Resultats de la cerca
Es mostren 5065 resultats
Sant Sadurní de la Salsa (Bassella)
Art romànic
Situació Bonica església que presidia el nucli històric de la Salsa, avui dia agregat d’Ogern ECSA - F Tur L’església és dalt d’un tossalet que domina la vall, al costat del cementiri Al seu voltant es conserven vestigis de tombes antropomorfes Mapa 34-12291 Situació 31TCG630552 S’arriba a aquesta església passat una mica més d’1 km des d’Ogern per una pista que segueix parallela el riu Baell Ogern és una població situada al quilòmetre 20 de la carretera de Solsona a Bassella, per la Ribera Salada MLlC-JAA Història L’antic lloc de la Salsa apareix esmentat l’any 1025 en la donació al monestir…
Sant Llorenç de Perles (Vilademuls)
Art romànic
Situació Petita església romànica molt modificada en la part superior i avui convertida en magatzem d’una casa de pagès J Moner El veïnat de Perles és just a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Pertany a la parròquia de Vilafreser, població de la qual dista poc més d’1 km en línia recta, i és emplaçat a la vall del Farga, a poca distància del marge esquerre d’aquest rierol Mapa L39-12296 Situació 31TDG895587 Cal agafar el camí asfaltat que surt de Vilafreser i que, després de descriure una àmplia giragonsa i passar pel costat de la Torre de Vilafreser, arriba al…
Sant Martí de Querós (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació El poble de Querós era situat a la vall del Ter, a l’extrem de tramuntana del terme municipal de Sant Hilari Sacalm, dins els límits de l’actual pantà de Susqueda Del petit nucli urbà només l’església sc salvà de les aigües, tot i que quan el pantà és ple, l’aigua li frega els fonaments Mapa L38-13333 Situació 31TDG549457 JRR Història L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen probablement cap al final del segle XI Des dels seus inicis estigué vinculada al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles El terratrèmol que afectà la…
Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Mur meridional de l’església, amb la seva porta d’entrada ECSA - A Roura Aquesta església és la parroquial del poble de Talltendre, llogaret enlairat a la dreta del Segre i arrecerat al turó de la Llacuna Mapa 35-10 216 Situació 31TCG985955 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que surt de Bellver en direcció N i que passa per Ordèn RMAE Història L’esment més antic d’aquesta església parroquial es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat reflecteix l’estat de la diòcesi d’Urgell al final del segle X Per…
Sant Esteve de Caldes de Malavella
Art romànic
Situació Vista aèria de Sant Esteve de Caldes de Malavella, des de llevant, de l’església parroquial, on destaquen els tres absis de la capçalera TAVISA L’església parroquial de Sant Esteve és situada al centre de la població de Caldes de Malavella Mapa L38-13333 Situació 31TDG843318 JRR Història El poble de Caldes de Malavella s’identifica amb l’ Aquis Voconis romana, esmentada a l’itinerari dels vasos de Vicarello L’any 1225 trobem, al costat del nom de Caldes, el títol de Malavetula , que el 1362 s’escriu ja Malaveya L’origen d’aquest mot és molt controvertit i s’han formulat diverses…
Sant Gotard
Massís
Massís dels Alps centrals, a Suïssa, al NW del Ticino.
Constitueix el nus hidrogràfic més important, on neixen el Roine, el Rin, el Reuss i el Ticino, i comprèn nombrosos cims de més de 3000 m És travessat per les vies que uneixen les valls del Roine amb la del Rin i la del Reuss amb el Ticino pels colls del Furka 2431 m i Sant Gotard Hom hi construí 1872-80 un túnel ferroviari de 14,9 km que uneix les estacions de Göschenen i d’Airolo L’any 1980 fou inaugurat un altre túnel començat el 1970 per a la circulació de vehicles, de 16,3 km de llargada, el més llarg del món dels d’aquesta mena Posteriorment, per tal de descongestionar el trànsit de…
la Noguera de Tor
la Noguera de Tor al seu pas per Barruera
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, a l’Alta Ribagorça, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, al qual desguassa entre Castelló de Tor i el Pont de Suert.
La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de…
Atemptat terrorista en un tren a Alemanya
Un refugiat afganès de 17 anys fereix 5 persones amb una destral en un tren que circulava per la ciutat de Würzburg, dues de les quals resten en estat crític Després d’abatre el terrorista, la policia informa que en l’habitació on residia s’ha trobat una bandera de l’Estat Islàmic EI El dia 24 un refugiat sirià s’immola a la ciutat bavaresa d’Ansbach L’explosió fereix 12 persones Després dels fets el ministre de l’Interior alemany informa que el terrorista havia jurat lleialtat a l’EI en un vídeo El dia 22 té lloc l’atemptat més mortífer d’aquest mes a Alemanya quan un individu obre foc en un…
pressió de radiació
Astronomia
Física
Pressió exercida per qualsevol radiació electromagnètica sobre la superfície sobre la qual incideix.
La radiació electromagnètica transmet energia, té una quantitat de moviment i, per tant, exerceix una pressió sobre les superfícies contra les quals xoca En el cas d’una ona electromagnètica plana que incideix normalment sobre una superfície perfectament absorbent, la pressió P és donada per la fórmula P = ε E 2 /3 , on E és la intensitat del camp elèctric i εla constant dielèctrica del medi En el cas que la superfície sigui perfectament reflectora, la pressió és el doble del valor donat per la fórmula anterior La pressió de radiació és molt petita, però és capaç de produir efectes sensibles…
cuc de terra

Cuc de terra
Tanja-Tiziana Burdi - Fotolia.com
Helmintologia
Qualsevol anèl·lid oligoquet, en especial els que pertanyen als gèneres Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima.
Els cucs de terra tenen el cos allargat, cilíndric, que s’adapta molt bé a llur vida subterrània Fan galeries verticals i horitzontals i s’alimenten de les partícules orgàniques de la terra que ingereixen en gran quantitat, de tal manera que porten a terme una doble missió en benefici de l’estructuració i el condicionament del sòl esponjament mecànic per una banda, cosa que el fa més permeable als gasos, i enriquiment químic per una altra, ja que la terra que ha passat per llurs tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la matèria orgànica edàfica De nit surten…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina