Resultats de la cerca
Es mostren 1986 resultats
alfil

Alfil
Escacs
Peça del joc d’escacs que antigament figurava un elefant i que es mou en diagonal endavant o endarrere una o més cases del tauler, sense passar mai per damunt de cap altra peça.
N'hi ha dos de blancs i dos de negres
ensenyament normal
Educació
Antigament, ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom feia els estudis i la pràctica (aquesta a les anomenades escoles annexes
) necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.
Als Països Catalans, fins al s XIX, les llicències per a exercir el magisteri foren concedides per entitats de caire gremial El 1804 hom creà a Barcelona una Junta Especial d’Exàmens, però, de fet, fins el 1834 no foren organitzades escoles especials de mestres Sostingudes per les respectives diputacions, hom creà escoles normals de mestres a Palma 1842 i a Barcelona 1845 L’ensenyament normal per a dones no fou iniciat fins el 1860 el 1864 a València, i fou declarat oficial i obligatori el 1868 A Palma, el 1872 fou fundada l’Escola Normal de Mestres de Balears femenina, continuació del…
noves rimades
Literatura
Nom genèric amb què antigament eren coneguts a Catalunya els poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.
El metre preferit era l’octosíllab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíllab com a límit Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte , etc, tampoc prou definits Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i XV, es…
missal
Cristianisme
Llibret per a ús dels fidels que conté els texts per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic, en llatí i en versió vernacla, antigament, o només en llengua vernacla.
Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als Països Catalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975
Bellpui
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a 800 m d’altitud, a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a l’antiga vall d’Aguilar, dit antigament Bellpuig de Noves.
Pertanyia al vescomtat de Castellbò, on formava part del quarter de Castellbò Conserva part de l’església romànica de Santa Llogaia de Bellpui
Rasquera
Rasquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès als vessants orientals de la serra de Cardó.
Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…
Castell de Sacama (Olesa de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’esperó rocós situat davant la capella on es conserven els escassos vestigis d’aquesta fortalesa ECSA - J Todó És situat sobre unes altes roques 466 m aïllades entre dos torrents, a la part nord-oriental del terme Per arribar-hi s’ha d’agafar, a la sortida d’Olesa, la carretera de Vacarisses Vora el quilòmetre 6, després d’haver travessat el torrent de Sant Pere, i prop de l’enforcall amb la carretera de Terrassa, surt el camí de muntanya que hi duu Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història Les primeres citacions del castell de Sacama són dels anys 938 i 940, en…
Sant Jaume de Treià (Argentona)
Art romànic
Situació Estat de les ruïnes de l’església després de la seva excavació I Felipe L’església de Sant Jaume de Treià, antigament de Sant Cugat, es troba a l’interior de la comarca, al N-E del poble d’Argentona, a la zona coneguda com Treià Al costat de la riera d’Argentona, dalt d’un petit turó i envoltada d’alzines, hi ha les ruïnes del que fou una moderna església en la seva època Mapa 37-15393 Situació 31TDG516009 S’hi arriba per la carretera de Mataró a Argentona a l’alçada del quilòmetre 3 un camí de sorra porta fins al mas Can Pardal, a sobre del qual, en un petit promontori…
Erisipela
Patologia humana
Definició L’ erisipela és una inflamació aguda de la pell, acompanyada de febre i altres símptomes, deguda a una infecció causada per un bacteri del grup dels estreptococs, l’ estreptococ ß-hemolític del grup A La malaltia també és anomenada estreptodèrmia cutània limfàtica Antigament, rebia el nom de foc de Sant Antoni , tot fent referència al color vermell viu que té la lesió i el dolor que provoca Causes L’erisipela és deguda a la infecció cutània causada per estreptococs Aquests bacteris es presenten habitualment en zones del cos com les fosses nasals i la faringe, sense…
la Cellera de Ter
la Cellera de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la dreta del Ter, límit septentrional del terme fins a la seva confluència amb la riera d’Osor, límit sud-oriental.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Susqueda NW, Amer N, Sant Julià del Llor i Bonmatí E, Osor W, SW i Anglès SE Morfològicament situat entre la muntanya de Sant Gregori 1088 m al SW, el Ter límit septentrional i oriental i la riera d’Osor, ja al curs final límit SE, el terme té dos sectors totalment diferenciats el del NW i W, format pels vessants de la muntanya de Sant Gregori, és muntanyós i boscat, amb predomini d’alzines, castanyers i roures, de característiques i constitució geològica totalment guillerienques el segon, al NE i S, a l’interfluvi del Ter i la riera d’Osor,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina