Resultats de la cerca
Es mostren 2839 resultats
Les tasmanàcies
Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost en gran part…
Les serres de Finestres i de Rocacorba
Un encisador racó a la capçalera de la riera de Rocacorba Ernest Costa Les serres de Finestres i de Rocacorba 21, entre els principals espais naturals del sistema transversal Juntament amb la serra del Corb, Finestres i Rocacorba formen una gran alineació orogràfica que s’estén de N-W a S-E, a cavall de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la plana del Gironès El relleu de Finestres és suau als solells i abrupte als obacs, amb cingleres escarpades a la part central, que cobreixen uns 20 km de recorregut Són producte de l’erosió dels estrats alternats de gresos, conglomerats i margues gris…
Sant Andreu de Llimiana o de la Serra
Art romànic
Situació Edifici en ruïnes que presenta una singularitat molt poc freqüent en la capçalera ECSA - JA Corbella Les ruïnes de l’església de Sant Andreu són al caire d’un serrat que domina el poble de Llimiana, des d’on s’arriba per una pista JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG287605 Història Malauradament no tenim notícies escrites d’aquesta església fins l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Llimiana MLIC Església És un edifici en estat ruïnós, que ha perdut totalment el sostre i la coberta, i que fou netejat l’any 1973 en una campanya en la qual es buidà l’interior dels…
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
serralada
Geomorfologia
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades damunt un crató o part molt…
Rat-penat de cua llarga
El rat-penat de cua llarga Tadarida teniotis presenta la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi, els pavellons de l’orella globosos i, com els del rat-penat de bosc, units per la seva base, i les ales relativament llargues i estretes Com el rat-penat de cova, és capaç d’efectuar grans migracions Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter gran, fàcil de distingir perquè és l’únic rat-penat europeu que té la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi Les orelles es projecten cap endavant i, com en el rat-penat de bosc B barbastellus , són unides per la base El tragus té…
El pàncrees
Anatomia humana
El pàncrees , un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions el cap, el cos i la cua El cap del pàncrees , que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc El cos del pàncrees , la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de l’estómac i per davant de…
El que cal saber de les urgències càrdio-vasculars
Sempre que una persona tingui sobtadament un dolor toràcic, la primera cosa que ha de fer és deixar qualsevol activitat que estigui realitzant i romandre en repòs, si més no fins que cedeixi el dolor o en comprovi l’origen El dolor toràcic de presentació sobtada que se sent com una punxada en un punt molt localitzat, dura només uns instants, o cedeix en canviar de posició o respirar profundament, és generalment d’origen muscular o nerviós i no té cap transcendència Malgrat això, si es repeteix convé consultar el metge per tal d’esbrinar-ne exactament la causa El dolor toràcic de presentació…
Síndrome de Guillain-Barré
Patologia humana
La síndrome de Guillain-Barré és un trastorn generalitzat de la conducció nerviosa en els nervis perifèrics que provoca debilitat muscular i que sol produir-se sobtadament al cap d’unes setmanes d’una infecció banal Progressa ràpidament D’altra banda, també és anomenada paràlisi ascendent de Landry o polineuritis idiopàtica aguda Aquest trastorn afecta de 0,6 a 1,9 persones de cada 100000 habitants, i és més freqüent en homes que en dones La causa és desconeguda En general es presenta al cap de dues setmanes o tres d’una infecció vírica de les vies respiratòries superiors i de vegades…
el Paral·lel

Edificis del Paral·lel, caracteritzats per porxos als seus baixos
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central tèrmica de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina