Resultats de la cerca
Es mostren 2081 resultats
Malàisia 2010
Estat
L’inici de l’any va estar marcat pels atacs d’uns quants radicals sobre diverses esglésies catòliques arreu del país en resposta a l’autorització judicial de l’ús del nom d’Aqà als cristians per a referir-se al seu Déu No obstant això, la crida a la calma del Govern i de les autoritats religioses va tenir efecte i els incidents van acabar ràpidament No va ser aquest el cas del judici contra l’exviceprimer ministre Anwar Ibrahim, el qual es va perllongar durant diversos mesos i al qual va acompanyar un alt nivell de tensió Acusat de sodomia, Ibrahim va reiterar que el seu judici era motivat…
Patrick Gifreu
Disseny i arts gràfiques
Educació
Literatura catalana
Escriptor i dibuixant.
Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador Ha publicat les narracions Tor Vabel 1979, premi La Selva del Camp de narrativa, Hava 1981, Autoplàstia del cargol tocat pel bolet 1988 i L’Arca de Noesi 1993, els reculls de poesia Fang tou 1976, Falsa alarma 1979 i Telediari 1980 i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations , Quadrícula 1979, Ics 1982, premi Líopez Picó de poesia i Teoria de les Ics 1991 Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense…
,
Bernardí Alcañiz, de Manresa: màquines agrícoles
La màquina de Bernardí Alcañiz per a premsar raïm i separar la rapa Diari de Barcelona , novembre del 1872 A mitjan segle XIX, el 1852 concretament, Bemardí Alcañiz i Meller obrí un taller de fuster a Manresa, al passeig del Riu, davant de la que serà l’estació del ferrocarril Bemardí Alcañiz devia ser un home espavilat i amb traça, no tenia estudis, i fou un hàbil dibuixant El 1862 va obtenir un privilegi d’invenció per unes màquines ideades per ell mateix que premsaven el raïm i separaven la rapa Inicialment, les màquines eren totes de fusta, però la conveniència de millorar-…
Òstia

Restes d’un mesaic d’Òstia
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat romana situada a la desembocadura del Tíber, a la vora de l’actual vila i estació balneària homònimes (Lido d’Òstia), a la província de Roma.
Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de les famílies…
la Venta de Llanussa
Estació del ferrocarril d’Alacant a Dénia, dins el municipi del Campello (Alacantí), prop de la costa, al límit amb el terme de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
el Castillo de Montemar
Llogaret
Llogaret del municipi d’Algorfa (Baix Segura), localitzat a 6 km de la població i al SE del terme, junt a l’estació de ferrocarril de Benijófar-Rojales.
les Masies
Caseria
Balneari
Caseria i estació balneària del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), uns 2 km al S de la vila i pròxima al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses font del Ferro originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, convertides al segle XIX, per Pere ATorres, en les actuals installacions hoteleres i balneàries Al SE de les Masies hi ha el santuari de la Trinitat
base orbital
Astronàutica
Satèl·lit artificial projectat com a instal·lació destinada a laboratori d’investigacions espacials, com a plataforma de llançament o d’avituallament, etc, per a futurs vols espacials ( estació espacial
).
Vila-real
Vista aèria de Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…
vall de Benasc

Vista de la vall de Benasc, al sector de Llanos del Hospital
© Jaume Ferrández
Capçalera de l’Éssera, a la Ribagorça, a l’extrem nord-oest dels Països Catalans, que arriba pel sud fins al congost del Ru o de Ventamillo.
A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina