Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
Entre el gòtic i el Renaixement
Art gòtic
Esperit d’època i tradició Sant Vicenç martiritzat a les graelles, compartiment del retaule major de l’església de Sant Vicenç de Sarrià ara Barcelona S’atribueix al Mestre de Castelsardo, que finalitzà l’obra després de la mort de Jaume Huguet 1492, a qui havia estat encarregat el retaule ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà La divisió de l’esdevenir del temps entre edat mitjana i edat moderna és absolutament convencional i, per tant, tan aleatòria com irrefutable Tot i així, algunes escoles historiogràfiques van voler veure en el món mediterrani del pas del…
Pere Antoni Serra, bisbe de Lleida (1629-1632)
El dia 22 de juliol de l’any 1629, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Antoni Serra Saragossa – Barcelona 1632, bisbe de Lleida diputat militar Francesc Jeroni de Sentís, donzell de Tortosa diputat reial Josep Miquel de Quintana i Galiana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Descatllar, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Casanoves, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Lamarca, domiciliat a la vila de Perpinyà Pere Antoni Serra, natural de Saragossa, va ser consagrat bisbe de Lleida el 1621 en…
catedral de Tortosa
Vista dels contraforts i els arcbotants gòtics de la catedral de Tortosa
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Tortosa, que té com a titular santa Maria.
Ocupa l’emplaçament de l’antiga catedral dels s VI al VIII i el de la que fou edificada entre els anys 1158 i 1184, de les quals només romanen algunes restes de mur i finestres La primera catedral posterior a la conquesta cristiana començà a edificar-se després que el papa Adrià IV instés, amb una butlla del 1155, al comte de Barcelona que cedís al bisbe Gaufred terrenys per a edificar l’església i altres dependències, per a residència de la comunitat canonical recentment instaurada també li manava de donar al bisbe i a l’església de Tortosa totes les mesquites i possessions…
comunitat de regants
Agronomia
Associació de beneficiaris d’una séquia o d’un altre sistema col·lectiu de regatge.
A la regió de Lleida, la comunitat més extensa i antiga documentada és la que agrupa tots els agricultors i industrials que es beneficien de les séquies de Pinyana, de Fontanet i de llurs derivades ambdós cabals foren atorgats per Ramon Berenguer IV vers el 1150 a dos cavallers i el 1204 els drets foren cedits a la ciutat de Lleida concessió confirmada per Pere I el 1213 Des d’aleshores els regs depengueren del consell municipal, que n'encomanà l’administració a una junta, la Prohomenia del Segrià i Fontanet, que perdurà fins la Nova Planta 1716 El 1758 fou establerta la Junta de Sequiatge un…
Crònica universal del Principat de Catalunya
Portada de la Crònica universal del Principat de Catalunya, de Jeroni Pujades
© Fototeca.cat
Història general de Catalunya des de l’antiguitat fins a la mort del comte Ramon BerengerIV (1162) escrita per Jeroni Pujades.
La primera part de l’obra, fins a la invasió sarraïna, fou escrita en català i, acabada el 1606, fou publicada el 1609 la segona fou escrita en castellà i restà inèdita i sense revisar Possiblement Pujades només pensà de completar els Anales de Zurita en el període comtal català Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’E Barelles, acabà component una història general de Catalunya des de l’antiguitat fins al 1162, amb llargues descripcions geogràfiques Representa una acumulació considerable de material historiogràfic i documental, que procura conciliar els fets…
tapisseria
Cocollona, tapís de Carles Delclaux
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Art i tècnica de fer tapissos.
D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als països…
el Milà

Armes dels Milà d’Aragó
Llinatge noble valencià que té per genearca conegut Ramon del Milà, senyor de la baronia de Massalavés des del 1247.
La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà , i foren pares d' Andreu del Milà i del Milà , senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles , que formà la línia secundària de Nàpols , i fou pare d' Ausiàs del Milà , cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei Foren pares de Jaume del Milà i d’…
Sant Cristòfol de Vespella (Gurb)
Art romànic
Situació L’antiga església es troba en un petit puig, enfront de la parròquia actual, a la qual s’accedeix per una pista que surt a mà esquerra, poc després del km 5 de la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau BV-4601 L’església es troba situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 34,4 —y 46,8 31 TDG 344468 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb al lloc de Vespella Molt aviat tingué funcions parroquials que manté avui dia en un edifici diferent construït en un altre lloc El domini de l’església suscità conflictes, a…
Convent de Sant Francesc (Tarragona)
Art romànic
L’establiment de l’orde dels franciscans a Tarragona se situa anys abans del 1242 i consta, segons el cronista N Feliu de la Penya, que el 1249, el bisbe de Vic els donà l’església de Sant Salvador del Corral a fi que, al seu costat, edifiquessin la seva residència conventual Tanmateix, suposant que la fàbrica s’arribés a construir, no sembla pas que la seva utilització perdurés gaire temps, ja que al segle XIV el convent fou traslladat extramurs de la ciutat, dins la zona que comprèn l’actual església de Sant Francesc, a la Rambla Vella, i l’Institut d’Ensenyament Secundari…
Felip Torreilles
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina