Resultats de la cerca
Es mostren 20985 resultats
consort song
Música
Expressió emprada modernament pels estudiosos per a anomenar una forma de cançó anglesa característica del final del segle XVI i el principi del XVII, per a veu solista o diverses veus i acompanyament instrumental, sovint a càrrec d’un consort de violes de gamba.
Si el text era religiós, era anomenada anthem consort anthem Amb la introducció del cor, la forma de l' anthem consort s’amplià i sorgí l’anomenat verse anthem L’origen de la consort song és incert, però les mostres més antigues que es conserven són les que apareixen en una collecció manuscrita retrospectiva que data del 1580, tot i que segurament havien estat compostes amb anterioritat
Els Estruch
La família Estruch Els Estruch arribaren a tenir tres fàbriques a Sabadell, una de tints, una d’acabament i una de destinada al desmotatge químic Els Estruch venien d’Esparreguera —el mas Estruch— El cap de la família fou afusellat per les tropes franceses al començament del segle XIX i aquest era un bon motiu per anar-se’n La família s’installà primer a Terrassa, però passà de seguida a Sabadell, on crearen la seva indústria Antoni Estruch i Burgés era teixidor d’ofici Les referències de l’empresa diuen que començà a treballar com a tal el 1846 Com que les guies de…
La represa
Anunci de Banca Catalana, 1972 La primera legislació bancària del règim franquista, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, tingué un caràcter totalment intervencionista en el sector financer El Ministeri d’Hisenda, amb el Banc d’Espanya com a organisme públic que actuava d’instrument de la política del govern espanyol, regulà de prop l’activitat dels bancs La seva política es fixà per mitjà de la segona Llei d’Ordinació Bancària, de 31 de desembre de 1946, que substituïa la promulgada per Francesc Cambó el 1921, quan era ministre de Finances La nova llei establia de fet el…
jutge | jutgessa
Història
A Sardenya, cap suprem d’un jutjat.
Tenia potestat civil i militar i governava juntament amb un consell d’alts personatges del país Aquest càrrec, de tradició electiva, de fet era hereditari, bé que, especialment a Càller, el successor era convalidat per una assemblea de magnats Restà vinculat a membres d’importants famílies d’origen pisà o genovès Doria, Visconti, Spínola, Donoratico, etc el d’Arborea ho estigué del segle XII al XV als Cervera, vescomtes de Bas
Machu-Picchu

Ruïnes de Machu-Picchu, Perú
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Antiga ciutat inca edificada en el cim d’una muntanya dels Andes.
El seu traçat urbanístic és d’una gran perfecció, més encara si hom té en compte el poc terreny ocupable i la seva posició inclinada Era dividida en diferents barris la finalitat de la majoria dels edificis era purament pràctica, llevat del palau reial i dels edificis destinats al públic Fou dividida en ciutat alta i ciutat baixa, destinades, respectivament, a les classes altes i a les classes baixes
Mare de Déu de la Bleda
Ermita
Edifici històric del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès).
Al segle XII era parròquia Al 1247, era un priorat que depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, dins el bisbat de Vic El 1277 es trobava sense monjos que l’administressin A finals del segle XVI el papa Sixt V la uní a la comunitat de Vilafranca A finals del segle XVIII fou molt reformada i, des del 1825, és sufragària de Sant Genís de Pacs
falcó

Falcó
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels falcònids
de dimensions variables (de 30 a 60 cm), pertanyents, gairebé tots, al gènere Falco
, i una sola espècie, al gènere Pernis
.
El falcó era sovint objecte de presents entre els reis catalans Alguns falcons rebien un nom propi Eren comprats a l’Europa central i del nord, a Xipre, a Tunis o a Turquia Eren famosos els de Romania i Flandes Un dels més apreciats era el falcó pelegrí, de difícil adquisició i costosíssim de mantenir falconeria Hom pintava sovint els alts personatges amb un falcó a les mans
Catalunya Social
Setmanari
Setmanari publicat a Barcelona (1922-36) amb un tiratge de dos mil exemplars.
Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política N'era director Josep M Gich, i redactor en cap, JCivera i Sormaní hi collaboraven Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres
duumvir
Dret romà
Cadascun dels dos magistrats que exercien funcions de caire civil (judicial o administratiu) o religiós.
El seu mandat era d’un any, bé que la reelecció era admesa fins a un màxim de cinc anys N'hi hagué de diverses classes duumviri aediles, encarregats de la policia de la ciutat, duumviri aedi dedicandae , que consagraven els edificis a la divinitat, duumviri iure dicundo , que administraven i governaven un municipi o colònia, duumviri perduellonis , dedicats a perseguir i jutjar els delictes de traïció, etc
bol
bol
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Barreja d’òxid de ferro natural, argila, silicat càlcic i silicat magnèsic, en proporcions variables segons la procedència, amb una coloració que va del gris a l’ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja.
En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina