Resultats de la cerca

Es formà a Sant Carles, a San Fernando i a Roma Fou professor de dibuix a Ciudad Real 1866 i a l’escola de belles arts de Màlaga 1876 Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presentà el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858 , d’una acurada tècnica retratista Publicà un tractat de pràctica de dibuix 1812 i de dibuix geomètric 1890-91

Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938

Lluità al front republicà 1936-39 i fou empresonat a la postguerra Metge de professió, publicà el volum Dret al pedrís 1965, de caire realista

D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón 1861 Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda 1846, rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos 1844, i Ayer, hoy y mañana 1853, on l’autor es proposa de…

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i els costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l’autoritat que li és atribuïda encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament

Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena Vallès Oriental

És autor, entre altres treballs, de Creació i història del Real Colegio de Cirugía de Barcelona 1936, Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró 1950, La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón 1959, L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX 1971 i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó 1973

Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber usar…

El 1849 fou comissionat a Madrid per resoldre el problema del deute consignat consignació , per la qual cosa escriví una Memoria sobre la Universal Consignación de Mallorca 1849, base per a la definitiva abolició d’aquesta càrrega que gravava l’economia mallorquina des de la baixa edat mitjana

Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina Era expert en paleografia i numismàtica Escriví una Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae 1766 i un Speculum dels títols eclesiàstics de la diòcesi