Resultats de la cerca
Es mostren 1407 resultats
Els ecosistemes agrícoles
Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…
Sant Llorenç de Sous (Bassegoda)
Art romànic
Situació Sant Llorenç de Sous Una vista del conjunt del monestir, des del costat sud-oest, tal com és actualment Hom pot veure, a la part alta de la fotografia, l’església romànica, de tres naus al centre, el recinte del claustre i les restes de dependències monàstiques, i a primer terme, la capella actual, habilitada modernament a les antigues dependències de la comunitat J Todó-TAVISA L’antiga abadia de Sant Llorenç de Sous o Sant Llorenç del Mont es troba a l’extrem meridional del terme, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, al peu del santuari Mapa 257M781 Situació…
L’art romànic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i dels edificis militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300 C Puigferrat Per a poder comprendre com s’organitzava el Penedès a l’alta edat mitjana, hem d’ésser conscients en primer lloc de l’existència i de la importància del camí que travessava aquest territori d’una banda a l’altra, que era una de les principals vies de contacte —militar i, sobretot, comercial— entre el món musulmà i el cristià Segurament, fou als dos costats d’aquesta via moresca on s’alçaren les fortificacions primerenques d’…
La canònica de Sant Feliu de Girona
Art gòtic
Portada de la Canònica de Sant Feliu de Girona L’església canonical de Sant Feliu, vora el portal de Sobreportes, és, després de la seu, l’edifici religiós més important de la ciutat Durant segles va tenir una notable comunitat de canonges i clergues i un culte molt vinculat a la catedral Començada vers el 1200 al solar d’una església anterior, allà on la tradició deia que havia patit martiri el sant titular, és una barreja harmoniosa d’església romànica en planta, i cobertes, campanar i altres elements d’estil gòtic La portada de la façana sud, flanquejada per arcosolis que havien allotjat…
Els objectes d’ús litúrgic i ús domèstic
Art gòtic
Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…
Santa Eugènia de Berga
Situació Vista de la capçalera exterior de l’església de Santa Eugènia de Berga des de l’angle sud-est Arxiu Ecsa Aquesta església, parroquial, es troba al centre de la població que centra un petit municipi que es troba entre Vic i Taradell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,7 —y 39,2 31 tdg 407392 Per arribar-hi cal, doncs, agafar la carretera de Vic a Taradell, vers el sud-est El poble es troba a 3 km de Vic MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell,…
Era Mare de Diu de Cap d’Aran (Salardú)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis central, sobrealçat Té una decoració feta amb pedra tosca, a base d’arcuacionscegues, distribuïdes per parelles entre lesenes F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada en un altiplà, sota el qual, vers al costat de migjorn, s’arrauleix la població de Tredòs, escampada, en una bona part, a mà dreta de la Garona, prop de la carretera del port de la Bonaigua Mapa 149M781 Situació 31TCH298302 S’hi arriba a través de la carretera C-142, on, a mà dreta, poc després d’haver passat el trencall que porta a Tredòs, entre l’inici d’un revolt molt pronunciat,…
Energia per fer i desfer
La llum motriu que ve del Sol Algunes unitats bàsiques i les seves respectives dimensions M , masca L , longitud T , temps Una de les unitats més intuïtives és la caloria Dades elaborades per l’autor Hi ha un equivalent mecànic de la calor i de la radiació electromagnètica Tot treball mecànic comporta una certa producció de calor que es difon de mil maneres una part d’aquesta calor mai no és totalment recuperable Aquesta partida perduda ha donat lloc al concepte d’ entropia , que és una manera de comptabilitzar aquella mena d’impost que es paga en tots els bescanvis energètics, i que depèn…
Leoš Janácek
Música
Compositor txec.
Els anys de joventut Inicià els estudis amb el seu pare, però aquest de seguida el confià a Pavel Križ-kovský, que havia estat alumne seu i era mestre de cor al convent dels agustins de Brno El jove Janácek fou becari en aquesta institució, d’on sortí diplomat a divuit anys, després d’haver ocupat el lloc de Križkovský quan aquest fou traslladat a Olomouc La societat coral Svatopluk, cor d’homes fundat el 1868, el posà al capdavant del grup el 1873, i per a aquest conjunt coral escriví, sota la influència del seu mestre, les primeres peces, que seguien models populars L’any següent, per tal…
Montmajor
L’església parroquial de Sant Sadurní (Montmajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al límit amb el Solsonès i el Bages, format per diversos sectors, força allunyats, entre els rasos de Peguera, al N, i les vores de l’horta de Cardona, al S.
Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina