Resultats de la cerca
Es mostren 1638 resultats
Pere Virgili i Bellver

Bust de Pere Virgili, representat amb els plànols del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona a les seves mans, obra de terracota de Ramon Amadeu Grau (1745-1821) del darrer terç del segle XVIII
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Cirurgià.
Fill de pagesos, després d’haver-se format a Tarragona com a barber sagnador, el 1716 ingressà com a practicant a l’hospital de la ciutat Cursà estudis de medicina a Montpeller i a París deixeble de Levret, intentà per primera vegada d’establir contacte científic amb Europa, mercès sobretot als seus viatges Altre cop a Catalunya, el 1724, exercí com a cirurgià militar, agregat als hospitals de Tarragona i València, i treballà, també, a la companyia de Gibraltar i Orà Fou nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires, i, posteriorment, passà a servir com a ajudant de cirurgia a l’armada Fou…
Georg Friedrich Händel
Música
Compositor alemany.
El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…
La indústria surera, la més internacional
La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya,…
Caixa Barcelonesa de Girs, Descomptes, Préstecs i Comptes Corrents (1855-1866)
La seva creació va ser autoritzada el mes de maig del 1855 i fou constituïda el 2 de juliol del mateix any No era, per tant, una societat de crèdit, ja que es crea abans de la seva regulació Depenia del Ministeri d’Hisenda, estava sotmesa a la Llei de Societats per accions del 1848 i era catalogada com a societat de gir i banca El seu nom és prou explícit en aquest sentit, i per si hi ha algun dubte sobre el seu objectiu social, els estatuts precisen que “ tiene por objeto auxiliar el fomento de la riqueza agrícola, industrial y mercantil, por medio de operaciones de banca, giros, descuentos…
L'Associació de Banquers de Barcelona (1908-1931)
La constitució Els bancs fundadors “Cap a la fi del 1907 i amb motiu de l’obligada reunió gremial dels banquers de la ciutat de Barcelona per al repartiment de les quotes contributives per al 1908, germinà entre alguns elements joves de la banca privada barcelonina la idea de constituir una entitat civil, d’agrupació professional, que posés fi a l’isolament suïcida en què vivien” J Milà i Camps “La banca barcelonina i el despertar de la banca espanyola”, Economia i Finances , 10 de gener de 1918 Amb aquestes paraules explica la constitució de l’Associació de Banquers de Barcelona el seu…
La Caixa Girona (1940-1995)
Logo de la Caixa de Girona La Caixa d'Estalvis de Girona 1940-1995 Girona, el 1940 Girona, el 1940 El 1940 Girona era una ciutat que vorejava els 30 000 habitants Encara no havia agregat els pobles veïns El mes de febrer feia un any de l’ocupació per part de l’exèrcit del general Franco, que va posar fi a la guerra civil Les ferides estan totalment obertes Després de l’assassinat el 1936 de nombrosos sacerdots, de militants de partits polítics de dreta i de gent benestant, ara és el torn dels vencedors d’aplicar la seva particular justícia, no inspirada precisament en la caritat cristiana Es…
tractament per transaccions
Electrònica i informàtica
Modalitat de procés de dades en la qual hom processa cada moviment separadament i al moment mateix que aquest entra en el sistema (mitjançant una o més operacions d’entrada anomenades transaccions).
Per la seva concepció, implica el temps real
senyal de rellotge
Electrònica i informàtica
Senyal bàsic repetitiu que hom usa per a controlar la successió temporal de totes les operacions síncrones en les màquines d’un sistema informàtic i també en processos de transformació de senyals.
revegetació
Ecologia
Conjunt d’operacions de sembra i de plantació d’arbres i arbusts, i, si cal, de manteniment, que tenen per objecte el foment d’una nova coberta vegetal en una superfície denudada.
taxa d’interès anual equivalent
Economia
Mesura homogeneïtzadora de la taxa d’interès efectiva (real) dels instruments financers, d’obligada informació, per les entitats bancàries, en el plantejament a llurs clients de les operacions i en llur publicitat.
La taxa nominal que s’ofereix és recalculada sobre una base anual amb la periodificació dels rendiments obtinguts o costos incorreguts i altres despeses és el que, elevat a taxa d’interès anual, guanyarà efectivament, o li costarà, l’operació considerada al client
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina