Situació
F. Baltà
S’alça al cim d’un turó (218 m), on hi ha les restes d’època moderna de l’antic castell de Voltrera, a l’esquerra del Llobregat. La capella és construïda fora del recinte del castell, adossada a aquest i ran de balç.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDF105978.
Per anar-hi cal seguir, per la banda esquerra del Llobregat, la carretera d’Olesa fins a l’entrada de la urbanització de Can Vilalba, que envolta les ruïnes del castell i de la capella.
Història
El fet que la capella del castell de Voltrera no sigui esmentada el 1110 al testament de Guillem III de Castellví, senyor de la baronia de Castellví de Rosanes, que feu deixes a altres esglésies dels seus dominis, sembla que s’ha d’interpretar en el sentit que aleshores ja devia existir i ja devia haver estat dedicada.
En tenim notícia a partir de les visites pastorals que els bisbes de Barcelona realitzaren per la seva diòcesi. Així, el 1310 és documentat que a la capella de Sant Pere del castell de Voltrera hi havia un benefici a favor de Guillem Costa. El 1554 Miquel Despalau, senyor de Voltrera, hi fundà un benefici sota la invocació de santa Anna i sant Pere, benefici que Gaietà d’Amat —senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, nebot del virrei Amat que havia estat a Vilalba, camí de Montserrat, el 1777— intentà de revocar el 1779.
Església
P. Poll
És una petita construcció característica del primer romànic, d’un moment central de l’estil, per la qual cosa pensem que devia ésser construïda per Ramon Guillem de Voltrera, probablement abans d’anar a Sant Jaume de Galícia (1058). Té una nau capçada a llevant per un absis semicircular. Dins el gruix dels murs laterals, a tramuntana i a migdia, hi ha buidats els absidiols. Té ornamentació llombarda només a la façana de tramuntana, com si hom hagués volgut reservar l’ornamentació únicament allà on podia ésser apreciada, ja que és ací on hi ha el portal, avui no practicable. Tota l’obra és molt homogènia, bastida d’un sol cop, sense que s’hi apreciïn canvis o alteracions.
L’aparell és de petits carreus irregulars, trencats a cops de maceta, de dimensions i pedres diverses, i en algun lloc, com a la part inferior de l’absis, hi ha alguna filada en espina de peix. A l’interior, en canvi, al mateix lloc, els carreus són bastant uniformes. La porta, de mig punt, és a la façana nord, fa 1,30 m d’amplària i conserva l’arc sencer a l’interior, mentre que a l’exterior la porta ha estat molt desfigurada. Es conserven les parets de tramuntana i de migdia, de les quals només la del nord té arcuacions. La de ponent, construïda ran del balç, s’ha ensulsiat fa pocs anys.
F. Baltà
A la volta de l’absis sembla que hi devia haver pintures, perquè a partir de la línia d’arrencament tota la conca absidal és recoberta amb un enlluït fi, delimitat a la part inferior per una línia i per l’extradós de la finestra. Aquest enlluït i unes taques o ombrejats de color en la part més alta que es conserva de la volta ho fan pensar. La finestra de l’absis central és de mig punt, amb dovelles de regràs normal, ampit inclinat i doble esplandit. El seu ull, de 10 cm, és emmarcat per unes fines llosetes de pedra. A l’interior i a l’exterior hi ha uns petits timpans.
Les absidioles laterals —buidades en el gruix dels murs de la nau— s’obren per un doble arc, l’exterior dels quals, a la banda de llevant, s’uneix al ressalt de l’arc triomfal del central.
Bibliografia
- Hortal, Moran, Pagès, 1980
- Pagès, 1988, pàgs. 8-9,