La seva creació va ser autoritzada el mes de maig del 1855 i fou constituïda el 2 de juliol del mateix any. No era, per tant, una societat de crèdit, ja que es crea abans de la seva regulació. Depenia del Ministeri d’Hisenda, estava sotmesa a la Llei de Societats per accions del 1848 i era catalogada com a societat de gir i banca. El seu nom és prou explícit en aquest sentit, i per si hi ha algun dubte sobre el seu objectiu social, els estatuts precisen que “tiene por objeto auxiliar el fomento de la riqueza agrícola, industrial y mercantil, por medio de operaciones de banca, giros, descuentos y préstamos; abrir cuentas corrientes y prestar fondos sobre papel del Estado, libranzas de Tesoro, acciones, frutos, géneros y demás efectos”. Les seves oficines eren al número 2 de la plaça de la Mercè.
La primera Junta de Govern (1855) era formada per:
- President – Rafael Patxot
- Director – Miquel Biada
- Vocals – Jaume Taulina i Garriga; Ramon Milà de la Roca; Tomàs Resa i Coll; Jacint Vidal i Torres, el 1857
- Administrador – Camil Rauret
Títol de la Caixa Barcelonesa de Girs, Descomptes, Préstecs i Comptes corrents, 1855.
La caixa fixà el seu capital en 20 milions de rals, representat per 5 000 accions de 4 000 rals cadascuna. Inicialment es va fer un desemborsament del 10% del seu capital nominal, de manera que els recursos propis eren de 2 milions de rals (100 000 duros).El director gerent de la caixa serà Miquel Biada i Prats, fill de l’“americano” promotor del primer ferrocarril de l’estat, el de Barcelona a Mataró (1848), que no va poder veure inaugurat per qüestió de setmanes. Rafael Patxot i Ferrer, el president de la caixa, era comerciant, cònsol de l’Uruguai a Barcelona, i membre de la Junta de Govern de l’esmentada empresa ferroviària, ara allargada fins a Arenys de Mar. Els restants membres de la Junta de Govern són destacades personalitats de la burgesia barcelonina.
Un any després de la seva constitució, i aprofitant la nova regulació de les societats de crèdit (1856), demanarà i obtindrà la seva qualificació com a tal.
El 1857 i atesos els bons resultats obtinguts, la caixa demanarà un segon desemborsament del 10% del capital subscrit, amb el qual els seus recursos propis passaran a ser de 200 000 duros. El 1858, el seu tercer exercici social complet, informarà que havien tancat l’any amb un actiu en què figuraven operacions de descompte comercial
per un import de 639 328 duros, i de crèdit per
202 465. Al passiu, i a més del capital aportat de 200 000 duros, tenien 323 comptes corrents oberts amb 861 525 duros dipositats (“Diario de Barcelona”, febrer del 1859, pàg. 1 396).
Caixa Barcelonesa. Dividends pagats, 1855-1865.
La Caixa emetrà obligacions per imports petits i a curt termini, que seran valorades pel públic com a ordres de pagament i que faran la competència als bitllets del Banc de Barcelona. Quan esclatà la crisi financera del mes de maig del 1866, la caixa buscà l’aixopluc del Banc de Barcelona, el qual el donarà a canvi que la Junta acordi un nou desemborsament d’un 10% del nominal de les accions —100 000 duros més— i la retirada de totes les obligacions que circulaven. La caixa entrarà en liquidació, amb fortes pèrdues, relacionades amb la seva cartera de crèdits. Tot i que les accions cotitzaven a la borsa privada de Barcelona, no hi va haver escàndol.