Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Castelló 1915, de bibliotecari i d’arxiver municipal 1929 i de cronista oficial de la ciutat 1944-63 Fou professor de lletres 1917 i de filosofia 1948-59 a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans de Castelló 1910-12 i escriví La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on defensava la unitat de la llengua catalana i les exigències científiques per al seu estudi A través de la Societat Castellonenca de Cultura, fou un dels promotors i signataris de les Normes de…

Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717 Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica El seu estudi intensiu de milers de documents que abastaven…

La seva creació fou el resultat dels esforços, fins llavors dispersos, de molta gent de la comarca amb relació a la seva cultura i tradicions i de l’esperit comarcalista de diverses entitats locals i de particulars Entre els seus objectius hi ha la investigació i l’estudi de la història, l’art, el folklore, la literatura, la geografia, l’arqueologia i la bibliografia de la comarca, així com la difusió i la conservació del seu patrimoni cultural L’àmbit territorial d’acció i d’estudi és el Penedès històric, és a dir, les comarques de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf Des del 1985, disposa d’una…

El ple del Parlament de Catalunya aprova la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anulla tots els judicis de la dictadura La llei inclou els 63961 consells de guerra del franquisme celebrats entre el 1938 i el 1978, reconeix que van ser illegals i autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar una llista exhaustiva de totes aquelles persones condemnades Aquesta iniciativa, pionera entre totes les referents a la memòria històrica de l’Estat espanyol, s’aprova per unanimitat

Canonge de Girona i arxiver Doctor en filosofia, teologia i dret És autor d’un Diccionario alfabético sobre todo lo perteneciente a la iglesia de Gerona , en tres volums, i d’un Episcopologio , que va des de la reconquesta al 1729, obres molt útils que contenen extractes dels principals documents de l’arxiu de la catedral Escriví també una vida del bisbe i oncle seu Miquel Pontic El seu germà Ignasi Pontic , monjo de Montalegre, escriví obres històriques i pietoses

És un edifici d’origen medieval situat a la plaça de les Hores de la vila restaurat al llarg de l’any 2010 Fou inaugurat el 2011 amb l’objectiu de promoure la divulgació i la conservació d’un fons de 700 obres de l’artista Jaume Muxart Es tracta d’un espai museístic concebut com una zona de treball, arxiu i magatzem, que aspira a anar construint el discurs i la seva exposició estable amb la complicitat total dels visitants

El 1418 cobrà pel fet d’haver illuminat un Breviari per compte de Guillem Novell, ardiaca de Llimiana, de la catedral d’Urgell, i el 1426 per d’haver caplletrat un missal mixt del monestir de Jonqueres Collaborà amb Bernat Martorell en la illuminació del Comentari dels Usatges de Ramon Marquilles 1448, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona bé que els comptes no s’expressin amb gaire claredat sobre el treball d’un i altre, sembla que degué executar les caplletres

Professà al monestir dels jerònims d’El Escorial 1756 Publicà Arte de canto llano 1778 i és autor d’una Missa per a vuit solistes, un Miserere a quatre veus i orquestra, cinc Lamentationes de dues a vuit veus amb acompanyament de clavecí i contrabaix i dos Benedictus per a quatre veus solistes El seu germà Pau Galí i Ramoneda Terrassa,1743  — El Escorial, 12 de maig de 1792 fou mestre de capella del monestir dels jerònims i hi organitzà l’arxiu musical

La primera referència sobre l’existència d’una casa o comanda dels templers a Perpinyà és de l’any 1180 La comunitat de Perpinyà era formada per sis o set frares i era la segona en importància al Rosselló després de la del Masdéu A més de l’església de Santa Maria i de la residència dels templers, al seu voltant hi havia un petit barri fortificat anomenat el Coronell Fou seu de l’arxiu reial dels reis de Mallorca

Diversos hereus de la família Camps deixaren entre el 1762 i el 1904 unes anotacions familiars, comptables i històriques De gran interès són les corresponents a Joan Camps i Prat 1824 – 1905, el qual, des d’una òptica liberal, relatà les guerres carlines del segle XIX L’obra, que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms A-171, fou editada parcialment per Antoni Pladevall i Font en La tercera guerra carlina vista per un liberal 2000