Resultats de la cerca
Es mostren 2324 resultats
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
Reforma agrària
Història
Conjunt de mesures polítiques i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment per mitjà de canvis, en el repartiment de la propietat de la terra.
Des del segle XVIII, alguns estats europeus tractaren de revitalitzar la producció agrària sense tocar l’estructura d’unes societats basades en la supervivència del règim senyorial Aquest fou el cas del reformisme illustrat espanyol, obsessionat per la recerca de la “llei agrària” que havia de solucionar-ho tot El liberalisme burgès proposava, en canvi, de deixar lliure joc a les forces econòmiques, però això només podia bastar allà on una obra política de signe revolucionari hagués liquidat prèviament l’estructura de la propietat característica de l’Antic Règim, tal com s’esdevingué a França…
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
Castell del Morell
Art romànic
El castell medieval del Morell s’aixecaria costat per costat de l’actual església parroquial, dedicada a sant Martí sobre els seus fonaments Plàcid de Montoliu bastí, al segle XVIII, el casal dit “el Castell”, un edifici de planta quadrada de grans dimensions, amb un jardí adjacent El terme del Morell era comprès dins l’extens territori del Codony, el desmembrament del qual prengué un fort impuls amb les iniciatives colonitzadores de l’arquebisbe Bernat Tort i el comte Ramon Berenguer IV sobre el Camp de Tarragona a partir del 1150 Clouria aquesta desintegració la tardana donació del Morell,…
Santa Llúcia de la Vileta (Tremp)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta església, que ha patit moltes transformacions ECSA - J A Adell L’església de Santa Llúcia és al poble de la Vileta, avui totalment abandonat Mapa 32-12289 Situació 31TCG162708 S’arriba al despoblat per una pista semiabandonada en molt mal estat, de 800 m de recorregut, que surt entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Història No ens han pervingut notícies documentals ni del lloc de la Vileta ni de la seva església Tan sols coneixem l’esment, l’any 1241, de la venda d’uns alous a la Vileta a favor del…
Sant Feliu de Cabrera de Mar
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera s’alça en el centre del poble És esmentada per primera vegada en un document del 1025 pel qual els comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Guisla i la comtessa mare Ermessendia venen a Guadall els feus i les franqueses de Sant Vicenç exclòs el castell, incloent-hi sancti felici simul cum subienctis suis ecclesiis idem sancti Cipriani sanctique Johannis Pel que fa al topònim Capraria terra de cabres, apareix per primera vegada en un document del 1037, en la venda d’un alou, consistent en casa i terres dins la vila de Cabrera i…
Castell de Llanera de Solsonès
Art romànic
Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “ castro Lenera ” a “ Brizole ” L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “ castrum de Lanaria ”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “ in castro Lanera ” Del mateix any és la…
Castell d’Isanta (Lladurs)
Art romànic
A les acaballes del segle X, el lloc d’Isanta era dins del terme de Canalda Així, a la venda feta l’any 990 pel comte Borrell de les terres i cases que hi posseïa, es concretava que aquests béns eren “ in comitatum urgellitense in locum ubi dicitur Kanavita Canalda, in villa que nuncupanda est Ysanta ” Un segle després es distingeix clarament del terme de Canalda, i s’imposa progressivament la utilització de la designació “ kastrum de Isanta ” Es destria bé ja Isanta de Canalda en la donació feta l’any 1073 per Bernat a Eimeric i la seva muller d’uns alous d’Isanta, les…
Sant Sever (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
La capella de Sant Sever és documentada per primera vegada el 1032 en el testament sacramental de Riculf, en el qual hom llega ad Sancti Severi dos mancusos L’església pertanyia al monestir de Sant Cugat i per aquesta raó apareix en la butlla de Calixt III de 1120 on es confirmen els béns i privilegis d’aquest cenobi vallesà El 1230 Gregori IX refermà també a Sant Cugat les esglésies de Sant Pere i de Sant Sever amb els seus béns i possessions No hi ha cap constància que Sant Sever passés mai de ser una simple capella de terme La darrera referència d’aquesta església és de l’any 1414, quan…
Santa Maria de Montblanc
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria és situada dins el nucli urbà de la vila de Montblanc, davant la plaça que porta el mateix nom La seva existència es documenta ja l’any 1170, quan consta esmentada com a afrontació d’un solar que es venia a l’interior de la vila En aquesta època hom té notícia que era situada al costat d’una plaça i tenia cementiri propi tots aquests punts de referència són coneguts a través de nombrosos documents de l’època, com un de l’any 1179, on es fa menció en una venda efectuada dins la vila de la “ plateam ante ecclesiam Sancte Marie ” L’església de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina