Resultats de la cerca
Es mostren 1962 resultats
Unión, Progreso y Democracia
Política
Partit polític espanyolista.
Fundat l’any 2007 , provenia de sectors del centreesquerra inicialment del País Basc que qüestionaven el marc jurídic i les formacions polítiques majoritàries de l’Estat espanyol PP i PSOE per ser excessivament tolerants amb els nacionalismes basc i català En el seu sorgiment tingueren una gran rellevància moviments com Basta Ya, liderat pel filòsof Fernando Savater , el qual n'era l’ideòleg principal, apareguts com a reacció als atemptats d' ETA La seva primera líder durant la primera dècada d'existència del partit, fou Rosa Díez, que protagonitzà l’escissió del PSOE del País Basc a partir…
Banco Santander
Economia
Banc espanyol que constitueix el nucli del Grupo Santander.
Té l’origen en la fusió del Banco de Santander i el Banco Central Hispano , que el 1999 constituí el Banco de Santander Central Hispano , el qual l’agost del 2007 canvià la seva denominació per l’actual Amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria , el grup és la primera entitat financera espanyola, una de les més importants d’Europa i una de les deu primeres del món Té una forta implantació a l’Amèrica Llatina A Europa manté participacions encreuades amb bancs d’Alemanya, la Gran Bretanya, França i Itàlia A Espanya és el primer banc en dipòsits i en crèdits, i gestiona més d'una…
Castell de la Secuita
Art romànic
En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia “ in territorio Terrachone, in terminio castri de Monte Olivo, in…
Castell de Pi
Art romànic
Bé que el lloc de Pi és conegut des de mitjan segle X i n’hi ha notícies sovintejades al llarg dels segles XI i XII, el castell o força de Pi nasqué al final del segle XII L’any 1194, l’abat del monestir de Sant Pere de Camprodon, senyor del lloc, concedí a Guillem, rector de Pi, i al seu germà Arnau, batlle, l’alou que posseïa en els límits de Sant Pau de Pi, al serrat de la Coramina, sobre l’església Donà autorització a aquests homes per a installar-hi una força o fortificació El document afegeix que el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia donat aquesta fortia al monestir Els…
Paramount Films de España
Cinematografia
Distribuïdora nord-americana establerta a l’Estat espanyol el 1927 i situada a Barcelona.
Abans d’aquesta data, Joan Casanovas el 1914 i Joaquim Guàrdia el 1915 ja havien importat alguns títols de la Famous Players i Julián de Ajuria el 1917 altres títols de la Lasky Però els primers films de la Paramount Pictures Corporation, societat creada el 1916 en fusionar-se la Famous Players Films Company i la Lasky Features Players Company, arribaren a Espanya sota el guiatge d’Ajuria, la qual n’obtingué l’exclusiva el 1919 A partir del 1920, el material de la Paramount s’exhibí a través de la distribuïdora Seleccine, empresa que sorgí de la fusió de la Casa Ajuria de Barcelona i la…
Cinematiraje Riera
Cinematografia
Laboratori cinematogràfic creat el 18 de juny de 1932 al carrer de Rosselló de Barcelona, per Josep Riera i Mercadé i la seva dona Teresa Ruaix i Dejuan.
Fou el continuador dels antics laboratoris Editorial CinematográficaTrilla, que havia fundat Pere Trilla i Baliu Tingué una sucursal a Madrid, i l’estiu del 1945 el laboratori patí un incendi Amb l’objectiu d’ampliar els laboratoris barceloní, els propietaris llogaren un edifici a l’avinguda Diagonal i el seu laboratori es convertí en el de més capacitat productora de l’Estat Atenia amb la màxima rapidesa encàrrecs relacionats amb el revelatge de negatius, tiratge de còpies i retolació també disposava de sales de muntatge i de proves amb doble equipament sonor El 1960 la direcció fou assumida…
Manuel Cussó i Ferrer
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Entre el 1972 i el 1978 cursà estudis artístics en diverses ciutats europees, per exemple al Centre d’Estudis Teatrals de la Universitat de Lovaina A l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle de Brusselles s’inicià en el món escènic i la direcció cinematogràfica 1972-74 a Zuric estudià estètica i es familiaritzà amb la llengua i la cultura alemanyes 1975-76 a París completà la seva formació cinematogràfica i realitzà els primers curts, entre els quals destaca Un Dieu sans regard 1978 De tornada a Barcelona, fou un dels fundadors de la productora Germinal Films, establerta en…
Centre Català
Partit polític
Primera entitat política del catalanisme.
La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels…
Testimonis de Jehovà
Confessió religiosa originada el 1870 als Estats Units per iniciativa de Charles Taze Russell.
Durant els primers anys d’existència, els seus membres es coneixien com Estudiants de la Bíblia No fou fins l’any 1881 que es constituí la primera corporació legal de la confessió, que rebé el nom de Zion’s Watch Tower Society El 1896 canvià el nom pel de Watch Tower Bible and Tract Society, i l’any 1955 passà a anomenar-se Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania L’any 1914 es creà una nova corporació legal per a Europa, que rebé el nom d’International Bible Students’ Association Russell dirigí la confessió fins que morí l’any 1916, i després el substituïren Joseph…
Union pour la Démocratie Française
Política
Organització política francesa creada el 1978 pel Parti Radical, el Parti Républicain, el Centre des Démocrates Sociaux i el Mouvement Démocrate et Sociale de France (Parti Social-démocrate des del 1982).
Presidida per Jean Lecanuet, nasqué com una aliança electoral de partits de centre no gaullistes per donar suport a la política de VGiscard d’Estaing, aleshores president de la república A les eleccions generals del 1978 es convertí en la segona força política del país i participà en el govern de coalició amb el RPR Derrotat a les generals del 1981, aconseguí l’any 1986 de formar un altre govern RPR-UDF, dissolt per la convocatòria anticipada d’eleccions legislatives 1988, en les quals la coalició perdé la majoria El mateix any, VGiscard d’Estaing en fou nomenat president En les eleccions del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina