Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Celia Cruz
Música
Cantant nord-americana d’origen cubà.
Filla d’una família nombrosa i humil, es dedicà a cantar de ben petita El 1950 fou contractada per l’orquestra La Sonora Matancera i començà a fer-se popular, al seu país i, sobretot, a fora Després del triomf de la Revolució Cubana, que sempre criticà, s’installà a Nova York, on encapçalà l’efervescència de la salsa al ritme del crit que la feu famosa Azúcar Després de La Sonora Matancera, inicià la carrera en solitari, acompanyada del conjunt de Tito Puente, amb qui feu vuit discos, i, després, de la formació Fania All Stars, amb la qual n’enregistrà vint-i-un També tocà i enregistrà…
,
Rafael Miquel Català i Lucas
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, conegut amb el nom de Karpa.
Llicenciat en belles arts per l’Academia de San Carlos, debutà en el món de la historieta l’any 1946 amb el personatge de Kangurito, inicialment per a l’Editorial Laerso i més tard per a la revista Pumby de l’Editorial Valenciana, l’empresa líder del món del còmic al País Valencià fins als anys setanta Fou autor de les historietes de “Raspa y Arenque”, “Felipón” i “Don Memorión” i, sobretot, del personatge Jaimito fins el punt que sovint es considera, erròniament, una creació seva i Simbad el Marino També collaborà en la revista Trampolín Els anys setanta féu la sèrie “Distrito Gaviota” per…
tortuga

tortuga
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil de l’ordre dels quelonis
.
Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-Penedès, a l’EDAR…
aplec
Folklore
Reunió de gent, generalment a l’aire lliure, amb motiu d’una festa o celebració determinada.
Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós com els celebrats a moltes ermites el dia de la celebració del sant a qui són dedicades, polític com els aplecs carlins del segle passat, i àdhuc del present, o com l’Aplec de Paret Delgada, a la Selva del Camp, que esdevingué una gran manifestació cívica i cultural, o com l’Aplec del Matagalls, al Montseny, etc, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d’un romiatge o d’una celebració religiosa val a dir que en qualsevol cas, la…
Diada de Sant Fèlix

El 3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca durant la Diada de Sant Fèlix 2013
© Castellers de Vilafranca / Toni Solé
Folklore
Diada castellera que s’organitza cada 30 d’agost a Vilafranca del Penedès, en el context de la festa major, i que tradicionalment reuneix les millors colles d’aquest àmbit de la cultura popular.
Tot i no ésser una actuació competitiva, a la pràctica és la diada anual en la qual les grans colles aixequen els seus millors castells Si bé les colles de Valls havien estat durant molts anys les grans protagonistes de Sant Fèlix, al costat dels Nens del Vendrell, actualment les colles vallenques comparteixen plaça amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, les dues formacions rivals dels Xiquets de Valls Aquesta diada es desenvolupa a la plaça de la Vila, que és popularment coneguda des de fa alguns anys com la “plaça més castellera” Tal com és habitual en la majoria de…
Josep Maria Carandell i Robusté
Literatura catalana
Escriptor, germà de Lluís Carandell i Robusté.
Estudià a Barcelona i després a Hamburg i Munic Residí a Alemanya i també al Japó Fou professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre La seva obra, majoritàriament escrita en castellà, se centrà en l’assaig de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys Peter Weiss, Poesía y verdad 1968, Las comunas Alternativa a la familia 1972 i Hermann Hesse y su obra 1977 Escriví poesia Vísperas de San Juan 1978 teatre en català La cançó de les balances 1977, Violeta 1980 i A les 20h futbol 1980 i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona Guía secreta de Barcelona…
,
Francisco Tadeo Calomarde
Francisco Tadeo Calomarde en una litografia de Llanta
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític absolutista aragonès.
D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…
Jakob Burckhardt
Art
Historiografia
Historiador de la cultura i tractadista d’art.
Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la…
Ramir II de Lleó
Història
Rei de Lleó (931-941), fill d’Ordoni II i d’Elvira Méndez.
Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers…
Ferran I de Castella
Història
Comte de Lara i de Castella (vers 932-970).
Segurament fou fill de Gonzalo Fernández repoblador de Clunia i de Lara i de Muniadona Documentat a partir del 929, dos anys després prengué part en la lluita contra Alfons IV de Lleó i a favor de Ramir II Aquest, quan fou rei, el nomenà comte de Castella Collaborador de Ramir II de Lleó, la seva intervenció en la repoblació de les terres de Salamanca, Palència i Segòvia no fou aprovada pel rei lleonès Empresonat 945, recobrà la llibertat dos anys després casà la seva filla Urraca amb Ordoni III de Lleó, el qual li concedí la titulació de princeps Ajudà Ordoni IV, revoltat contra Sanç I de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina