Resultats de la cerca

La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España, que…

Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a Pere Serafí és…

Situació Torre del castell, molt malmesa en la part superior, única part conservada de l’antiga fortalesa EFS En el punt més alt de la població de l’Ametlla de Segarra es localitzen, vora el modern dipòsit d’aigua, les ruïnes del castell de l’Ametlla, del qual se conserva només una gran torre que destaca per sobre de les cases que s’estenen pel pendent meridional situat al peu de l’antiga fortalesa Mapa 34-15 390 Situació 31TCG534044 L’Ametlla es troba a uns 20 km de Cervera en direcció sud S’hi accedeix per la carretera que uneix Cervera i Rocafort de Queralt Venint de Cervera, superat…

Situació Absis de l’església, ornat antigament amb un fris d’arcuacions que es va malmetre en sobreaixecar-lo, amb la part inferior del campanar decorat amb motius llombards, a mà esquerra ECSA-E Pablo L’antiga església parroquial de Santa Maria, desafectada, forma part del conjunt del castell de Biosca, que des del cim d’un turó domina pel nord el nucli urbà de Biosca, situat a la dreta de la riera del mateix nom Mapa 34-14 329 Situació 31TCG639340 Biosca, al nord de la comarca, és al costat de la carretera C-1412, entre Torà i Sanaüja S’accedeix a l’església per uns carrerons que van de la…

Situació Restes de l’antic camí medieval, successor d’una via romana secundària que unia Lleida amb la ciutat de Celsa l’actual Gelsa, a la riba esquerra de l’Ebre, als Monegres, Saragossa, travessant el Cinca per Massalcoreig ECSA-JI Rodríguez L’anomenat camí del Diable és una llarga via de comunicació, els vestigis de la qual es poden resseguir al llarg dels termes de Soses, Aitona, Seròs i Massalcoreig hom l’inclou en aquest terme municipal perquè el fragment encara conservat es troba a la partida de Matacanyes, dins el terme de Seròs L’esmentada partida es troba al nord del nucli urbà de…

Situació Aspecte d’aquesta necròpoli, segurament l’antic cementiri dels jueus, segons un gravat publicat per J Pleyàni de Porta a la darreria del segle XIX Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, ara desapareguda, fou localitzada en una zona situada a ponent de les muralles de la ciutat, fora l’antiga porta de Boters, en un sector delimitat per l’actual carrer de Ramón y Cajal, la plaça de les Missions, el carrer del Bisbe Ruano, el carrer de Vallcalent i la rambla d’Aragó Segurament era un dels cementiris dels jueus de la ciutat Mapa 32-15 388…

Situació Restes del mur perimetral de la fortalesa en el sector oest ECSA-JI Rodríguez Les restes del castell són al capdamunt del tossal dels Morts, el punt més alt de la població d’Alcoletge 229 m de cota màxima El topònim recorda que en aquest indret hi hagué el cementiri de la població des del final del segle XVIII o l’inici del XIX fins al començament del segle XX Mapa 32-15 388 Situació 31TCG079135 Per a arribar-hi, des de la carretera C-1313, cal agafar el desviament que mena al poble Pel costat nord de l’església parroquial puja un carrer que condueix a l’esmentat tossal, a ponent del…

Situació Portal del recinte que s’obria al centre del costat meridional ECSA - A Roura Forques és a la riba dreta del Rard, prop de la carretera de Tuïr a Ceret Les restes del recinte fortificat del castell de Forques són a tramuntana del nucli urbà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 7,2” N - Long 2° 46’ 58,2” E Es pot arribar a Forques per diferents itineraris Per la carretera D-615 a partir de Tuïr, per la D-25 des de Trullars i per la D-2, a partir de Vilamulaca PP Història El lloc de Forques fou venut, el 30 de juliol del 844, per Argilà, fill del difunt comte Bera, al seu fill Bera…

Situació Una vista de l’interior de la nau vers ponent Hom hi pot veure diverses modificacions campanar d’espadanya, porta d’entrada i finestres que la flanquegen J M Melció Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Montros, al cim del Mont-ros, a 632 m d’altitud, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, són situades a l’extrem oriental del terme, dintre la parròquia de Begudà Mapa 257M781 Situació 31TDG629730 Per anar-hi hom pot agafar el mateix camí que hem indicat per arribar al castell de Mont-ros, prop del qual hi ha l’església Història D’aquesta església,…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici des del costat de llevant amb la capçalera J M Melció Aquesta església, antiga parròquia i actual santuari de la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu es troba a 740 m d’altitud, al costat del gran casal dels Llongarriu, al vessant septentrional de la serra de Malforat i dominant la riba esquerra de la riera d’Oix Mapa 256M781 Situació 31TDG548787 De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, passat el Capsacosta i abans d’arribar a la masia de Maibosc, baixa, a mà dreta, una pista forestal, la qual passa vora Sant Feliu del Bac i Santa…