Resultats de la cerca
Es mostren 10463 resultats
mode

Figures i modes del sil·logisme
©
Lògica
En el sil·logisme
categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides…
corn

corn, instrument de vent-metall
© Fototeca.cat
Música
Nom genèric amb el qual hom designa qualsevol dels instruments aeròfons més arcaics.
La forma més típica consisteix en una banya d’animal, un ullal d’elefant o altres matèries d’origen animal El so és produït bufant per l’extrem més estret, on sol haver-hi una embocadura Aquest model prototípic ha sofert diverses modificacions tant pel que fa al material emprat en la fabricació —hom té notícia de corns de metall des del Neolític— com pel que fa a la forma En aquest sentit, l’allargament del tub per produir un so més greu o més potent i les diverses formes d’enrotllar-lo o corbar-lo per facilitar-ne el maneig han donat lloc a una gran varietat de corns La seva utilització…
còpia
Diplomàtica i altres branques
Transcripció d’un text o d’un document manuscrit.
Podia ésser feta directament sobre l’original o sobre alguna altra còpia derivada més o menys directament d’aquell En el procés de la transmissió d’un text a través de còpies, aquest en resultava sovint alterat a causa de la major o menor capacitat o atenció del copista, el qual, d’altra banda, intentava de vegades de “millorar” el text que tenia davant És tasca de la crítica textual de retrobar el text original, a través de les diverses còpies La multiplicació de còpies és un fet important també en diplomàtica, on ja molt d’hora a Roma i a Bizanci hom començà d’escriure'n per…
troper
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté els textos dels trops que s’interpretaven dins el propi o l’ordinari de la missa en les festivitats més assenyalades.
Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris També és habitual trobar-los com a…
Cancionero Musical de Palacio
Música
Col·lecció de composicions poeticomusicals recollides en un manuscrit copiat a l’inici del segle XVI.
Actualment es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, d’on li ve el nom Inclou una de les millors antologies de la música vocal profana del segle XV ibèric En total conté 458 peces polifòniques, la major part villancicos També hi apareixen altres gèneres com el romance Encara que un gran nombre de les obres són anònimes, hi són representats compositors com Juan del Encina, Francisco de la Torre, Pedro de Escobar o Francisco de Peñalosa La collecció és un reflex del repertori de la capella musical dels Reis Catòlics La major part de les peces són a…
Castell de Sos
Art romànic
El castell de Sos va donar el nom a la vall Sositana, a tota la rodalia coneguda actualment per la Solana Va ser, doncs, el centre polític comtal a la baixa vall de Benasc Se sap que el castello de Os superiore va pertànyer primer al comte Miró, després l’heretà el fill Guillem i, finalment, la comtessa Major II de Ribagorça El comte Miró n’acaptà els delmes i després, l’any 976, el fill Guillem lliurà dites rendes del castello de Os superiore al monestir d’Ovarra A la primeria del segle XI, tal com narra la Crònica d’Alaó, la comtessa Major de Ribagorça, havent…
Joan d’Aragó
Història
Tercer fill de Jaume II de Catalunya-Aragó.
Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328…
Manrique de Lara
Llinatge de la noblesa castellana que es constituí com una branca de la família dels Lara.
El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava, etc, però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional…
Boscaler pintat gros
El boscaler pintat gros és un ocell centreuropeu propi dels herbassars i les landes humides, que a la península Ibèrica cria només al vessant atlàntic, des de Galícia fins als Pirineus occidentals Als Països Catalans és un migrador escàs en ambdós períodes migratoris, i els seus efectius varien molt segons els anys El boscaler pintat gros s’ha citat durant la primavera l’abril i el maig, sobretot la darrera quinzena d’abril i la primera desena de maig A la tardor, les dades es reparteixen des de la segona meitat d’agost fins a la darreria d’octubre, amb un major…
Martí Díez de Liatzasolo
Escultura
Escultor i tallista actiu a Barcelona entre el 1527 i el 1578, format possiblement a Itàlia.
Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el 1936 cripta de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina