Resultats de la cerca

Professor mercantil per l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona 1936 Ha centrat les seves investigacions en el camp de l’arqueologia submarina i la ceramologia, sobretot en estudis d’àmfores i ceràmiques gregues Ha participat en diferents excavacions a Portopí, Calvià, ses Salines, Menorca o Cabrera Realitzà tot un seguit de prospeccions arqueològiques a Alcúdia i Pollença, resultat de les quals fou el descobriment de la conducció d’aigua que abastia la ciutat romana de Pollentia Ha escrit “Economía antigua de Mallorca”, dins Historia de Mallorca I 1971, en deu volums “Hallazgos…

Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també en òperes de…

Estudià a Nova York, on debutà el 1957 amb West Side Story , de L Bernstein Dos anys més tard interpretà, a l’Òpera de Santa Fe, el seu primer paper operístic amb el personatge de Blonde d' El rapte del serrall , de WA Mozart, que el 1974 enregistrà sota les ordres de K Böhm El 1960 actuà a Colònia representant la Reina de la Nit de La flauta màgica i entre el 1961 i el 1964 formà part de l’Òpera de Zuric El 1962 actuà al Covent Garden de Londres i entre el 1963 i el 1969 aparegué regularment a l’Òpera de San Francisco Vinculada als papers de soubrette , el 1966 interpretà Rosina a El barber…

Rebé una àmplia i sòlida formació humanística Inicià els seus estudis a Berna i els continuà a Rottweil amb Michael Rubellus i, a partir del 1506, a la Universitat de Colònia amb Johannes Cochläus Estudià filosofia, teologia, matemàtiques i música Fou llorejat com a poeta per l’emperador Maximilià I el 1512 Entre el 1514 i el 1529 visqué a Basilea dedicat a l’ensenyament Allí conegué Erasme, amb qui mantingué una gran amistat Realitzà alguns viatges i estades a Pavia, Milà i París, on entrà en contacte amb el compositor Jean Mouton Oposat a la Reforma protestant, hagué de traslladar-se a…

Estudià al Mozarteum de la seva ciutat natal, on fou deixeble, entre d’altres, de B Paumgartner i on es diplomà en orgue, piano, clavicèmbal i direcció d’orquestra El 1957 s’inicià com a director coral a Magúncia, on fou també director de l’orquestra de la ciutat, abans de posar-se al capdavant de les òperes de Linz 1962-64 i Colònia 1964-65 Després d’una estada a Friburg 1965-69, el 1969 fou nomenat director del Mozarteum de Salzburg, des d’on dirigí i enregistrà les òperes mozartianes de joventut Entre el 1980 i el 1996 fou director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Televisió…

Pioner d’aquest esport a Catalunya Creà la secció de tamborí del Club Esportiu INEF Barcelona, i en fou el responsable 2005-12 Com a jugador i entrenador de l’equip participà en múltiples edicions en la Copa d’Europa, tant a l’aire lliure com en pista coberta, i guanyà la Lliga Catalana 2012 Amb la selecció catalana, disputà un Campionat d’Europa en pista coberta 2011 i un Campionat del Món a l’aire lliure 2012 Ha participat en nombrosos torneigs de tamborí de platja, i destaquen els títols aconseguits a Berlín 2010, Colònia 2011 i Catalunya 2012 El 2009 participà en la fundació de la…

Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables…

Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas Fou associat a l’imperi 1273 pel seu pare per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap els turcs prosseguiren llur expansió D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi almogàver Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia 1318 protegí la colònia genovesa contra Venècia Rescindí la unió de l’Església d’Orient amb Roma Lió 1274 i…

El terme, utilitzat ja pels teòrics del començament del segle XIV, engloba la producció musical polifònica generada aproximadament entre el 1160 i el 1320, moment en què Johannes de Muris i Philippe de Vitry escriviren els respectius tractats Notitia artis musicae i Ars nova Jacques de Lieja es convertí en el principal defensor de l' ars antiqua davant els nous corrents, tot invocant, en el seu tractat Speculum musicae ~1323-25, l’autoritat de mestres com Franco di Colonia o Pierre de la Croix, del final del segle XIII En un sentit ampli, però, el terme inclou també l’obra dels…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1941 Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia 1957 amb la tesi Nikolaus von Kues und Raimund Llull Berlín 1961 Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, de Magister i de Schola Lullistica S’interessà especialment per les relacions entre el pensament català i l’europeu del període de transició entre l’edat mitjana i el Renaixement Fou especialista també en Teilhard de Chardin i es dedicà als problemes de frontera entre la teologia i la filosofia, així com als derivats…