com a grup cultural, excursionista i catalanista amb el nom de Cau Verdaguer El 1953 es traslladà al Casal d’Acció Catòlica i s’integrà dins de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent Tingué secció de muntanya, que continuà essent gestionada pel Cau Verdaguer, i seccions de futbol, d’handbol i de tennis de taula, que passaren a mans de l’OCPD El 1968 adoptà el nom actual Té grup d’espeleologia, alta muntanya i BTT Destacà la secció de tennis de taula, fundada el 1953, que l’any 2003 ascendí per primera vegada a la divisió d’honor amb l’equip format per Joan…

Format a l’Sferic de Terrassa, passà al Futbol Club Barcelona 1979-93, en el qual jugà fins a la seva retirada Conquerí sis Copes d’Europa 1980-85, un Mundial de Clubs 1982, una Recopa d’Europa 1987, una Copa de les Nacions 1980, sis Lligues 1980-85 i quatre Copes d’Espanya 1981, 1985, 1986, 1987 Amb la selecció espanyola, assolí un Campionat del Món 1980 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 Després de retirar-se, fou coordinador del planter del Barça i segon entrenador del primer equip 1993-95 Fitxà com a primer entrenador i director tècnic del CP Alcobendas, al qual dirigí a la divisió d’honor…

Els seus orígens es troben en el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES creat el 1963 i liderat per Sigfredo Hillers de Luque secció juvenil del Frente Nacional de Trabajadores –d’“esquerra falangista”–, impulsat per Ceferino Maestu i Narciso Perales el 1963, el qual l’abandonà aviat El FES volgué ser una alternativa al Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS , que –als seus ulls– havia desvirtuat i burocratitzat la Falange els seus lemes eren “Falange sí, Movimiento no” “Falange sí, dictadura no” i “Por la…

Vida i obra Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada Introducción a la…

Capità de vaixells mercants, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona 1880, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona, fou director comercial del Centro Naval Español i president de l’Asilo Naval i d’El Faro Industrial Participà en la fundació del Banc del Foment de Barcelona i impulsà campanyes de caràcter proteccionista Fou vocal de la secció de Navegació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, tresorer i president de la secció de Comerç de l’Ateneu Barcelonès, vicepresident de la Lliga de Contribuents…