Resultats de la cerca

El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…

En totes les civilitzacions que s'han succeït des dels orígens de la humanitat, la mort ha estat un dels esdeveniments cabdals entorn del qual s'han originat i han evolucionat tot un seguit de ritus que, si més no en el cas de les cultures europees occidentals, simbolitzen en general l'accés a una nova existència Una existència distinta de la que cada persona ha tingut en la vida terrenal, però igualment complexa i subjecta a esquemes ben concrets que, en definitiva, tracten d'assegurar l'harmonia existencial després de la mort del cos i, també, de perpetuar damunt la terra el record —la…

La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…

L’any 1977, en l’àmbit de recerca del Congrés de Cultura Catalana, es va establir la conclusió següent “Els Països Catalans, si volen bastir el seu futur sobre unes bases sòlides, no poden de cap manera desatendre o ajornar la vertebració d’una política científica pròpia” En les conclusions s’especificava, entre altres objectius, que caldria crear un consell científic i tecnològic dependent del govern autonòmic, transferir als organismes d’autogovern els centres i el patrimoni del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, acostar la inversió pública en recerca a la dels països amb…

La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom hi ha muntat…

Situació i presentació S’estén a la dreta del Ter, que forma part del límit septentrional amb uns meandres pronunciats i el separa del terme municipal de Cervià de Ter Limita, a més, amb els municipis de Sant Joan de Mollet E i SE, Sant Martí Vell i Juià S, Celrà W i Sant Julià de Ramis NW El territori és travessat d’W a E per la séquia d’en Vinyals, que procedeix del Ter, a ponent de Celrà, i s’uneix a la riera de Sant Martí, dins el terme de Bordils A part del nucli de Bordils, cap administratiu, el municipi comprèn el veïnat de Rissec, al NE del poble, el conjunt disseminat del Molí i el…

La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…

La tendència actual és de fer la manutenció mitjançant màquines manutenció mecànica , per tal de reduir l’esforç humà i obtenir un major rendiment La manutenció comprèn des de l’arribada dels materials necessaris en el procés productiu fins a llur sortida del magatzem d’expedició La manutenció és necessària per a dur a terme la fabricació d’un producte cal tenir en compte, però, que les operacions de manutenció no el fan augmentar de valor ni li proporcionen més qualitat, sinó que només l’encareixen Això fa que els problemes de circulació del material tinguin actualment una…