Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
Reial Club de Polo de Barcelona

Concurs Internacional de Salts de Barcelona del 2012 organitzat pel Reial Club de Polo de Barcelona
© RC DE POLO DE BARCELONA
Esport general
Entitat poliesportiva fundada a Barcelona el 1897, amb el nom de Polo Club de Barcelona arran d’una iniciativa d’un grup de jugadors de polo que practicaven aquest esport al terreny central de l’Hipòdrom de Can Tunis.
L’any 1912 es fusionà amb el Barcelona Jockey Club i adoptà el nom de Real Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica Es traslladà a la carretera de Sarrià i esdevingué la seu dels concursos hípics que se celebraven a Barcelona El 1914 el Club ja disposava de quatre seccions que foren, i són encara, els pilars de la seva infraestructura esportiva el polo, l’hípica, l’hoquei i el tennis L’any 1932 s’installà a l’avinguda Diagonal, on té la seu encara avui, i el 1939 prengué com a nom oficial el que té actualment A partir d’aleshores s’inicià un període de consolidació de la seva…
,
Sant Pere de Voltrera (Abrera)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de l’església, que forma un conjunt amb les ruïnes del castell F Baltà S’alça al cim d’un turó 218 m, on hi ha les restes d’època moderna de l’antic castell de Voltrera, a l’esquerra del Llobregat La capella és construïda fora del recinte del castell, adossada a aquest i ran de balç Mapa 36-15392 Situació 31TDF105978 Per anar-hi cal seguir, per la banda esquerra del Llobregat, la carretera d’Olesa fins a l’entrada de la urbanització de Can Vilalba, que envolta les ruïnes del castell i de la capella Història El fet que la capella del castell de Voltrera no sigui…
Gavineta de tres dits
La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de…
Bec de serra mitjà
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
lluert
Ictiologia
Peix de l’ordre dels mictofiformes, de la família dels aulòpids, que ateny uns 40 cm, amb el cos allargat, el cap gros i fort i els ulls ben desenvolupats.
La primera aleta dorsal té el primer radi prolongat en un filament És d’un color terrós, amb faixes transversals fosques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
fleuma
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos allargat, molt comprimit i sense escates i d’un color argentat amb taques fosques als costats.
Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans
metacercària
Helmintologia
Fase larval del cicle biològic dels digenètics que s’origina a partir de les cercàries quan aquestes penetren en l’hoste intermediari (mol·lusc, peix o amfibi) i s’hi enquisten.
Les metacercàries passen a l’hoste definitiu normalment un vertebrat en ésser ingerit per aquest l’hoste intermediari, s’adhereixen al seu tub digestiu i s’hi transformen en adults que ponen ous
melva

Melva
mscott (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels túnids, de la família dels escòmbrids, que ateny uns 50 cm de llargada, de forma afusada i de peduncle caudal carenat, característiques de la família.
És de costums pelàgics, i habita normalment en aigües profundes durant l’època de la reproducció s’acosten en barres a la costa i són capturades a les almadraves És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània
barramunda
Ictiologia
Peix dipnou de l’ordre dels ceratodiformes, de gran llargada (1,75 m), amb l’esquelet cartilaginós en gran part, les escates cicloides i grosses, i aletes parelles ben desenvolupades.
A més de les brànquies, té un pulmó únic, amb una sola vena pulmonar, que acompleix funcions respiratòries molt semblants a les dels amfibis caudats quan les aigües dolces on viu es redueixen, a l’estació seca, i s’empobreixen d’oxigen Les barramundes són considerades, per llurs característiques fisiològiques, fòssils vivents Habiten alguns rius de Queensland Austràlia Llur carn és comestible
Els esculls coral·lins
Les selves oceàniques Els esculls corallins són un cas especial de bioherms o estructures de carbonat càlcic d’origen biològic, resistents a l’onatge Formacions marines com aquestes s’originen dels esquelets cimentats d’organismes vius coneguts com a hermatípics , o formadors d’esculls, i de les seves restes mortals Hi ha esculls construïts per diverses menes d’organismes hermatípics com ara les ostres, els gasteròpodes vermètids, els poliquets serpúlids, les algues del coralligen, particularment rodòfits, els hidrozous i els coralls Aquests últims són, de molt, els més estesos, i formen els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina