Resultats de la cerca
Es mostren 2732 resultats
cartell
cartell propagandístic xinès per al control de la natalitat
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…
caricatura
caricatura de Lluís Bagaria que representa Santiago Rusiñol
© Fototeca.cat
Art
Representació de persones, fets, costums o habituds socials fent ressaltar —preferentment per la plàstica— els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc.
Bé que a les èpoques primitives i mitjanes de totes les cultures és fàcil de trobar elements que semblen caricaturescs, no ho són la majoria de vegades, puix que tenen intenció moral o religiosa La caricatura prengué la seva veritable forma en les dues últimes centúries, quan es posà al servei de la política Prengué força a Anglaterra i a França, i s’estengué a tot Europa França en fou la capdavantera, amb artistes com Daumier, Doré, Gavarni, Steinlen, Gill, Caran d’Ache, Sem, Forain, al final del s XIX i principi del XX, i, modernament, Chaval, Siné i Wolinski L’Assiette au Beurre , Le Rire…
vescomtat d’Urgell

Història
Jurisdicció feudal de l’antic comtat d’Urgell, de primer personal i després hereditària.
En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell,…
txec
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Txèquia.
Té algunes formes dialectals, però la forma oficial i normativa es basa en el dialecte de la Bohèmia central És escrita amb els caràcters de l’alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Entre aquests, cal observar que ' significa allargament de la vocal damunt la qual es troba, independentment de l’accentuació Fonèticament, cal notar que la primera síllaba de cada mot porta accent tònic i que el txec no conserva les nasals del vell eslau Quant a la morfosintaxi, el txec posseeix una declinació amb set casos hi són presents, com en altres llengües eslaves, el…
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort…
música de cambra
Música
Nom que rep la música escrita per ésser interpretada en intimitat, i per un grup reduït d’instruments, generalment entre dos (duo) i nou (nonet) —pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses—, bé que poden incloure obres per a conjunts lleugerament més nombrosos.
Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada…
art borgonyó
Art
Art desenvolupat a la regió borgonyona.
La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan segle IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer art romànic els…
literatura alexandrina
Literatura
La literatura grega que, des d’Alexandre el Gran fins a August, es desenvolupà sobretot en els grans centres del Mediterrani oriental, i que tingué a Alexandria d’Egipte el focus d’irradiació més important.
D’aquí que el mot alexandrí, evocador d’un estil particular, sigui aplicat no sols a l’activitat literària sorgida en aquella ciutat sinó a la d’altres focus secundaris com Pèrgam, Siracusa, Antioquia, Tars, etc En aquests centres urbans, exponents d’una nova societat i de població bigarrada i cosmopolita, entraren en crisi la concepció del món i la sensibilitat clàssiques, les quals, en ésser substituïdes per valors nous, donaren lloc a una literatura d’orientació i resultats radicalment diferents que, segles després, repercutiren en el món occidental, ja que permeteren la transmissió del…
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina