Resultats de la cerca

Situació Vista del turó damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell F Tur Les ruïnes del castell medieval de Begur coronen el cim del turó del seu nom, en el massís de Begur, a poca distància —uns 2 km— del litoral És un mirador d’amplis horitzons, sobretot vers tramuntana i ponent la vista s’estén per la plana i les muntanyes que la limiten i per la costa amb una gran extensió de mar El nucli de la vila de Begur s’arrecera a migdia del puig del Castell, amagat dels perills del mar, en una posició característica del poblament alt-medieval Mapa 335M781 Situació 31TEG174453 Hom pot…

Situació Vista de la capçalera de l’església que, en la perfecció del seu aparell i l’ornamentació, revela la plenitud de les formes romàniques del segle XII ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Andreu és a la part alta del poble de València d’Àneu, fora del nucli antic de la closa, al capdamunt d’un turó que separa aquesta del serrat on hi ha les restes de l’antic castell dels comtes de Pallars JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH452222 Història L’església parroquial de València d’Àneu no conserva documentació d’època medieval, en què probablement estaria vinculada al proper castell de…

Situació Interior d’aquest temple parroquial, que ha sofert nombroses modificacions i restauracions fins a temps recents ECSA - A Roura L’església de Santa Maria centra la població de Cabestany, situada a mig camí entre Perpinyà i Sant Nazari Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 48,6” N - Long 2° 56’ 19,8” E Cabestany és 5 km al sud-est de Perpinyà, per la carretera D-22 Història El lloc de Cabestany Cabestagnium és esmentat per primera vegada l’any 927 com a afrontació de la vila de Perpinyà La primera menció de l’església de Santa Maria apareix dins un document del 26 de març de l’any 1089…

En iniciar-se l’edat moderna el sistema monetari català entrà en un ràpid procés de castellanització que afectà sobretot les monedes d’or i argent Aquest fenomen no és pas visible si s’estudien només les monedes emeses a l’època sinó que es fa evident amb l’anàlisi del circulant monetari Per a entendre quina fou la causa d’aquesta transformació es fa del tot imprescindible traçar breument abans els antecedents que expliquen la situació de la moneda a Catalunya en començar aquest procés Llibre de la seca de Mallorca, Palma de Mallorca, 1650, BC El sistema monetari català s’anà forjant al…

Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Castellví de Rosanes i de Sant Andreu de la Barca, al NE amb Castellbisbal del Vallès Occidental, al sector E amb Pallejà, a migdia amb la Palma de Cervelló i amb Cervelló, i a ponent amb el municipi alt penedesenc de Gelida El Llobregat, només en un petit sector entre la riera de Corbera, que hi desguassa, i la roca de Droc o d’Adroc 156 m, fa de termenal amb Castellbisbal El terme de Corbera comprèn tota la vall de la riera de Corbera i part de la capçalera de la riera de la Palma o de Rafamans El territori és molt accidentat pel…

Nova reglamentació sobre la declaració d'allèrgens Les allèrgies produïdes pels aliments són un aspecte clau en la seguretat alimentària, per aquest motiu tant la indústria com altres operadors econòmics relacionats tenen la responsabilitat d'afavorir que les persones allèrgiques puguin escollir els aliments que contribueixen, de manera segura, a una alimentació saludable En aquest marc, s'han establert normes que obliguen a informar de la presència de components potencialment allergògens quan s'incorporen com a ingredients en els productes alimentaris…

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…

Situació i presentació El municipi de Riba-roja ocupa una extensió de 99,14 km 2 i és situat al NW de la comarca, a banda i banda de l’Ebre, des de poc després de la seva confluència amb el Segre fins al pantà de Flix Limita amb els termes d’Almatret N i Maials NE, del Segrià, amb Flix E i Ascó al SE, per un petit sector, amb els municipis de la Terra Alta de la Fatarella, Vilalba dels Arcs ambdós al S i la Pobla de Massaluca SW, i amb Faió W, del Matarranya El municipi comprèn les valls de diversos bar-rancs que aporten les seves aigües a l’Ebre, que dins el terme dibuixa un parell de…

Situació i presentació El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca del Lluçanès Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb l’osonenc Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa El terme de Lluçà té un enclavament a les terres…