Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
aparell de goleta
Transports
Aparell l’arboradura del qual a més del botaló, consta de dos o més arbres de dues peces, sense encreuar, sense cofes, però amb botavara i pic amb els quals en cadascun d’ells són hissades una aurica i una escandalosa.
Totes les veles dels aparells de goleta són de ganivet En una goleta de dos arbres, aquests són trinquet i major
la Vall de Sant Daniel
Conca de la riera de Galligants, que s’estén a l’E de Girona, entre la muntanya de Montjuïc i els contraforts nord-occidentals de les Gavarres (amb els vessants occidentals del pic de la Mare de Déu dels Àngels).
L’agricultura, escassa, es localitza a les zones planes cereals, farratge i hortalisses, complementada per la ramaderia Hom ha explotat també les aigües minerals, carbòniques i ferruginoses Abunden els boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers La bellesa del paisatge i l’abundància de les deus d’aigua han fet de Sant Daniel una zona d’esbarjo per als gironins, tot i l’impacte mediambiental provocat per la variant de la carretera N-II que travessa la vall, inaugurada el 1993 El poble de Sant Daniel és el nucli principal de l’antic terme, annexat a Girona el 1962, que comprenia…
estany Balçat
Estany
Petit estany de la coma de Varilles, a la capçalera de la ribera d’Ordino (Andorra), dominat pel pic de l’estany Balçat (2 899 m alt), que forma part de la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
coma de Baborte
Coma de la vall Ferrera dins el terme municipal d’Alins (Pallars Sobirà), al peu del pic de Baborte (2 938 m), on es troba l’estany de Baborte (9 ha, 2 340 m) i d’altres de més petits.
portella Blanca d’Andorra
Collada
Depressió (2 519 m), entre el pic Negre d’Envalira i la serra de l’Esquella, de la línia de crestes que separa la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya, de la vall de la Llosa, a la Baixa Cerdanya.
És un dels alts passos de muntanya d’accés a Andorra més freqüentats
Bena
Llogaret
Llogaret del municipi d’Enveig (Alta Cerdanya), situat a 1 600 m d’altitud, en un coster del pic de Bena
(contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena
(tributari del riu de Brangolí per la dreta).
El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol
coma de Subenuix
Vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Espot, que davalla del pic de Subenuix (2.949 m), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix , immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’ estany de Subenuix
Bell-lloc
Església
Santuari i antiga església de Santa Maria de Bell-lloc, situada a 1 688 m alt, al terme municipal de Dorres (Alta Cerdanya), en un planell unit pel coll de Jovell al pic de Mollet, darrer contrafort del massís del Carlit.
De construcció romànica, és esmentada ja al segle XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa 1793 hi hagué un convent de servites El convent i una gran part de l’església són destruïts
teler
Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…
Tadjikistan
Estat
Estat del SE de l’Àsia central que limita a l’W i al NW amb l’Uzbekistan, al NE amb el Kirguizistan, a l’E amb la Xina, i al S amb l’Afganistan; la capital és Dušanbe.
La geografia física Més de la meitat del territori es troba per damunt dels 3000 m Les valls i les terres baixes, en les quals es concentra la majoria de la població, no superen el 10% del territori, que es troba tot ell en una zona d’intensa activitat sísmica Les regions fisiogràfiques més importants són, a la meitat oriental el Pamir, el sistema muntanyós més alt de l’Àsia Central, amb cims per damunt dels set mil metres Pic Comunisme 7495 m Pic Lenin 7134 m les serralades del Turquestan i del Zeravšan al NW, i del Gissar, que travessa horitzontalment la meitat occidental del país l’extrem…