Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
La col·lisió d’ocells amb aeronaus
Els xocs dels ocells amb aeronaus són relativament habituals Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, la gran velocitat de la collisió pot causar danys importants a l’aeronau La imatge recull el xoc d’un voltor Gyps fulvus esdevingut a la conca de l’Ebre el 1985, en què finalment l’avió va aterrar sa i estalvi a l’aeroport de Barcelona Arxiu Xavier Ferrer Els ocells coexisteixen en el medi aeri amb avions, avionetes i helicòpters i, per tant, ocasionalment es produeixen collisions Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, el xoc genera molta energia dinàmica a…
paisatge
Art
Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà com a tema principal o bé com a fons o ambientació.
Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…
Manuel Martí i Saragossà
Història
Historiografia
Erudit.
Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…
, ,
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…
El primer codi marítim (1282-1829) i el primer banc públic (1401)
El comerç –fonamentalment marítim– fou decisiu per a una societat amb pocs recursos naturals per a explotar, però amb un gran dinamisme intern El món modern no podria funcionar sense la tutela que exerceixen els bancs públics –d’una ciutat estat, d’un estat nació o d’una federació d’estats– sobre l’activitat d’intermediació financera privada Si el món modern comença amb el Renaixement, els primers bancs públics són a la vora de la Mediterrània Les bases del comerç El comerç es basava en la producció d’uns béns que es podien exportar, la construcció de naus en unes fàbriques conegudes com “…
La vacuna contra el còlera i la previsió social. 1885 i 1908
Des del 1817, el còlera, confinat durant segles a l’Índia, ha esdevingut una pandèmia que ha travessat set vegades el món sencer i ha causat desenes de milers de morts El tractament de la malaltia ha estat sempre difícil i costós El 1883, el metge alemany Robert Koch va descobrir que el causant de la malaltia era un microbi que anomenà Vibrio cholerae El 1885, el metge i microbiòleg català Jaume Ferran i Clua Corbera d’Ebre, 1851 – Barcelona, 1929 inventà la primera vacuna contra el còlera Aquesta vacuna, millorada, ha estat la base de campanyes massives de vacunació, primer al País Valencià…
indumentària
Indumentària
Peça o conjunt de peces que usen les persones per a cobrir-se o vestir-se.
La diversitat de la indumentària en el decurs dels temps, segons els pobles, els climes, les èpoques, la civilització, la idiosincràsia, etc, ha estat sempre en estreta relació amb les possibilitats materials i amb el gust artístic de cada època Durant el Paleolític els elements de la indumentària procedien de la cacera Al Neolític, època de pastors i agricultors, apareixen els primers teixits, que són decorats a l’edat del bronze i que hom ha conservat, fins a l’època de la colonització, entre els pobles primitius de l’Àfrica, Oceania, etc A Mesopotàmia hom troba el tipus de vestit de pell…
Wittelsbach

els Wittelsbach, reis de Suècia
Llinatge reial alemany que ha donat dinasties als regnes de Baviera, Dinamarca, Hongria, Suècia, Noruega, Bohèmia i Grècia i emperadors del Sacre Imperi.
Té per genearca el marcgravi Leopold mort el 907, probablement pertanyent al llinatge bavarès dels Huosi , que era cosí i general de l’emperador Arnulf I Fou pare dels ducs de Baviera Arnulf II mort el 937 i Bertold I mort el 947 Aquest darrer fou besavi del comte Otó I de Scheyern mort el 1072, el qual fou avi del comte Otó IV de Scheyern mort el 1156, dit també Otó de Wittelsbach Els Wittelsbach , perquè feu construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach Alta Baviera, on passà a residir Tot i així, cap dels seus successors no emprà mai més el nom de Wittelsbach, bé que per a designar…
L’explotació forestal
Des de temps immemorials, el bosc ha estat, i encara és, un dels principals recursos naturals que ha utilitzat la humanitat En el mapa que es presenta en aquesta doble pàgina s’han cartografiat les àrees ocupades aproximadament pels boscos actuals, i les àrees de vegetació potencial la que s’establiria, i es mantindria, si no hi hagués intervenció humana durant molts anys Cal dir que al voltant d’un 80% dels boscos que inicialment ocupaven la Terra han estat eliminats, fragmentats o degradats Segons Greenpeace, cada any se’n destrueixen uns 10 milions d’hectàrees, cosa que equival a un camp…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina