Resultats de la cerca

Fill d’un metge cubà emigrat d’origen català, inicià estudis a la universitat de Princeton, que abandonà per dedicar-se al periodisme i al teatre, i debutà com a actor a Broadway el 1940 i en el cinema el 1949 Protagonitzà o interpretà papers destacats en nombrosos films, sovint de personatges malenconiosos o una mica distants Des de mitjan anys cinquanta actuà amb freqüència en produccions europees, i des dels anys setanta en sèries televisives, entre les quals Falcon Crest De la seva filmografia es pot esmentar les actuacions a Scaramouche 1952, de G Sidney Lili 1953, de Ch…

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’…

Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro  i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de nombroses…

Iniciat en la música des de petit, ingressà al conservatori de Nàpols, on tingué per mestres Tritto i Zingarelli L’ensenyament rebut no fou, sembla, gaire satisfactori, però ell sortí definitivament orientat vers la música escènica Encara estudiant havia fet representar Adelson e Salvini 1825 després, l’empresari Barbaia li encarregà tres òperes, que foren estrenades amb èxit creixent Bianca e Fernando 1826, Il pirata 1827, que el consagrà definitivament, i La straniera 1828 Malgrat una orquestració pobra i uns recursos limitats, per primer cop la veu humana s’allunyava de l’…

Té els precedents en la unió de diversos accionistes i fabricants del sector aeronàutic alemany, i oficialment s’establí el 1916 com a Bayerische Flugzeugwerke BFW, que durant la Primera Guerra Mundial subministrà aparells a l’exèrcit alemany El Tractat de Versalles 1919 comportà la prohibició de fabricar avions i, arran del seu rellançament 1922 en què adoptà la denominació BMW, sota la direcció de Franz Josef Popp l’empresa es concentrà en la fabricació de motocicletes i, des del 1927, automòbils Amb el rearmament alemany, tornà a fabricar avions, i durant la Segona Guerra Mundial es…

Sorgida d’una proclama signada el mateix any per Jaume Sastre, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom Sóller, Miquel Duran Inca, Llorenç Garcias Artà, Pere Oliver Felanitx i Josep Claverol Sant Jordi, fou presidida per Elvir Sans i Rosselló 1923-24, Emili Darder 1925-31, Miquel Massutí 1932-33 i Josep Sureda i Blanes 1934-36 Constituïda al marge de tot partit polític, tingué per objecte de difondre i d’impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona Aquest programa, dut a terme fins el 1926, que topà amb la Dictadura, fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx, Sóller, Inca,…

Pertany al grup local, essent-ne la més massiva Situada a la constellació d’Andròmeda, al NE de Mirach i una mica més d’un grau a l’E de ψ-Andromedae, és visible sense telescopi, ocupant una zona d’uns 80 per 250 minuts d’arc Estudiada al segle X per l’astrònom àrab al-Sūfī, i observada amb telescopi per Simon Marius el 1612, fou classificada per Messier que li donà el nombre 31 Encara ara és coneguda per les sigles M31 i també amb les de NGC 205 , provinents del New General Catalogue de Dreyer El 1924 Hubble hi descobrí alguns estels variables cefeides amb els quals…

Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Germà de Joaquim Maria Bartrina Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en molts altres diaris i revistes de Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma de Tetuán ,…

Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre” Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novellesca Culte du moi Sous l’oeil des Barbares 1888, Un homme libre 1889 i Le jardin de Bérénice 1891 Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental en contra del nacionalisme positivista de Maurras, del qual esdevingué un dels exponents més característics…

Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els…