Situació
EFS
En el punt més alt de la població de l’Ametlla de Segarra es localitzen, vora el modern dipòsit d’aigua, les ruïnes del castell de l’Ametlla, del qual se conserva només una gran torre que destaca per sobre de les cases que s’estenen pel pendent meridional situat al peu de l’antiga fortalesa.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG534044.
L’Ametlla es troba a uns 20 km de Cervera en direcció sud. S’hi accedeix per la carretera que uneix Cervera i Rocafort de Queralt. Venint de Cervera, superat Cabestany, cal prendre el segon trencall a mà dreta. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
Aquest castell fou un altre dels termes segarrencs que va ser incorporat durant el segle XIII als dominis de l’orde de l’Hospital. Els seus orígens, però, es remunten al segle XI, quan els comtes de Barcelona organitzaven aquest sector extrem del comtat de Manresa-Osona. El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II infeudaren aquest castell a Ecard Miró i a la seva muller Magència perquè hi bastissin o acabessin la fortalesa del lloc, la qual encara era a mig fer o molt malmesa. En aquesta data el terme limitava a llevant amb la Guàrdia Lada i Cabestany, a migdia amb la vall d’Alfred, a ponent amb Guimerà i a tramuntana amb Montoliu, el Solar i el coll d’Arques, fins al Vilar, la Casella i el terme de Llosor. Ecard Miró era un important personatge, ja que ell fou el primer senyor de Solsona. Els Torroja, descendents directes d’Ecard Miró, van mantenir la senyoria del lloc fins al començament del segle XIII. El 1215, segurament Agnès de Torroja, senyora de Solsona i d’Arbeca, d’acord amb Arnau de Concabella i la seva muller Albespina, castlans del lloc, donà el castell a l’orde de l’Hospital. L’Ametlla passà a formar part de la comanda hospitalera de Cervera, que en tenia tota la jurisdicció civil i criminal. Els hospitalers infeudaren el lloc als Jorba. Aquesta família continuà com a castlana del terme com a mínim fins el 1272.
El castell de l’Ametlla va tenir un paper estratègic rellevant durant la guerra civil contra Joan II. L’alt domini de l’orde de l’Hospital sobre el castell de l’Ametlla es prolongà fins a l’abolició de les senyories al segle XIX. (ABR)
Castell
EFS
La torre del castell de l’Ametlla, única part conservada de la fortalesa, té una planta circular. A peu pla té un diàmetre interior de 250 cm i el gruix dels murs és de 285 cm. Es conserven els dos pisos superiors. Té una alçada total d’uns 13 m. La cambra inferior era coberta per una falsa cúpula, que feia de terra del primer pis. El pis principal també era cobert per una cúpula semblant.
La porta, oberta cap a l’est, era situada a uns 7 m del terra exterior, al nivell del pis principal. Sols resten alguns testimonis dels brancals primitius d’aquesta porta i part de l’arc de mig punt.
Els murs són fets amb carreus rectangulars, col·locats en filades i units amb morter de calç. Els carreus situats a les filades dels primers 2 m són més grossos. A partir d’aquesta alçada, les pedres són més petites; aquesta característica encara s’accentua més a les filades superiors. En alguns punts de la base són visibles els fonaments.
A la banda oest hom pot veure alguns forats o traus, destinats a suportar la bastida que es degué alçar quan es construí l’edifici. A l’interior, al compartiment inferior, hom troba també dues filades de traus, situats a tres i a cinc metres del sòl actual.
Aquesta fortificació degué ésser feta cap a mitjan segle XI. En època moderna fou aprofitada com a habitatge, fet que va comportar que s’obrís una obertura al nivell inferior, es tapiés el forat que comunicava la cambra inferior amb la cambra principal i s’arrebossés algun d’aquests espais. Recentment ha estat espoliada d’algunes de les seves pedres i s’ha ensorrat la cúpula superior. (JRG-DRR-JIR-JMT-JBM)
Bibliografia
- Miret, 1903, 11, pàssim; 1910, pàgs. 109 i 320; Costa, 1959, vol. I, pàg. 184; Els castells catalans, 1979, vol. VI(I), pàgs. 657-660; Llobet, 1993.